Pluges d'entre 100 i 300 mm: els registres d'un episodi excepcional
Hem viscut un nou episodi meteorològic que quedarà per a la història, amb registres de pluja de més de 200 mm en poques hores. També perquè seu origen ha estat excepcional: no el provoca cap DANA o gota freda, ni cap gran borrasca superficial, com la famosa Gloria. La pluja ha vingut de la mà de tempestes organitzades en forma de sistemes convectius de mesoscala (SCM).
Registres excepcionals
Dades històriques de més de 200 mm que han vingut en dos capítols diferents desde l'arrencada del mes d'octubre:
- Una primera tongada per les Terres de l'Ebre, que va acumular més de 250 mm en punts del Montsià o del Baix Ebre entre dijous i dissabte al matí.
- Una segona tongada que ha afectat, principalment, el litoral i prelitoral central i nord.
La pluja ha descarregat per moments amb intensitat torrencial, amb més de 60 mm per hora, un fet que ha provocat aquestes grans acumulacions en poques hores.
D'aquesta manera, el mapa de precipitació acumulada entre el primer d'octubre i el diumenge a les 14 hores seria aquest, prenent com a referència estacions de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) del Meteocat.
Com a fets destacats:
- Registres propers als 300 mm a l'extrem sud, a les Cases d'Alcanar i l'Ametlla de Mar.
- Registres d'entre 200 i 250 mm en comarques com el Barcelonès, el Vallès Oriental i el Maresme.
- Registres de més de 100 o 150 mm pel Gironès, l'Empordà, la Selva o el Vallès Occidental.
Aquest mapa de registresde la XEMA es pot complementar amb altres valors fiables de xarxes complementàries, siguin oficials o no.
Per exemple, a Vilassar de Mar tenim un registre manual de 288 mm entre dissabte i diumenge, amb una dada de la Xarxa d'Observadors Meteorològics (XOM).
O a Cardedeu, amb dades de la xarxa Meteoclimatic, un registre de 180 mm, també de la segona part de l'episodi.
Rècord de pluja en 24 hores a Barcelona
Entre totes aquestes dades hi ha, com a mínim, un rècord confirmat. Es tracta de la pluja acumulada en 24 hores a l'estació de Can Bruixa, a Barcelona. Es tracta d'una estació oficial de la XOM, que ha mesurat 213 mm.
Mai abans s'havien registrat més de 200 mm en només 24 hores a Barcelona, ni tan sols en la sèrie més antiga, la de l'Observatori Fabra, amb dades des de 1914.
També s'han superat els 200 mm a l'estació del Raval, però durant tot l'episodi, en més de 24 hores.
Una situació poc habitual
Com dèiem a l'inici de l'article, la configuració meteorològica que ha propiciat aquestes pluges no ha estat cap gran pertorbació amb noms i cognoms, ni una depressió superficial ni una depressió en els nivells alts.
El centre d'acció que ha determinat les condicions generals de joc ha estat un centre d'altes pressions, allargat des de l'Atlàntic fins al centre d'Europa.
Cap al sud-oest peninsular, un centre de baixes pressions relatives. Aquí teniu el mapa isobàric corresponent al diumenge 4 d'octubre a les 00 hores.
En els mapes dels nivells alts tampoc no hi havia una situació molt descarada, ni cap dana ni cap solc d'aire fred molt marcat. La temperatura en el nivell de 500 hPa voltava els 12 sota zero.
El motor conductor de les pluges de les últimes hores ha estat el flux de vent de component est molt carregat d'humitat del Mediterrani que ha bombejat l'anticicló.
I en aquest cas, ha entrat en joc un factor que sembla clau, que és el grau d'escalfament de la temperatura de l'aigua del mar.
L'escalfament del Mediterrani
Durant tot l'estiu hem parlat d'onades de calor marines i d'algunes dades excepcionals que s'han registrat a les boies i a sèries de dades rellevants.
La última dada rellevant ja pertany a la tardor meteorològica. A la sèrie de l'Estartit, s'ha batut mesurat una temperatura rècord de la sèrie per a un mes de setembre, des del 1974. L'observador Josep Pascual ha reportat una temperatura mitjana de 24,5 ºC. El rècord anterior (23,3 ºC) era del 1990.
Així doncs, ens hem plantat en el mes d'octubre amb un mar molt reescalfat en la proximitat de les nostres costes.
Els mapes d'anomalia de temperatura confeccionats pel Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) mostren la situació del 3 d'octubre a tota la conca, amb valors 2 o 3 ºC per sobre de la mitjana.
Aquestes condicions suposen ingredients per a la formació de grans tempestes: un mar calent evapora més aigua (de l'ordre d'un 7% per cada grau extra), al temps que escalfa l'aire que hi té a sobre.
Això també es relaciona amb la calor latent: l'aire escalfat comença a pujar, a condensar-se i això allibera energia que ajuda al creixement de la tempesta.
Un episodi tropical?
Amb aquests elements s'han format les tempestes responsables de les acumulacions de les darreres hores.
El tret característic és que les tempestes s'han organitzat en estructures anomenades sistemes convectius de mesoescala (SCM), amb gran capacitat de regeneració i un moviment grupal rotatori.
Aquí teniu un exemple del moviment de les precipitacions en el radar, en el moment que les tempestes més actives arribaven al litoral central dissabte al vespre.
Durant unes hores s'ha considerat la possibilitat que aquest sistema esdevingués un petit cicló, o fins i tot un medicà o minihuracà mediterrani, però no s'ha arribat a formar cap estructura tancada, amb un ull, ni tampoc s'ha format un camp de vent marcat al voltant.
El doctor J.J.González Alemán, investigador de l'Agència Estatal de Meteorologia, apuntava a una idea amb una física diferent a la del medicà, a una gènesi purament tropical, i a la possibilitat que haguem assistit a l'intent de naixement d'un cicló tropical al Mediterrani.
De fet, durant unes hores, els mapes de probabilitat de formació de ciclons tropicals que genera l'agència NOAA han mostrat una certa probabilitat de formació d'un cicló tropical al Mediterrani.
Hi haurà temps per analitzar amb més calma aquest esdeveniment, i altres que vindran, amb l'escenari que es presenta amb un mar Mediterrani tropicalitzat, com a conseqüència de l'escalfament global, tot un repte per als investigadors climàtics.
