"Sense ficció" posa el focus en les addiccions, amb l'estrena de "No penso tornar a beure mai més" i "Salaryman, addictes a la feina"

"No penso tornar a beure mai més"

"Sabies que l'alcohol és la substància psicoactiva més consumida arreu? I que el seu consum és el que té més impacte a tercers? Que més del 50% de les urgències hospitalàries per consum de drogues són per alcohol? I que l'edat mitjana de la primera ingesta d'alcohol en els joves se situa als 14 anys? I que de totes les persones que pateixen alcoholisme, només el 8% inicien tractament? I que dels menors d'edat que arriben a urgències per consum d'alcohol el 60% són noies?"

El consum de més de 10 grams d'alcohol diari en dones (una copa de vi o una cervesa o mig destil·lat) i 20 grams en homes (dues copes de vi o dues cerveses o un destil·lat) es considera d'alt risc. I el risc pot arribar a ser mortal.

Com diu la Flora al principi del documental: "Relacionem l'alcohol amb la festa i la celebració. Ens desinhibeix, ens alleuja, i facilita la nostra sociabilitat. El tenim dins de casa des de ben petits i per això mateix no ens sembla gaire perillós. Però l'alcoholisme lidera el rànquing de totes les addiccions. És la droga que té un impacte social més fort. L'alcoholisme no va ni de quantitats ni de freqüències perquè pots  beure només els caps de setmana i que estigui afectant la teva vida. L'alcohòlic no és només el borratxo. L'alcohòlic s'assembla més a tu del que et penses".

"No penso tornar a beure mai més" pren el títol de la tornada de la cançó "L'última ressaca", del grup Mishima per reflexionar sobre aquestes qüestions i parla amb una vintena de testimonis, coneguts i anònims, que han tingut o tenen relació directa amb l'alcohol. Exaddictes, addictes en tractament, familiars i experts de diferents àmbits parlen en primera persona i sense embuts de tots els aspectes d'aquest consum. Des del moment en què van esdevenir addictes fins que, amb teràpia la majoria dels casos, se'n van sortir, passant per tota la duresa del procés.

Conduït per la periodista i exaddicta Flora Saura, el documental conversa amb els testimonis en diferents bars (temples de l'alcohol) mentre beuen aigua. El Jesús és un jove que va estar enganxat a l'alcohol durant tota l'adolescència, amb un gran patiment per part de la seva mare, la Maite. La Rosa, exprofessora universitària, va fer patir en extrem la seva filla Clàudia. La Belén enganyava constantment el seu marit Àlex i robava diners a tota la família. El Jaume, per culpa de l'alcohol, va enfonsar una empresa amb 300 clients i ara està en teràpia. La Remedios està sortint del pou gràcies al Projecte Home. La Maria Jesús tenia un alt nivell de vida que va destruir a causa de l'addicció. El Llorenç va estar a punt de morir pel seu consum diari al poble de la Galera. La Mònica reivindica el biaix de gènere perquè les dones ho pateixen encara més...

Experts de diferents àmbits situen l'audiència en el problema: Anna Lembke, prestigiosa psiquiatra d'addiccions de la Universitat de Standford i autora del best-seller "Dopamine Nation"; Lucía Hipólito, investigadora i divulgadora; Mercè Balcells, cap de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital Clínic de Barcelona; Josep M. Fericgla, doctor en Antropologia Cultural i etnopsicòleg, i Joan Colom, subdirector general d'Addiccions del  Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres.

La Flora també parla amb el periodista Marc Giró, que va tenir una relació intensa amb l'alcohol fins que ho va aconseguir deixar, en un documental que es vertebra a través d'un sopar entre creadors còmplices que han patit l'alcoholisme, com són els escriptors Sebastià Alzamora i Daniel Vázquez Sallés, i el músic David Carabén, del grup Mishima.

Fitxa tècnica

Idea original: Flora Saura
Direcció i guió: Marta Palacín i Oriol Gispert
Presentació i guió: Flora Saura
Realització i fotografia: Oriol Bosch i Castellet
Producció executiva La Lupa Produccions: Oriol Gispert i Marta Palacín
Direcció executiva TV3: Montse Armengou Martín
Producció executiva TV3: Sílvia Pairó Vila
Realització TV3: Manoli Vargas Ferré
Edició de continguts TV3: Fúlvia Nicolàs Tolosa
Direcció de producció: Alejandra Céspedes
Investigació i producció: Carla Moreno, Alejandra Céspedes i Flora Saura
Operadors de càmera: Edgar de Melo i Saty Galiana
So directe: Andrea Ballesteros i Pablo Yrazu
Edició: Bernat de Ferrer
Etalonatge: Salva Viñets
Postproducció d'imatge: Minifilms TV
Postproducció de so: RecLab
Doblatge: Sílvia Vilar
Lingüista: Jordi Mir

"No penso tornar a beure mai més" és una producció de Televisió de Catalunya, produïda per La Lupa Produccions.

 

"Salaryman, addictes a la feina"

És de nit i tot d'homes encorbatats jeuen pels carrers amb signes evidents d'embriaguesa. Han perdut l'últim metro o autobús i aniran a la feina directament des del carrer. "Salaryman, addictes a la feina" retrata amb cruesa la trista vida dels assalariats japonesos, legions d'oficinistes que fan jornades extenuants i busquen l'evasió de l'alcohol per suportar-les.

Aquest documental de l'artista multimèdia Allegra Pacheco recull la història i la cultura dels treballadors d'oficina "Salarymen" al Japó: treballadors de coll blanc que van ajudar a convertir el Japó de la postguerra en el poder global que és avui. Però a quin preu? "Salaryman, addictes a la feina" combina l'art escènic i l'ètica del documental punk per obrir la ment de l'audiència al cost de l'excés de treball i revela, en última instància, maneres sorprenents en què els assalariats, de totes les cultures, poden trobar evasió i curació.

Fitxa tècnica

Direcció: Allegra Pacheco
Producció: Allegra Pacheco, Katie Taber, Luis Alvares i Alvarez, Michael Lustig
Producció executiva: Josh Stanley i John Hawkes
Edició: Luis Alvarez i Alvarez
Direcció de fotografia: Eduwardo Uribe, Allegra Pacheco
Música original: James Iha
Animacions: Jan Ivan

"Salaryman, addictes a la feina" és una producció de Legz Films Limitada.

tv3.cat/senseficcio

#AlcoholismeTV3

facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio