Ruta en jeep i barca per la fortalesa més gran d'Europa: el castell de Sant Ferran de Figueres

Un turó de Figueres, la capital de l'Alt Empordà, acull el monument més gran de Catalunya, declarat bé cultural d'interès nacional: el castell de Sant Ferran. S'hi arriba per carretera i fins que no s'arriba a la porta no es percep la seva immensitat. Té una superfície de 32 hectàrees i un perímetre exterior de més de 3.000 metres. 

La visita

Hi anem un dia de tramuntana forta i ens espera l'Adrià Comas, que ens farà de guia. Aquí descobrim la primera sorpresa del castell de Sant Ferran: encara que ens hi referim com a "castell" no ho és, es tracta d'una fortalesa. Quines diferència hi ha entre una cosa i l'altra?

"Aquí no hi ha torres, hi ha baluards. Una altra diferència són els murs. Si en el cas dels castells són alts i prims, aquí són baixets, de màxim 15 metres d'alçada, i  però amb un gruix de, com a mínim, 20 metres."

De fet, estem davant de la fortalesa amb baluards més gran d'Europa: va ser una gran obra de lluïment de l'enginyeria militar hispana del segle XVIII, contruïda per Ferran VI de Borbó. Aixecada prop de la frontera com a gran portalada del regne. 

Ruta en jeep per dins del recinte

Les dimensions són tan grans que cal moure-s'hi en jeep. Ens aturem en una contramina: es tracta d'un passadís de 100 metres, amb tres ramals a la dreta i tres a l'esquerra, d'uns 25 metres.

Al final d'aquests passadissos hi ha una petita habitació. A dins, un soldat s'hi passava 8 hores en total silenci per escoltar, amb la claror d'un llum d'oli. L'objectiu d'aquestes contramines era sentir el soroll dels túnels que estaven construïnt els atacants i poder-los fer volar. 

Quan es va construir la fortalesa hi cabien 4.000 soldats. Una xifra que contrasta amb la població total de Figueres, on aleshores hi vivien només unes 1.600 persones.

Sant Ferran va ser pioner en la manera de tractar els soldats. Per exemple, fent que cadascun tingués el seu propi llit. Fins aleshores dormien en el que s'anomenava llits calents: un mateix llit per a tres torns de soldats. Això feia que si hi havia alguna malaltia s'encomanés de pressa.

Tornem a agafar el jeep i anem cap a les cisternes, al pati d'armes, amb capacitat per a 9 milions de litres d'aigua. Hi ha quatre cisternes, que estaven controlades pels soldats. L'objectiu, esquivar els possibles enverinaments per part de l'enemic. 

Baixem a una de les cisternes i pugem en una barca amb rems. Veiem com eren per dins i la importància de l'estructura amb volta catalana:

"Som a 8 metres sota del pati d'armes i la volta catalana la van utilitzar per resistir si queia una bomba al pati d'armes."

Cabdal en la Guerra Civil

L'entrada en servei de la fortalesa va coincidir amb els dos últims conflictes armats amb França. Durant la guerra del 1739 al 1795 va jugar un paper com a base d'operacions. A l'inici de la Guerra del Francès va ser ocupada per les tropes napoleòniques. El 1811, un grup de miquelets del país el va recuperar i s'hi van mantenir durant quatre mesos. 

I arribem a la Guerra Civil: llavors va ser punt de concentració de les Brigades Internacionals i durant unes setmanes, seu del govern de la República espanyola. L'1 de febrer de 1939 s'hi va fer l'última reunió de les Corts republicanes.

El dia 8, quan l'exèrcit republicà evacuava Figueres, es va fer explotar el material de guerra que hi havia emmagatzemat. Hi va haver una enorme explosió que va fer arribar alguns trossos de la fortalesa fins a la rambla de la ciutat. 

Ara, en una part, hi queda només una residència militar que no es pot visitar. També s'hi han rodat escenes de diverses pel·lícules o sèries. 

S'hi poden fer visites guiades o per compte propi que trobareu al lloc web castellsantferran.com. 

Podeu recuperar la visita guiada i escoltar els comentaris dels protagonistes, en un reportatge que trobareu a la web del programa de Catalunya Informació "Un país per voltar".