Sense bolets: la temporada comença tard i amb els boscos secs, però no està tot perdut
Aquest any s'ha de ser un boletaire experimentat i saber les zones concretes on cal buscar per omplir el cistell de bolets. O com a mínim plegar-ne alguns grapats. El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya fa gairebé tres dècades que investiga la producció de bolets en un centenar de parcel·les repartides pel país. L'Investigador Juan Martínez de Aragón ho té clar.
És un dels pitjors inicis de temporada en 28 anys.
I les dades ho corroboren. La temporada va començar gràcies a les pluges de finals d'agost al Pirineu. Però es va interrompre de seguida perquè no ha plogut més. No de la manera que necessiten els bolets. Pluges constants i generoses, "no un aiguat que descarregui 150 litres que el sòl no pot absorbir".
Així que aquesta setmana, que és, tradicionalment, la que més bolets produeix, en trobem ben pocs. Un quilo per hectàrea, que en anys bons se'n poden fer uns 120 quilos.
Els enemics dels bolets: sequera i altes temperatures
Si a la falta de pluges –va deixar de ploure a finals de primavera– hi afegim més de tres mesos seguits amb temperatures molt elevades, el resultat és un bosc molt sec.
Martínez de Aragón ens ho ensenya amb una barrina, que és l'estri que fa servir per foradar el terra i treure'n mostres, en aquest cas, d'un bosc del Solsonès. Tot el que en surt és terra seca, gairebé pols. "Vol dir que a 20 centímetres de profunditat o més la humitat és, amb prou feines, del 5%, quan ara hauria de rondar el 30%."
Sense aquesta humitat, el miceli, que és la xarxa de filaments del fong que queda amagada al sòl, no s'activa i, per tant, no surten bolets.
En aquest bosc del Solsonès hauríem de trobar mollerics o llengües de bou, entre d'altres, però no n'hi ha cap. Més amunt, ceps o rovellons. I també costa de veure'ls.
Bolets, ni aquí ni a fora
Als mercats o botigues han duplicat o fins i tot triplicat el preu d'alguns dels bolets més consumits, perquè no n'hi ha.
I segons Martínez de Aragón, el problema és general. A la resta de la Península tampoc se n'han fet. I Europa de l'Est, on també hi ha una llarga tradició de recol·lecció de bolets silvestres, ha patit aquest estiu una "sequera bestial". És a dir, que tampoc ha pogut assortir mercats.
Tindrem bolets avançada la tardor?
És la gran pregunta. D'entrada ja es pot dir que la temporada comença com a mínim un mes i mig tard. Perquè si ara comencés a ploure, el miceli trigaria uns 21 dies a donar el fruit. Per tant, ens n'anem ben bé a mitjans d'octubre.
Els models meteorològics apunten a un octubre i novembre plujosos. Per això experts i boletaires intenten ser optimistes. Que vinguin les pluges i que no comenci el fred, que frena el creixement dels bolets.
Quin paper hi té la crisi climàtica?
Lligar aquest inici de temporada boletaire tan fluix amb el canvi climàtic és molt prematur. De fet, igual que hi ha hagut anys com el 2014 de grans produccions (180 quilos per hectàrea), també n'hi ha hagut altres de molt dolents, com el 2023 (4 quilos per hectàrea). La mitjana de producció anual per hectàrea des que es fa el registre és de 60 quilos.
Un estudi del CCTFC apunta que la crisi climàtica podria reduir la producció de bolets al Pirineu en un 20% d'aquí al 2100. Sobretot per les altes temperatures en una zona que no hi està acostumada. Per tant, "el Pirineu és menys resilient a aquest canvi que no pas la Catalunya Central".
Però hi ha una esperança, i es diu gestió forestal. Si es redueixen arbres als boscos de forma quirúrgica, els arbres no hauran de competir per l'aigua entre ells i podran créixer millor. I això vol dir que els micelis que viuen connectats a les arrels dels arbres s'activaran més bé i fructificaran en forma de rovellons, ceps o camagrocs, entre d'altres.
Per ara, toca esperar que plogui.