"Sense ficció" estrena "Serrat Sabina. El símbol i el 'cuate'"

Aquesta història arrenca a la vora del mar. Comença a la Mediterrània (Maó, Menorca) i continua a l'Atlàntic (Rota, Cadis), on Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina escriuen a quatre mans les cançons de "La orquesta del Titanic", el disc de la seva segona i última gira conjunta per terres americanes. La pel·lícula es remunta algunes dècades enrere, quan els dos artistes van descobrir aquell continent, amb el qual mantenen una llarga història d'amor.

Serrat viatja per Amèrica llatina des de fa 45 anys. Va estar exiliat a Mèxic quan la dictadura franquista va ordenar la seva persecució. A l'Argentina i a Xile segueix ben viu el record del compromís del "Nano" contra els règims militars que el van declarar persona no grata.

Sabina va arribar més tard a Amèrica. La seva poesia i la seva actitud "canalla" sedueixen un públic que abasta diverses generacions. A l'Argentina, canta amb la força d'un roquer i el sentiment d'un cantant de tangos. A Mèxic, els "mariachis" i les orquestres de poble entonen la cançó "Y nos dieron las 10" sense saber que la va escriure Sabina.

"Serrat  Sabina. El símbol i el 'cuate'" és un viatge de dos artistes diferents i còmplices a través d'un continent que ha viscut grans canvis i on han arrelat de manera profunda. Serrat és el símbol de tota una generació, que el venera com a referent. Sabina és una altra cosa. És el "cuate", aquesta paraula tan mexicana que descriu l'amic, el col·lega, el còmplice.

tv3.cat/senseficcio

facebook.com/senseficcio

twitter.com/senseficcio