"Sense ficció" estrena "Polifonia basca"
A "Polifonia basca", el periodista Antoni Batista conversa sobre la situació actual al País Basc amb les persones que eren fonts periodístiques durant la seva etapa com a corresponsal i que, amb el temps, han esdevingut amics seus. El documental es construeix a partir de la "polifonia de fonts" que Batista ha usat com a bandera periodística per parlar del conflicte, reflexionar sobre com ha canviat el País Basc en aquest últim lustre i cap a on es dirigeix després de la superació de l'episodi violent, en termes de convivència i reconciliació.
Entre els entrevistats hi figuren el lehendakari Juan José Ibarrete; el fundador d'ETA Iulen de Madariaga; el líder de Sortu, Arnaldo Otegi, o l'exvicelehendakari Ramón Jáuregui, així com els periodistes Martxelo Otamendi i Bingen Zupiria, ara conseller de Cultura i Política Lingüística del govern basc. Les converses inclouen també personatges com el filòleg Ramon Etxezarreta; l'escriptor Kirmen Uribe; el mestre Sainz Alfaro, director de l'Orfeó Donostiarra; el bisbe Juan Maria Uriarte, mediador en les converses de pau 1999 a Zuric, i Rosa Lluch, filla de l'exministre socialista assassinat per ETA el 2000.
El documental indaga també en la manera com s'està construint "el relat de la pau" al País Basc, si és un relat compartit en una societat que encara avui està dividida o bé serveix per seguir alimentant les dues parts del conflicte.
Formalment, "Polifonia basca" es construeix a mode de simfonia, amb cinc moviments vinculats a un tema que Batista interpreta al piano, amb arranjaments seus. Són: "El País Basc", de Raimon; "Agur Jaunak", popular basca; "Eusko Gudariak", de José María de Gárate; "Sorterriko Koplak", poema de Joseba Sarrionandia musicat pel cantautor Mikel Laboa; i "Habanera", de Xabier Lete.
Biografia d'Antoni Batista
Nascut a Barcelona el 1952, Antoni Batista és periodista, escriptor i musicòleg. Ha estat corresponsal al País Basc de l'"Avui" i "La Vanguardia" i actualment fa col·laboracions al diari "Ara" i a la revista d'història "Sàpiens". Es va especialitzar en periodisme en situacions de conflicte, molt singularment en els casos d'Israel/Palestina, Irlanda i el País Basc.
Batista va començar la seva activitat periodística al País Basc el 1971, fa 35 anys. Ha entrevistat gairebé tots dels agents polítics i socials bascos, incloent la direcció d'ETA. D'entre les seves exclusives periodístiques, figura haver publicat el 1988 una entrevista al diari "Avui" on els màxims responsables d'ETA afirmaven que no atemptarien als Jocs Olímpics de Barcelona, constituint un "scoop" mundial. Deu anys després, el 1998, quan treballava a "La Vanguardia", va ser l'únic periodista d'un mitjà estatal que va cobrir la signatura de l'Acord de Lizarra, preludi de la treva d'ETA.
Pel que fa a llibres, ha publicat "Diario privado de la guerra vasca" (Plaza & Janés, 1999), considerat un text de referència respecte al conflicte basc; "Catalunya i Euskadi. Nació còncava i convexa", Premi Irla d'Assaig, 2011 (Angle Editorial, 2011), on vincula i compara les dues realitats nacionals; "Adiós a las armas. Una crónica del final de ETA" (Penguin Random House Mondadori, 2012), analitzant el final de la banda armada; i recentment, "Otegi, la força de la pau" (La Campana, 1a edició 2015, 2a edició, 2016).
twitter.com/senseficcio