Atur gener
Cas Epstein
Xarxes socials menors
Bad Bunny Grammy 2026
Centre de control Rodalies
Monarquia Noruega
Multes patinets elèctrics
Ábalos, Cerdán i Koldo
Dana Feijóo
Trasplantament de cara
ZBE àrea Barcelona
Camp Nou
Ter Stegen
mercat fitxatges
Girona

Sánchez anuncia que Espanya prohibirà l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys

La mesura, que obligarà les plataformes a posar sistemes per verificar l'edat, s'aprovarà al Consell de Ministres la setmana que ve, seguint l'exemple del que ja ha fet Austràlia i ha iniciat França i Dinamarca

Redacció/Agencies

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimarts que Espanya prohibirà l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys i adoptarà altres mesures per augmentar el control de les plataformes digitals. 

Sánchez, que segueix els passos d'Austràlia, que ha aprovat mesures similars, i França i Dinamarca, que ho està tramitant, ho ha anunciat en la seva intervenció davant del plenari de la Cimera Mundial de Governs, que es fa a Dubai i en què participen una trentena de caps d'estat i de govern. 

"Els nostres fills estan exposats a un espai pel qual mai no estaven destinats a navegar sols... Ja no ho acceptarem", ha dit el president espanyol, que ha demanat a altres països europeus que implementin mesures similars. 

Els protegirem del Far West digital.

Per Sánchez, cal fer de les plataformes digitals un espai saludable i, per això, ha anunciat que s'aprovarà la setmana que ve al Consell de Ministres amb una sèrie de mesures més.

El govern de Sánchez s'ha queixat repetidament de la proliferació de discursos d'odi, contingut pornogràfic i desinformació a les xarxes socials, dient que té efectes negatius en els joves. 

Austràlia es el primer país del món que ha prohibit completament l'accés a xarxes socials dels menors de 16 anys (iStock)

Mesures de control de les plataformes digitals

Sánchez ha dit que el seu govern presentaria la setmana vinent un nou projecte de llei per responsabilitzar els executius de les xarxes socials pel contingut il·legal i d'incitació a l'odi, així com per criminalitzar la manipulació algorítmica i l'amplificació de contingut il·legal. 

El president ho ha resumit en 5 mesures

  • Canviar la legislació perquè els executius siguin legalment responsables de les múltiples violacions a les seves plataformes. "Els consellers delegats d'aquestes tecnològiques s'enfrontaran a responsabilitat penal si no retiren els continguts d'odi i il·legals", ha dit Sánchez, i ha demanat als governs que no mirin cap a una altra banda davant dels continguts tòxics.
  • La tipificació de delicte la manipulació dels algoritmes i l'amplificació de continguts il·legals. "La desinformació no sorgeix del no-res. Es crea, es promociona i es difon per determinats actors a canvi de beneficis". El president espanyol ha dit que s'investigaran les plataformes que fan servir algoritmes per amplificar la desinformació. 

S'ha acabat amagar-se sota els codis i dir que la tecnologia és neutral.

  • Implantar una petjada d'odi i polarització que revelarà, seguirà i quantificarà com les plataformes digitals alimenten la divisió i amplifiquen l'odi. Una eina que, ha explicat Sánchez, servirà de base per definir les futures sancions, "un cost legal i ètic que les plataformes no es podran permetre ignorar".
  • S'obligarà les plataformes digitals a tenir "sistemes efectius de verificació d'edat" per impedir als menors de 16 anys l'accés a aquestes xarxes socials.
  • La Fiscalia perseguirà, investigarà i portarà als tribunals les possibles infraccions legals i delictes comesos per Grok, TikTok i Instagram d'Elon Musk. 

Tindrem tolerància zero en aquestes qüestions.

      I ha afegit que es "defensarà la sobirania digital en contra de qualsevol mena de coerció estrangera". 

Pedro Sánchez ha anunciat que Espanya s'ha aliat amb 5 països europeus en una coalició dels digitalment disposats, compromesos a imposar una normativa més estricta, més ràpida i més efectiva de les xarxes socials.  

El president no ha concretat els països que formen aquesta coalició, però sí que ha dit que es reunirà per primer cop els pròxims dies per, amb accions coordinades a escala multinacional, "convertir les xarxes socials en un espai saludable i democràtic, com sempre hauria d'haver estat, i com ens van prometre fa 20 anys". 

Espanya s'afegeix a Austràlia, Dinamarca i França

Austràlia ha estat el país pioner al món a limitar l'edat d'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. La llei va entrar en vigor aquest mes de desembre, un any després de ser aprovada. Durant aquest temps Austràlia ha establert un sistema de verificació de l'edat, que la llei exigeix a Facebook, Instagram, Threads, TikTok, YouTube, Snapchat, X, Reddit, Discord i la plataforma d'estríming Kick. 

Una llista de plataformes i xarxes ampliable, que han de desactivar tots els comptes dels usuaris que no arribin a l'edat permesa, i evitar que obrin perfils nous. Si no, la responsabilitat recau en les plataformes digitals que s'enfronten a multes de 28 milions d'euros.

Segons sondejos, un 77% de la societat australiana avala la llei, tot i el debat que genera la seva aplicació. 

El govern australià vol protegir els infants i els adolescents de l'assetjament i de possibles problemes de salut mental causats a les xarxes socials, ja que argumenten que una exposició massa primerenca a les xarxes pot agreujar l'ansietat, la baixa autoestima o l'aïllament escolar.  També pot comportar altres riscos com el ciberassetjament, o "grooming", l'accés a continguts violents o misògins i la manipulació algorítmica. D'altra banda, hi ha col·lectius que defensen que les xarxes socials són un espai essencial per mantenir vincles afectius, culturals o familiars, especialment en comunitats indígenes i rurals o dins els col·lectius com l'LGTBIQ+.

A Europa, el primer país a anunciar mesures similars ha estat Dinamarca que el novembre passat va presentar un pla per rebaixar als 15 anys l'edat mínima per accedir a les xarxes socials, tot i que amb un permís parental es permetria l'accés als 13 anys. 

El govern danès també actua preocupat per la salut mental dels joves, com la ministra de Digitalització, Caroline Stage Olsen, que denuncia que les xarxes socials "roben el temps, a la infància i el benestar dels nostres fills, i ara hi posem fi".

En aquest país la llei que s'elabora s'adreça a les grans plataformes --sense especificar quines-- que permeten crear perfils d'usuaris públics i que estan associades a "riscos documentats" amb "dissenys addictius i contingut il·legal o nociu".

També es vol incloure l'obligació legal als fabricants perquè els productes per a menors incloguin funcions protectores, preinstal·lades o de fàcil accés, contra aquest tipus de contingut.

Els joves del país nòrdic passen una mitjana de 2 hores i 40 minuts cada dia a les xarxes socials, i les més utilitzades són Snapchat, YouTube, Instagram i TikTok.

França és el tercer país a apuntar-se a la iniciativa de prohibir les xarxes socials als menors de 15 anys, posant el focus en els efectes d'aquestes plataformes en la salut mental dels adolescents i el negoci que en fan els responsables de les xarxes. La diputada Laure Miller argumentava a l'Assemblea Nacional que cal "negar-se a deixar que la infància es converteixi en un mercat", 

La llei que està en procés s'espera que es pugui aplicar a partir de l'1 de setembre. Quedarien fora de les restriccions les aplicacions de missatgeria privada interpersonal, com WhatsApp, i plataformes educatives o enciclopèdies en línia, com Wikipedia.