Saturació a la Policia Nacional en el final de la regularització, que arribarà a 200.000 peticions a Catalunya
"Estic molt content. Si trobés ara una oportunitat laboral, començaria a treballar avui mateix". És l'alegria de Muhammad Ali, pakistanès que acaba de recollir l'autorització provisional de treball.
El seu és el cas més habitual a hores d'ara: té l'expedient acceptat en la regularització extraordinària i tot i no haver rebut encara la resolució definitiva ja pot treballar.
A Catalunya, les xifres de sol·licituds han superat els càlculs inicials de 150.000 persones. I aquesta setmana s'espera que el govern espanyol publiqui que s'ha arribat a les 200.000 peticions. A tot Espanya les xifres superaran el milió de sol·licituds una vegada acabat el termini aquest dimarts.
"Tinc experiència laboral en direcció d'empreses al Pakistan i a Dubai", diu Ali. "Aquí voldria començar a treballar en l'administració i ja estic aprenent català", explica amb la carta de la Seguretat Social a la mà.
L'embut a Policia Nacional
A la comissaria de Policia Nacional de la Verneda, a Barcelona, desenes de persones fan cua a primera hora del matí sota un sol de justícia. Però tots ells el que volen tramitar és el DNI. Els estrangers ni s'hi acosten: saben que no podran aconseguir la TIE, la targeta d'identificació per a estrangers.
En el seu cas, la cua és virtual. I aconseguir fer la presa d'empremptes i tramitar la targeta, els últims passos per a la regularització, ara mateix està resultant missió impossible.
"En aquest moment no hi ha cites disponibles", llegeix de la pantalla de l'ordinador Marc Giménez Bachmann, responsable d'estrangeria del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya. "A tot arreu apareix aquest missatge". I explica que en intentar-ne demanar per a tots els seus clients, Policia Nacional els bloqueja les IP de l'ordinador. "Un desastre".
L'expedició de la TIE és especialment important en el procés de regularització. "Moltes empreses volen veure la targeta", apunta Sergi Baró Clariana, director de la comissió d'estrangeria del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona. "Molts bancs, si no vas amb la targeta, tampoc t'obren un compte".
"La targeta física és imprescindible", diu Bachmann. "Si vols sortir i entrar d'Espanya o anar per la Unió Europea, aquesta targeta t'identifica com a resident legal".
El govern espanyol promet reforços a Policia
"Vam dir que posaríem el comptador a zero i hem posat el comptador a zero". Ho anuncia amb satisfacció Carlos Prieto, delegat del govern espanyol a Catalunya.
Les sol·licituds de la regularització les està gestionant una oficina especial localitzada a Galícia, la UTEX (Unitat de Tramitació d'Expedients d'Estrangeria). I això ha fet que les oficines habituals s'hagin dedicat a resoldre els tràmits d'estrangeria habituals que acumulaven fins vuit o mesos mesos de retard.
"Hem resolt el 99,8% dels expedients", diu Prieto. En total són 47.596, entre arrelaments, menors d'edat que volen accedir al seu primer permís de treball i peticions d'asil.
Al sector comparteixen que, després d'anys d'acumulació de retards, ara les oficines d'estrangeria han començat a resoldre de manera expeditiva: "han fet un pla de xoc impressionant", diu Bachmann. "Ja no em queda cap expedient del 2025 sense resoldre".
Tot i això, que aquestes gairebé 50.000 persones aconsegueixin ara la documentació, sumades a les de la regularització extraordinària, és el que està saturant les comissaries. "És un problema molt greu i ara per ara no tenim una solució", lamenta Baró.
"Estem treballant amb Policia Nacional per intentar garantir la presència de suficients policies i funcionaris, però demanem una mica de paciència", diu Prieto.
El delegat del govern espanyol explica que en els darrers mesos han incorporat alguns treballadors interins a les oficines, sense concretar-ne el nombre, i que segueixen intentant "reforçar al màxim" l'Oficina d'Estrangeria. I afegeix que "continuem lluitant perquè molts catalans i catalanes puguin opositar a l'Estat".
Fins a 150 euros per a una cita
La saturació a les comissaries, però, ja té els seus efectes en el mercadeig de les cites i diverses persones consultades coincideixen a dir que coneixen casos de persones que s'han vist forçades a pagar fins a 150 euros per aconseguir una cita.
Ho diuen també en un locutori del Raval, on defensen que ells només demanen 30 euros per passar hores davant l'ordinador buscant cites per aquells que els les demanen. Però que saben que en un altre local han arribat a demanar imports molt més elevats. És la llei de l'oferta i la demanda.
Fa uns mesos, la delegació del govern espanyol va presentar un pla pilot a la comissaria de l'Hospitalet per donar les primeres cites de manera automàtica i evitar justament aquest tràfic de cites. "Va estar funcionant un mes i l'han suspès. No ho acabem d'entendre", lamenta Baró.
Prieto defensa que el sistema de cita automàtica estarà actiu en 34 províncies, que s'implementarà de manera conjunta en tots aquests territoris i "que encara queden algunes setmanes per tenir-lo".
Mentrestant, persones com Muhammad Ali, a l'espera ell també de poder tramitar la targeta per a estrangers, repeteix a tots els seus contactes que no paguin diners per a una cita. "No ho feu, no val la pena".