"Sense ficció" estrena "Islero, la bomba atòmica 'made in Spain'", sobre un dels secrets militars més ben guardats del règim franquista, i "I la lluita continua"

"Islero, la bomba atòmica ‘made in Spain'"

Islero era el nom del bou de 495 quilos de la ramaderia Miura que va envestir mortalment el famós torero espanyol Manolete, la tarda del 28 d'agost del 1947, a Linares (Jaén). I també és el nom que va inspirar el govern de Franco a l'hora de batejar el seu projecte per disposar d'una bomba atòmica de fabricació espanyola.

Poc abans de morir, el general de l'Exèrcit de l'Aire i físic nuclear Guillermo Velarde va revelar, a través de la seva darrera entrevista radiofònica, tots els secrets del Projecte Islero, del qual ell havia estat el principal impulsor. Secrets que havia amagat durant dècades i que palesen dues coses: que Espanya va estar molt a prop de fabricar la bomba atòmica i que el simple fet de demostrar, davant les grans potències, que era capaç de fer-la podia ser una arma tan poderosa com el fet de tenir-la.

En aquest sentit, els Estats Units, amb qui Franco havia signat els pactes a Madrid l'any 1953 en matèria econòmica, nuclear i militar, vigilaven de ben a prop Espanya per tal que no liderés un projecte nuclear armamentístic propi. Diversos documents de la CIA així ho demostren: "Espanya és l'únic país europeu que mereix una certa atenció com a possible creador d'armes nuclears els propers anys".

El 17 de gener del 1966 va tenir lloc un fet que va suposar un gir en les intencions d'Espanya: l'accident nuclear de Palomares (una pedania del municipi costaner de Cuevas del Almanzora, a Almeria), on van caure quatre bombes termonuclears. Això va capgirar la investigació del general Velarde, que va poder redescobrir in situ el mètode Ulam-Teller de les anomenades bombes d'hidrogen, molt més destructives que les bombes de plutoni.

Paral·lelament, davant la sintonia –bona, però discreta– que tenien Franco i el general francès De Gaulle, es va construir la central de Vandellòs I, al Baix Camp. De tecnologia francesa, Vandellòs I permetia fugir dels controls de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) i podia proporcionar el plutoni enriquit necessari per a l'armament atòmic espanyol.

Enric Pla Campaña, director de Vandellòs entre els anys 1991 i 1998, recorda al documental la visita d'alguns militars espanyols, interessats en l'urani gastat i emmagatzemat que hi havia a les piscines de la central nuclear, pendent de ser enviat a França, on s'havia de tornar a processar. Pla recorda que els militars li van preguntar: "Quantes bombes atòmiques es poden fer, amb el que hi ha a les piscines?" I ell va respondre: "Quatre o cinc."

Uns anys més tard, les pressions nord-americanes van decaure i Espanya va signar les salvaguardes de l'AIEA, l'any 1981, i el Tractat de No Proliferació Nuclear, el 1987, que posava fi a qualsevol aspiració nuclear militar espanyola. I d'Islero ja només en queda la calavera del bou que va matar Manolete, exposada a la sidreria madrilenya Casa Parrondo.

Fitxa tècnica

Direcció: Joan López
Guió: Joan López i Cristina Muelas
Realització: Joan López
Productor: Malena García i Pau Riera
Productor executiu TVC: Jordi Ambròs
Productor delegat TVC:
Director fotografia: Joan López
Muntatge: Meri Collazos
Director de producció: Oriol Cortacans
Música: Albert Callejo
Lingüista: Roser Tintó
Grafisme: Joan Aliaga

"Islero: la bomba atòmica ‘made in Spain'" és una producció de Sàpiens en coproducció amb TV3 i TVE, i amb el suport de l'ICEC.

Podeu descarregar-vos les fotos en aquest enllaç.

Més informació:
https://www.3cat.cat/tv3/sense-ficcio/el-projecte-islero-la-historia-de-la-bomba-atomica-made-in-spain/noticia/3119860/

"I la lluita continua"

Quan es parla de la Transició a Espanya, el rei emèrit Joan Carles I i Adolfo Suárez, entre altres prohoms de la pàtria, se'n solen emportar gran part dels mèrits. I en el capítol dels oblits, els milers d'obrers que amb la seva multitudinària lluita al carrer i a les empreses van posar-hi el seu granet de sorra.

Amb aquesta mirada, el documental "I la lluita continua" explica la vida i l'experiència d'un grup d'obrers de la construcció que van emigrar a Catalunya des de diversos llocs de l'Estat i la seva peculiar manera d'integrar-se al país d'acollida.

Els protagonistes fugien de la repressió franquista a la seva terra, on havien començat a lluitar contra la dictadura, i a Catalunya van trobar-hi refugi. I també hi van continuar la lluita pels drets laborals i sindicals, sumant la seva força a la batalla antifranquista catalana, que en aquell moment es resumia en tres paraules: llibertat, amnistia i estatut d'autonomia.

Com explica el documental, aquests líders del moviment obrer provinents de tot l'Estat no només van influir en la consecució de les llibertats i els drets, sinó que també van participar en la política dels primers anys de la democràcia com a regidors als ajuntaments i diputats al Parlament de Catalunya. I ara que tenen entre 80 i 90 anys continuen la seva lluita al carrer, reivindicant unes pensions justes per a tothom, al capdavant de Marea Pensionista.

Fitxa tècnica

Direcció: Llúcia Oliva
Imatge: Carles Ortiz i Marina Siero
Muntatge: Jaume Vidal
Guió: Llúcia Oliva
Documentació: Josep Maria Rodríguez Rovira i Llúcia Oliva
Sonorització: Francesc Gosalves López
Muntatge musical: Mark Twang

"I la lluita continua" és una producció d'Adela d'Alòs-Moner i Josep Maria Rodríguez Rovira.

Podeu descarregar-vos les fotos en aquest enllaç.

Més informació:
https://www.3cat.cat/tv3/sense-ficcio/els-obrers-de-la-construccio-dels-70-son-la-marea-pensionista-davui/noticia/3119891/

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio