Illa apel·la a "un debat de país" en educació i demana unitat davant d'un món "en plena refundació"

El president de la Generalitat ha demanat un nou gran consens educatiu i ha assegurat que Catalunya s'ha unit després d'una dècada "de paràlisi i divisió"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet una crida a obrir un debat de país sobre l'educació per portar-la "a l'excel·lència".

L'anunci arriba enmig d'un malestar generalitzat del sector a Catalunya i just després de la publicació d'uns resultats de l'informe PISA dels quals han quedat fora els centres educatius catalans

Aquesta ha estat una de les principals fites que s'ha marcat el president de la Generalitat en la conferència "El futur és aquí", amb motiu dels dos anys de la seva presidència.

Illa també s'ha compromès a mantenir el 6% d'inversió pública en la carpeta d'educació i ha assegurat que comparteix amb el sector i també amb el conjunt de la societat catalana que cal millorar el sistema educatiu del país. 

Davant d'una nodrida representació política i social que ha omplert el Museu Marítim de Barcelona, el cap de l'executiu ha començat el discurs repassant diversos èxits dels darrers mesos a Catalunya i ha defensat l'aposta del seu govern per "àmbits que durant massa temps no havien rebut ni els recursos ni la prioritat adients".

"L'educació, les infraestructures, l'accés a l'habitatge, els boscos o el nou model de finançament autonòmic", ha enumerat.

Una dècada de "paràlisi i divisió"

Així mateix, ha defensat que "avui Catalunya torna a ser un projecte col·lectiu", i ha assegurat que "no cal anar gaire enrere per veure que quan les costures de la nostra convivència s'han esquinçat, Catalunya s'ha abocat al precipici". 

"Allò a què mai, mai, mai no podem renunciar és la unitat civil del poble de Catalunya", ha assegurat en un nou dard  contra l'independentisme:

Catalunya ha deixat enrere definitivament una dècada de paràlisi i divisió.

En aquesta línia, ha assegurat que "hi ha interessos perquè els catalans i catalanes estiguem dividits" i ha demanat no "fer-los el joc":

No els fem el joc. Apel·lo a totes les forces polítiques a preparar Catalunya per aquest món en plena refundació.

També ha receptat "cohesió" per mantenir "el valor suprem de la convivència que ha fet gran Catalunya":

No hi ha res més oposat al sentir i a la manera de fer dels catalans que la xenofòbia i el racisme.

L'educació, assignatura pendent

Sobre la gran carpeta de l'ensenyament i la davallada acadèmica generalitzada, Illa ha dit que convoca "el conjunt del país" per assolir "un nou gran consens de país per l'educació que Catalunya necessita".

En aquest sentit, ha anunciat que iniciarà una ronda de trobades amb les forces polítiques amb representació parlamentària i ha anunciat que el debat el liderarà el Consell d'Educació de Catalunya. "Hem de portar l'educació catalana a l'excel·lència", ha subratllat.

També ha anunciat la posada en marxa del Pla Actualitza Clima per climatitzar totes els centres educatius públics i totes les residències de gent gran públiques de Catalunya, un total de 2.530 centres educatius i 51 residències.

Ho aprovarà el Consell Executiu aquest dimarts i ha assegurat que l'objectiu es complirà al curs 2030/2031, amb un cost de 2.558 milions d'euros que s'aconseguiran per diverses vies.

Un pla davant la IA

Entre altres assumptes, el president de la Generalitat també ha demanat que s'implanti un "un codi ètic compartit, consensuat i universal sobre la IA" per aconseguir "una ciència i una tecnologia al servei de tothom":

Cal actuar amb ambició i amb valors, volem liderar una IA ètica i responsable.

Per això ha anunciat que el Consell Executiu d'aquest dimarts també aprovarà un pla per aprofitar l'impacte de la intel·ligència artificial en el mercat laboral, amb la voluntat de formar els treballadors amb més risc de ser reemplaçats per aquesta tecnologia. A banda, ha anunciat un registre de sistemes algorítmics per saber "on, com i per a què s'utilitza" la IA.

Representació política i social

Entre el públic, a banda de membres del govern, hi havia representants d'altres grups parlamentaris, com Mònica Sales, de Junts; Josep Maria Jové, d'ERC, o Jéssica Albiach i Aina Vidal, dels Comuns.

També hi havia els expresidents Aragonès i Montilla, representants sindicals com Camil Ros i Belén López; Josep Sánchez Llibre, de Foment; Antoni Cañete, de PIMEC; exconsellers com Andreu Mas Colell o Jaume Giró, i figures com l'advocat Miquel Roca o el flamant director general dels Mossos, Ferran López, i la nova comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà.

Altres personalitats destacades entre el públic han estat la Síndica Esther Giménez-Salinas, diversos rectors d'universitats catalanes i empresaris com Rosa Tous o Salvador Alemany i el president d'Aena, Maurici Lucena.

Fa tot just quatre dies, en el missatge institucional de la Diada, Illa va fer una defensa de la convivència a Catalunya i ja va demanar unitat per resoldre la crisi d'educació, una de les principals carpetes que té el govern damunt de la taula.