Dimarts, a les 22.05
"Sense ficció" estrena "La diva i la vida. Begoña Alberdi", una vida d'òpera tràgica, i "La directora d'orquestra", un homenatge a la persistència de Marin Alsop
Coincidint amb l'estrena al "Sense ficció" d'aquests dos documentals, TV3alacarta recopila una col·lecció de treballs que sota el títol "Vides d'òpera" fan un recorregut per la història d'algunes de les veus més rellevants del món de lírica, com Conxita Badia, Begoña Alberdi o Victòria dels Àngels, i per alguns dels moments més importants i estel·lars del Gran Teatre del Liceu.
"La diva i la vida. Begoña Alberdi"
La vida de Begoña Alberdi està envoltada de tragèdia i també de superació. Ella aglutina en la seva persona i les seves circumstàncies vitals tots els arquetips de dona lluitadora, de superació personal i de denúncia contra els abusos infantils, laborals i sexuals.
Una greu depressió la va obligar a cancel·lar el concert de Nadal a Santa Maria del Mar, un altre cop a la seva vida i a la seva carrera lírica; va ser expulsada d'una obra del Liceu per grassa; temptada per Plácido Domingo a tenir-hi relacions i torturada per uns tiets que no la volien.
Durant més de vuit mesos de convivència amb l'equip, el documental del "Sense ficció" recull els estats d'ànim, els èxits i les decepcions de la soprano catalana. Alberdi hi denuncia els fets que han marcat la seva vida, sense embuts, amb noms i cognoms, amb la sensibilitat que distribueix amb les seves paraules. Una sensibilitat que la va portar a cantar durant 72 dies seguits a la galeria de casa seva, a l'Eixample de Barcelona, per als veïns que, com ella i el seu marit Albert, estaven confinats per culpa de la pandèmia del coronavirus.
La seva activa vida professional i la seva tenacitat per sortir-se'n han apaivagat una mica aquest dolor que l'ha acompanyada bona part de la vida. Alberdi, ha cantat més de 300 vegades al Gran Teatre del Liceu i als principals teatres d'òpera, al costat de grans estrelles com Montserrat Caballé o Plácido Domingo. Considerada una gran cantactriu, ha treballat també amb les companyies del teatre més innovador i experimental, com les de Calixto Bieito, Carles Santos o Els Joglars.
Fitxa tècnica
Un documental d'Albert Elfa Canut i Ricard Belis Garcia
Producció: Jessica Montaner Rafart
Direcció executiva: Montse Armengou Martín
Producció executiva: Sílvia Pairó Vila
Fotografia: Carles de la Encarnación Gradailla
Muntatge i etalonatge: Xavier Abad Rodón
Postproducció de so: Joan Esquirol Farrés
Muntatge musical: Guillem Rejón Pérez
Ambientació: Roser Estrada Raventós
Caracterització: Silvia Arenós Diez i Assumpta Solé Solé
Disseny gràfic: Montse Casals Picola
Documentació: Laura Anton Sala
So directe: Ricard Clos Biesa, Toni Garcia Arrabal i Joan Puig Gallach
Imatge addicional: Carlos Díaz Lloret, Marc Durà Pipo i Carles Mallol Comas
Imatges dron: Xavier Peiruza, Rpas
"La diva i la vida. Begoña Alberdi" és una producció de Televisió de Catalunya, elaborada per l'equip de "Sense Ficció".
"La directora d'orquestra"
Marin Alsop ha estat la primera dona a dirigir una orquestra important dels Estats Units. Tanmateix, el camí no ha estat fàcil, ja que de ben petita ha hagut de sentir-se dir que no ho aconseguiria perquè les dones no dirigeixen.
"A mi no m'agrada veure una noia al podi". "Una noia dolça en el podi pot fer que els pensaments et vagin a una altra banda". "És contranatural".
Són comentaris fets per diferents directors d'orquestra. Mari Alsop, directora de l'Orquestra Simfònica de Baltimore, ha hagut de desmentir mil vegades aquet mantra, des que de petita va veure actuar en directe Leonard Bernstein.
"Bernstein es movia, saltava, gesticulava... Em vaig girar cap al meu pare i li vaig dir: ‘Jo vull això, vull ser directora'."
La seva professora de violí va ser la primera a verbalitzar el tabú que la perseguiria tota la vida: "‘Has de saber que els directors són més grans que tu'. I vaig pensar: ‘No passa res, em faré gran.' I després va afegir: ‘I les noies no ho poden ser.' Ho va dir amb tanta autoritat que em va desanimar molt."
Però això no la va fer parar. Primer va crear una banda femenina de música swing. Després, una orquestra pròpia, la Concordia Orchestra, i, finalment va aconseguir ser alumne de Bernstein.
Alsop va ser nomenada directora de la Simfònica de Baltimore el 2007. Va haver de superar les reticències dels músics de l'orquestra, però els ha acabat dirigint durant 14 anys. Com que no vol que altres dones hagin de passar pel mateix, Alsop ha creat una beca per ajudar les músiques que, com ella, volen dirigir orquestres.
Fitxa tècnica
Direcció: Bernadette Wegenstein
Producció: Annett Porter
Edició: Stefan Fauland
Direcció de fotografia: Shana Hagan
"La directora d'orquestra" és una producció de Waystone Productions i Nylon Films.
Els títols de la col·lecció "Vides d'òpera", a la plataforma TV3alacarta
A més de les dues estrenes del "Sense ficció", els títols que s'inclouen en aquesta recopilació de TV3alacarta són:
"Les mans d'Alícia"
Una història de passió per la música i un viatge per descobrir la que va ser una de les millors pianistes del segle XX: Alícia de Larrocha.
"Les mans d'Alícia" és una producció de Producciones Doble Banda, en coproducció amb Televisió de Catalunya i TVE, amb el suport de l'ICEC–Departament de Cultura.
Direcció, guió, realització i muntatge: Verònica Font i Yolanda Olmos
"Brava, Victòria"
El 2010, cinc anys després de la mort de Victòria dels Àngels, un equip del programa "Sense ficció" va tenir accés a una part de l'arxiu personal de la soprano barcelonina. Gràcies a la Fundació Victòria dels Àngels, que ho havia guardat en un magatzem durant aquest temps, s'havia conservat una miscel·lània de fotografies, de manuscrits i de records de la cantant.
"Brava, Victòria" és una producció de Cromosoma, en coproducció amb TV3 i TVE, i amb la col·laboració de l'ICIC i de la Fundació Victoria de los Ángeles.
Direcció: Pedro Beriso Ros
"Històries del Liceu'"
Reportatge que recull els moments importants i estel·lars de la història del Gran Teatre del Liceu: les grans veus que hi han cantat o les òperes que s'hi han representat.
L'icònic teatre d'òpera Liceu de Barcelona, amb els seus més de 175 anys de vida, compta amb una llarga llista d'anècdotes, fites destacades i moments històrics que es repassen en els 16 capítols d'aquesta sèrie documental.
Direcció: Albert Galceran
"Rèquiem per Montserrat Caballé" ("El somriure de Montserrat Caballé")
Un homenatge a la soprano barcelonina el dia que hauria fet 86 anys. Noms tan rellevants com Josep Carreras, Jaume Aragall, Joan Pons, Paata Burtxuladze, Begoña Alberdi o Josep Bros, entre d'altres, canten en una vetllada dirigida per Lluís Pasqual, amic íntim de la família Caballé, i amb la batuta de Guillermo García Calvo.
"Conxita Badia no existeix"
Retrat humà i artístic de la música feta dona. Musa de mestres com Pau Casals. Mestra de veus com la de Montserrat Caballé. La veu que va marcar profundament músics, compositors, crítics i poetes.
"Conxita Badia no existeix" és una producció de ZEBA Produccions i BataBat en coproducció amb Televisió de Catalunya i amb el suport de l'ICEC (l'Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura) i Grup Enderrock.
Direcció i guió: Eulàlia Domènech
"El gran teatre (1837 – 1914): crònica d'un temps de canvi"
Explicar la història del naixement i la consolidació del Liceu com a gran teatre europeu, és una bona manera d'explicar al gran públic com es va construir la nostra societat i el nostre país.
Una producció de Lironda Films i BCN Play Estudio Audiovisual amb la coproducció de TV3 i TVE.
Direcció i guió: Daniel i Jaume Serra