Sarkozy arriba a Líbia per reunir-se amb Gaddafi després de l'alliberament dels sanitaris búlgars

Però Sarkozy es trobarà amb un obstacle imprevist. Sempre s'ha pensat que la condemna dels búlgars va ser una sortida d'emergència de Gaddafi davant del malestar popular per l'escàndol de la infecció de la sida. Ara, les famílies dels nens, que havien acceptat que se'ls commutés la pena de mort per la de cadena perpètua, a canvi d'indemnitzacions, s'han sentit estafats en veure que, tot just arribar al seu país, els sis búlgars eren alliberats. I han demanat públicament a Gaddafi que trenqui les relacions amb Bulgària, i que la Interpol els torni a detenir.

Malgrat tot, els signes de bona voluntat amb Gaddafi arriben també des de Bulgària, on el primer ministre ha dit que podria perdonar el deute libi de 54 milions de dòlars per compensar les famílies dels nens infectats.

Mentrestant, el metge i les infermeres búlgares han passat el seu primer dia en llibertat. Després de mesos de negociacions, Líbia va cedir i va alliberar els sanitaris, que prèviament havia condemnat a mort. A canvi, el compromís de França i de la UE de normalitzar les relacions amb el país governat per Gaddafi, i un suculent botí econòmic. El 17 de juliol, els familiars de cada un dels nens afectats van rebre una indemnització d'un milió de dòlars, pagada per la Unió Europea. A més, la UE també s'ha compromès a augmentar dels 2,5 milions d'euros actuals fins als 12,5 milions la seva contribució al pla d'acció creat el 2005 per ajudar Líbia a combatre la sida, i preveu convertir l'hospital pediàtric de Bengasi, on van resultar contagiats els nens, en un "centre d'excel·lència" regional.