Dimarts, a les 22.05
"Sense ficció" estrena "Jutges al poder", que qüestiona el sistema d'elecció dels jutges espanyols, i "Història d'un volant", sobre la recerca incansable d'un germà desaparegut
"Jutges al poder"
"Com pot confiar un ciutadà en un jutge que deu el seu càrrec a un intercanvi de cromos?" Aquest és el paradigma que denuncia la Plataforma Cívica per la Independència Judicial des de fa anys. "El poder judicial actua com una tercera cambra" paral·lela al Congrés i al Senat, hi afegeix l'advocat Benet Salellas. I el catedràtic Joaquín Urías assegura: "Cada cop que la dreta perd, el poder judicial es converteix en alguna cosa més enllà dels jutges. Ells ja no es dediquen a aplicar la llei; es dediquen a fer de dic perquè no es puguin aplicar les polítiques progressistes."
"Jutges al poder", d'Albert Elfa i Ricard Belis, radiografia les conseqüències del sistema de quotes polítiques per nomenar els màxims representants del poder judicial al Tribunal Constitucional, al Tribunal Suprem i a l'Audiència Nacional. Amb entrevistes a jutges i magistrats i representants de les diferents associacions professionals, com ara Joaquim Bosch, magistrat de Montcada, al País Valencià. "Tots els jutges que han intentat posar sobre la taula els problemes de les pràctiques corruptes... han tingut conseqüències negatives, i de fet, no me consta que n'hi haja cap que hagi arribat als alts tribunals. És un cost que jo he acceptat assumir, és a dir, no tindré cap problema si se me veta per ascendir professionalment."
El sistema ha provocat crítiques internacionals. L'equip del "Sense ficció" ha viatjat als Països Baixos. Allà, Philip Langbroek, catedràtic d'Administració de Justícia i Organització Judicial a la Universitat d'Utrecht, qüestiona el sistema espanyol: "El nostre ordenament jurídic depèn molt del Conveni Europeu de Drets Humans. La meva pregunta és: què fa el govern espanyol amb les sentències d'Estrasburg? Per què mantenen aquest sistema?"
Dels Països Baixos, el "Sense ficció" en mostra també el sistema d'accés a la judicatura, basat en criteris d'empatia, socialització i tests psicotècnics per assegurar la idoneïtat dels opositors. L'antítesi del sistema espanyol, basat només en la memorització dels textos legals. Als Països Baixos es considera que això ja ho han après a la carrera de Dret.
"Jo tenia llagues a la boca, els cabells em queien a flocs... el sacrifici que et demana aquest tipus d'oposicions és sobrehumà." És el testimoni d'Estela Torres, advocada, que va opositar a jutgessa i, finalment, ho va deixar estar. La llei que regula les oposicions a la judicatura és del 1869. Consisteix a memoritzar 325 temes, dels quals els opositors n'hauran de recitar 10 en dues exposicions orals davant el tribunal.
La majoria d'opositors han d'estar cinc anys de mitjana tancats a la seva habitació memoritzant, sense socialitzar ni treballar ni, per tant, ingressar cap sou: "Hi pots accedir si tens suport econòmic d'una família amb poder adquisitiu alt", assegura Judith Ribó, que també vol ser jutgessa. Als Països Baixos, tots els jutges en pràctica tenen un sou i a tots se'ls valora la implicació en projectes socials durant la formació que els connectin amb la realitat del seu entorn.
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Albert Elfa Canut i Ricard Belis Garcia
Producció: Ruth Llòria Casanovas i Jéssica Montaner Rafart
Imatge: Marc Martínez Sarrado
Muntatge i color: Moisès Casanovas Orce
Documentació: Cristina Borràs Puig
Disseny gràfic: Laura Escandell Ribas
Muntatge musical: David Bustamante Calaf
Postproducció de so: Albert Juvés
Ambientació: Roser Estrada Raventós
Imatge addicional: David Bou
Direcció executiva: Montse Armengou Martín
Producció executiva: Sílvia Pairó Vila
2022
"Jutges al poder" és una producció de TV3 elaborada per l'equip de "Sense ficció".
"Història d'un volant"
Una desaparició forçada no solament posa fi a la vida de la persona que desapareix. Com una pedra que cau a l'aigua, crea unes ones concèntriques que afecten totes les persones del seu voltant i provoca una ferida emocional a la família i a la societat, una ferida que només pot cicatritzar si es recupera el cos de la persona desapareguda Eneko Etxeberria Álvarez fa 40 anys que busca el seu germà gran, José Miguel, que militava als Comandos Autònoms Capitalistes.
Conegut pel sobrenom de Naparra, es va exiliar al País Basc francès el 1978. Era una època convulsa, durant la Transició, en què l'Estat, com s'ha pogut demostrar, va practicar la guerra bruta a través de funcionaris que van torturar, segrestar, assassinar i fer desaparèixer dissidents polítics.
El juny del 1980, el jove basc de 22 anys va agafar el cotxe per reunir-se amb algú, però va desaparèixer. Dies després se'n va trobar només el cotxe. Malgrat els comunicats encreuats, les organitzacions que s'acusaven les unes a les altres, les reivindicacions diverses i la indiferència judicial, la família no ha deixat de buscar-lo ni un moment.
El 1999 van contractar els serveis d'un advocat per presentar una querella davant de l'Audiència Nacional i evitar la prescripció del delicte. El 2013, el cas de José Miguel fins i tot va arribar a les Nacions Unides, on el van reconèixer com un cas de desaparició forçada, que constitueix un crim contra la humanitat i no prescriu.
Havent mort ja els pares de José Miguel, Eneko, el germà petit, continua la recerca per evitar transmetre aquesta herència al seu fill i perquè el cas de José Miguel no caigui mai en l'oblit. Malgrat els esforços de la família, després de tants anys, el cas encara no s'ha resolt i la ferida continua oberta.
Fitxa tècnica
Direcció: Iñaki Alforja i Iban Toledo
Guió: Iñaki Alforja
Direcció de fotografia: Iban Toledo
So: Danel Ciaurriz (Rocketsound)
Muntatge: Kanaldude
Música: Pello Ramírez
Direcció de producció: Lucia Ezker
Producció executiva: Iñaki Alforja i Iban Toledo
"Història d'un volant" és una producció d'Iñaki Alforja, On Produkzioak i Vrai Vrai Films.
#SenseFiccióTV3