"Salman Rushdie, perseguit per la mort" i "Ubiqüitat", a "60 minuts"

El dilluns 18 de gener, a les 22.10, "60 minuts" estrena "Salman Rushdie, perseguit per la mort". En deu anys, Salman Rushdie haurà canviat de domicili cinquanta-sis vegades i ha estat objecte de vint intents d'assassinat. L'autor de "Versos satànics", condemnat a mort per una fatwa de Khomeini el 1988, evoca amb humor i profunditat la seva dècada de clandestinitat i el seu amor pels llibres i per la vida.

Després, a les 23.00, "60 minuts" recupera "Ubiqüitat". Internet ja pot connectar a qualsevol persona, en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Però hi ha qui no pot suportar la radiació electromagnètica de les xarxes sense fils que ens envolten. Senten el pols del món sense fil sobre els seus cossos. Són com els canaris a la mina de carbó? Els més sensibles que alerten que alguna cosa no va bé?

"Salman Rushdie, perseguit per la mort"

En deu anys, Salman Rushdie haurà canviat de domicili cinquanta-sis vegades i ha estat objecte de vint intents d'assassinat. L'autor de "Versos satànics", condemnat a mort per una fatwa de Khomeini el 1988, evoca amb humor i profunditat la seva dècada de clandestinitat i el seu amor pels llibres i per la vida.

Després del llançament de "The Satanic Verses" el 1988, l'escriptor indi-britànic Salman Rushdie va viure durant més de deu anys perseguit, reclòs i sota protecció policial. L'aiatol·là Khomeini, guia de la jove revolució islàmica iraniana, el va condemnar a mort en una fatwa per aquesta novel·la declarada blasfema.
Més de trenta anys després, el ciutadà nord-americà resident a Nova York, Sir Salman -va ser nomenat cavaller per la Reina d'Anglaterra el 2007- relata i comenta per a William Karel aquesta llarga prova durant la qual, sota el pseudònim de Joseph Anton, va canviar de domicili cinquanta-sis vegades i va ser objecte d'uns vint intents d'assassinat.  Més de seixanta persones, inclosos dos dels seus traductors, a Japó i Turquia, van perdre la vida com a conseqüència de la fatwa, fins que es va aixecar oficialment el 1998, en virtut d'un acord negociat entre Londres i Teheran. Acord que no reconeixen els sectors més islamistes més intransigents.

"Vaig sentir una gran onada de suport. Molta menys gent em defensaria si succeís avui", diu l'escriptor.

Salman Rushdie parla de veritats incòmodes amb una placidesa humorística pròxima a la saviesa. En aquesta entrevista, l'autor de "Els infants de mitjanit" i de "La casa daurada" evoca sense embuts la seva llarga trajectòria al mateix temps que denuncia el fonamentalisme islàmic, tema principal de la seva última gran novel·la, "Quichotte", que portava cinc anys escrivint.

Es refereix també  al cataclisme insospitat que obriria el segle XXI amb els atacs de l'11 de setembre. "El racisme és al centre de tot", resumeix l'home que, als 13 anys, en un elegant internat a la freda Anglaterra, va descobrir que un podia ser odiat pel seu accent i el seu color de pell. Però des de la seva feliç infància a Bombai, on va néixer unes setmanes abans de la partició de l'Índia, el 1947, fins l'estrany regnat de Donald Trump, a qui combat amb vigor, passant per la seva cinefília i la seva relació amb el fet d'escriure, l'ex fugitiu també evoca amb generositat comunicativa al seu gran amor per la vida.

Dirigit per William Karel

"Ubiqüitat"

Internet ja pot connectar a qualsevol persona, en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Però hi ha qui no pot suportar la radiació electromagnètica de les xarxes sense fils que ens envolten. Senten el pols del món sense fil sobre els seus cossos. Són com els canaris a la mina de carbó? Els més sensibles que alerten que alguna cosa no va bé?

Arreu del món, empreses de tecnologia i proveïdors de telefonia estan ampliant les seves xarxes digitals. Internet es converteix en omnipresent, capaç de connectar-ho tot. Però hi ha persones sensibles a la radiació electromagnètica. Senten al seu cos els impulsos invisibles dels routers Wi-Fi, dels telèfons intel·ligents i de les torres de telefonia mòbil i es veuen obligats a fugir del món connectat.

Però, a mesura que les xarxes digitals s'expandeixin, ara amb la imminent posada en marxa del 5G, hi haurà algun lloc al planeta lliure d'aquestes radiacions?  

A "Ubiquity" ("Ubiqüitat"), el director Bregtje van der Haak ens mostra la vida de tres exiliats digitals. Presenta una perspectiva força diferent de la publicitat brillant per a telèfons i dispositius intel·ligents. Com es veu el món a través dels ulls d'algú amb sensibilitat electromagnètica? com sonen els polsos invisibles? On trobaran refugi, a mesura que la xarxa mundial de torres per a cel·lulars i múltiples dispositius tanqui del tot? Al documental "Ubiquity", la radiació electromagnètica esdevé dolorosament audible i tangible.

"Amb aquest documental – diu el seu director Bregtje van der Haak - vull explorar l'impacte de les noves tecnologies sense fils i connectivitat omnipresent amb internet. Qui controla el poder de les empreses de tecnologia que estan canviant tan profundament el nostre món? I hi ha alguna cosa com "el dret a romandre fora de línia"? "-

Dirigit per Bregtje van der Haak

tv3.cat/60minuts

Sant Joan Despí, 15 de gener del 2021