Salgado revela que va advertir Rajoy que el dèficit podia ser més alt

L'exvicepresidenta del govern Elena Salgado ha assegurat que va advertir al president del govern, Mariano Rajoy, abans que prengués possessió que l'objectiu de dèficit per l'any 2011 es podia desviar, ja que no comptava amb informació suficient de les comunitats autònomes.

Durant la seva intervenció davant la Comissió d'Economia del Congrés dels Diputats, Salgado ha assenyalat que es va reunir amb Rajoy pocs dies abans de la seva investidura i el va alertar que la forma en què es tanqués l'exercici podria implicar que el dèficit de l'Estat superés el 6% previst, com finalment va succeir.

L'exministra d'Economia i Hisenda ha defensat les mesures financeres aprovades durant la seva gestió i ha assegurat que fins que va assumir el càrrec, l'abril del 2009, la banca espanyola havia mostrat una resistència "notable" a la crisi. Segons Salgado, les mesures posades en marxa pel govern de Rodríguez Zapatero en matèria financera s'emmarcaven dins d'una "estratègia general" i que es van prendre les decisions adequades amb els dades amb què comptaven en aquell moment.

Ha explicat que d'aquesta manera el seu govern pretenia evitar solucions "desordenades" per a algunes entitats de crèdit, que haurien desembocat en "contagi". Salgado ha afirmat que el sistema financer espanyol va "resistir raonablement bé la primera onada de la crisi" gràcies a un sistema de supervisió "més prudent" que el d'altres països, encara que ha reconegut que el sector "no ha estat immune a la crisi" i que això va acabar per endurir l'accés al crèdit.

Així, amb l'objectiu d'evitar un risc sistèmic "el govern va engegar una estratègia de reformes per afavorir la reestructuració ordenada del sector".

Serra troba modèlica la fusió de CatalunyaCaixa

L'expresident de Caixa Catalunya ha defensat la que presumeix va ser la primera fusió de caixes a nivell estatal. "Crec sincerament que el procés va ser modèlic. Des del primer dia de la fusió, que no va ser una SIP (Sistema Institucional de Protecció) sinó una fusió real, es va configurar un equip directiu únic, compost a través de professionals de les tres entitats fusionades d'acord amb criteris estrictes de capacitat professional".

Narcís Serra ha reconegut que no es va presentar per liderar CatalunyaCaixa perquè no ho creia convenient i perquè el Banc d'Espanya tampoc veia amb bons ulls que antics gestors encapçalessin les noves fusions.

En aquest sentit, Serra ha començat destacant que va deixar la presidència de Caixa Catalunya quan s'ultimava la fusió amb Caixa Tarragona i Manresa, per la qual cosa no té informació del nou grup.

Subratlla també que els presidents de les caixes no tenen funcions executives però si que reconeix el moment que el va portar a impulsar el canvi en la direcció de l'entitat: "vaig arribar a la conclusió de què l'entitat no gaudia de l'estat de salut que jo suposava quan hi vaig arribar i per això era absolutament necessari donar un nou rumb a molts aspectes de la gestió de l'entitat, la qual cosa, en aquest cas, implicava el canvi en la seva direcció".

Serra assegura que durant els seus anys de presidència no va rebre cap tipus de pressió política.