Seleccionar varietats de cereals resistents a la sequera, objectiu de l'IRTA

Trobar varietats de conreus que s'adapten millor a la sequera és l'objectiu del programa de cultius extensius de l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries).

L'estudi es fa en 1.000 parcel·les, tant de reg com de secà, amb cultius de cereals com el blat o l'ordi, però també llegums com el pèsol o el favó.

Segons explica Marta da Silva, cap del programa, "és important tenir la comparativa i mirar la diferència, perquè una planta pot tenir molt bona productivitat amb reg però patir molt amb la sequera".

Pel que fa al cicle 2021-2022 de cereals d'hivern, s'ha vist afectat perquè durant els mesos de desembre, gener i febrer va ploure un 80% menys respecte la mitjana històrica dels últims 20 anys.

Això va provocar pèrdues en el rendiment de cultius extensius a Catalunya, segons han calculat els experts de l'IRTA a les seves parcel·les de Sucs, una entitat municipal descentralitzada de Lleida.

Així, si en el cas de la civada el rendiment del 2022 va ser igual al del 2021, amb l'ordi d'hivern i el blat d'hivern se'n va produir un 35% menys. I per a l'ordi de primavera va ser un 12% inferior.

Però qui va patir més va ser el pèsol proteaginós de primavera, amb un 55% menys. En el pèsol d'hivern la pèrdua va ser important però menor, un 31%.

Al març, els experts de l'IRTA ja alertaven que a causa de les baixes precipitacions a l'hivern, la producció se'n podia ressentir. La falta d'aigua durant el període d'afillament, quan el blat fa noves tiges, pot limitar el nombre d'espigues per unitat de superfície. Però els danys més importants per la falta d'aigua es produeixen a partir de l'encanyat, l'estadi previ a l'espigat.

Els resultats indiquen que el pèsol i els llegums són més sensibles a la sequera i que amb una sequera molt persistent només es podrà fer cereal, explica Marta da Silva.

El treball passa del camp al laboratori, on s'analitzen les mostres i se seleccionen les millors varietats de les diferents espècies, les que són més productives i les més resistents a malalties o a la falta d'aigua, explica Da Silva:

"Després de seleccionar-les, encreuem les millors amb les millors. I després de fer això, amb aquest pare i aquesta mare resulten llavors filles. I les filles les posem al camp i les seleccionem i fem això durant 10 anys."

Amb aquest procés, seleccionant i creuant les generacions descendents, es purifica la llavor i s'aconsegueixen varietats millorades per respondre a les necessitats del sector. Un cop aconseguides, cal avaluar-les i registrar-les.

La tendència actual és de més sequera i temperatura cada vegada més elevada. Però els investigadors volen trobar varietats "que alhora siguin capaces d'adaptar-se a futures condicions, quan les pluges siguin més abundants", conclou Da Silva.