"Sense ficció" tanca la tretzena temporada amb l'estrena de "180º sud", quan l'amor per la natura esdevé en la lluita per conservar-la, i la reemissó de "Camping life. La ciutat efímera"

"180º sud"

En tota bona història, el protagonista emprèn un viatge. L'objectiu no és tant arribar al seu destí, sinó la transformació que viurà al llarg del camí. Mai no serà el mateix que quan va sortir de casa. Entre paisatges salvatges, cims que desafien els escaladors més experimentats i onades paradisíaques per als amants del surf, "180º sud" narra l'epopeia de viatges iniciàtics que van representar un gran punt d'inflexió en la vida dels seus protagonistes i també, amb el temps, en la conservació dels espais naturals que els van captivar.

La història arrenca els anys 60, quan dos joves nord-americans van començar a fabricar material d'escalada del món en una forja californiana per tal de finançar la seva afició a l'escalada i el surf. Tot i que no ambicionaven ser grans empresaris, van acabar amb un negoci d'èxit a l'avantguarda de l'escalada de l'època. Eren Yvon Chouinard, fundador de Patagonia Clothing, i Doug Tompkins, fundador de The North Face.

El 1968, van marxar a la Patagònia a escalar el Fitz Roy, un viatge mític de 15.000 quilòmetres cap al sud travessant entorns naturals verges i despoblats que van immortalitzar en la pel·lícula "Mountain of Storms". "Aquell viatge ens va influir molt, al Doug i a mi. Ens va marcar el rumb del que vam fer després a la vida. Va ser el millor viatge de la meva vida", assegura Yvon Chouinard.

Quaranta anys després, l'escalador i surfista Jeff Johnson, qui manté una bona amistat amb l'Yvon i en Doug, està disposat a complir el seu somni d'anar a la Patagònia, com van fer els seus ídols. El repte serà escalar el volcà del Corcovado, un cim que en aquell moment només havia coronat en Doug a principis dels anys 90.

Al llarg del seu periple, manté una reflexió constant entorn la relació de l'home amb la natura i com sobreexplota els seus recursos. Des de com van esgotar els recursos de Rapa Nui, l'illa de Pasqua, els seus antics habitants, a com les plantes de pasta de cel·lulosa han envaït la costa xilena o les centrals hidroelèctriques escampades per Xile han afectat els ecosistemes i pobles. Ara, en Jeff es qüestiona quin ha de ser el nostre model de desenvolupament i quins són els costos del progrés.

A la Patagònia Nord, en Jeff es troba amb l'escenari d'un projecte energètic que contempla la construcció de cinc preses als rius Baker i Pascua per subministrar electricitat a Santiago de Xile al llarg de 2.200 quilòmetres de cables d'alta tensió. Tot i la forta oposició dels habitants de la zona quan es realitzava el documental, el 2010, el projecte tirava endavant. Implicava la inundació de zones d'alimentació i refugi de fauna, el 70% de les quals mantenien la població local. A més, les línies d'alta tensió, la xarxa elèctrica més gran del món mai construïda, suposarien un perill de col·lisió per a tota mena d'aus. "He començat a fer unes reflexions que no m'havia plantejat mai gaire -explica el Jeff. Ens aquests racons de món veig els efectes del progrés invasiu, i tot això té relació sobretot amb el consumisme desbocat. Per nosaltres és fàcil consumir cegament, perquè no veiem l'efecte que això provoca en altres llocs."

No va ser fins al 2017, set anys després de l'estrena del documental "180º sud", que el govern xilè va desestimar aquest projecte energètic, el més important del país. Amb tot, a dia d'avui, hi ha altres projectes de construcció de les preses hidroelèctriques a Xile, com al riu Bío Bío.

El mateix any, el 2017, es va fer realitat el somni de Doug Tompkins, la llavor del qual estava en el seu viatge del 1968. Després de fundar i vendre The North Face i vendre l'empresa de roba Esprit, va marxar a viure a la Patagònia xilena. Ell i la seva dona, Kristine McDivitt, van gastar una fortuna al llarg de vint-i-cinc anys en comprar milers d'hectàrees salvatges a Xile i l'Argentina amb l'objectiu de conservar-les i reintroduir-hi l'ecologia primigènia abans de donar-les a l'Estat. "Conservació Patagònia" era un dels projectes de conservació privats més gran del món. "Havia sentit a parlar del seu projecte, però no tenia ni idea que fos tan immens -se sorprèn Jeff Johnson, quan s'assabenta que han aconseguit una zona protegida de més de 800.000 hectàrees de terra. Jo sempre havia pensat que el viatge que van fer aquí fa 40 anys era una aventura, però ara entenc que va ser un gran punt d'inflexió."

El març del 2017, gairebé un any i mig després de la mort del Doug Tompkins, la Kristine va donar al govern xilè 400.000 hectàrees. Va ser la donació de terres més gran de la història d'un ciutadà privat a un Estat, i amb una única condició: que fossin parcs nacionals. Per la presidenta xilena, Michelle Bachelet, el llegat del Doug era un exemple a seguir per a altres països i milionaris. "Xile és ara un model per al món en la conservació."

Avui dia, la Kristine és ambaixadora d'Àrees Protegides de l'ONU. Mitjançant la fundació Rewilding Chile. El llegat de Tompkins Conservation, en aquests trenta anys de feina, ha ajudat a crear set parcs nacionals i eixamplar-ne tres més. Ja són més de 500.000 hectàrees donades a l'Estat de Xile i més de 4,5 milions d'hectàrees protegides. Aquesta donació va donar lloc a la Ruta dels Parcs de la Patagònia, una ruta que recorre 2.800 quilòmetres, travessa 17 parcs nacionals i protegeix 11,8 milions d'hectàrees. És el segon pulmó verd de Sud-amèrica, després de l'Amazònia.

L'any 2010, en Jeff Johnson va tenir l'oportunitat de conèixer el projecte de primera mà. En acabar el seu viatge, era una altra persona: "Tota la vida m'ha atret la natura. Sempre torno a casa transformat. Però ara sé que no podem ignorar-la. Si la natura desapareix, nosaltres també."

Fitxa tècnica

Direcció: Chris Malloy
Producció: Tim Lynch, Rick Ridgeway i Emmett Malloy
Producció executiva: Rick Ridgeway, Liesl Copland, Ted Sarandos, Thom Zadra i Dv Devincentis
Direcció de fotografia: Danny Moder
Muntatge: Tim Wheeler
Música: Ugly Casanova, James Mercer i Mason Jennings
2010

"180º sud" és una producció de Woodshed Films Production.

"Camping life. La ciutat efímera".

Cada estiu arribaven al nostre país milions de turistes que s'emportaven algunes pinzellades de la nostra manera de viure, dels nostres costums, de la nostra gastronomia... Però, com són els nostres visitants? Què fan? Què mengen? Com es comporten?

L'estiu del 2020, el primer en plena pandèmia, el director Josep Pérez va enregistrar el dia a dia en un càmping de la Costa Brava amb la intenció de captar com ha evolucionat el concepte de vacances de la classe mitjana europea, amb una "certa mirada antropològica".

El resultat és "Camping life. La ciutat efímera", un singular retrat de com van viure la crisi del coronavirus en una "ciutat de vacances" diferents grups de turistes disposats a gaudir del seu temps d'esbarjo passés el que passés. El càmping és un espai tancat i aïllat del món, on els campistes viuen molt alliberats de les responsabilitats de la vida quotidiana i també de les preocupacions exteriors, inclosa la pandèmia. La combinació de testimonis de campistes i escenes cinemàtiques omplen el documental d'ironia i sentit de l'humor.

"L'espai del càmping es perfecte per consagrar aquesta idea, ja que allà tot succeeix a la vista com si es tractés d'una casa de nines oberta per la meitat; la línia entre el que és privat i el que és públic es dilueix amb molta facilitat i pots accedir a la vida de les famílies de manera espontània i immediata", afirma Pérez. Un univers ben peculiar que "segons com es miri, pot resultar fins i tot una mica kitsch".

El concepte de "ciutat efímera" cobra vida durant uns mesos en forma d'ens orgànic consagrat a l'oci, que de la mateixa manera que es va omplint de vida d'un dia per l'altre, torna també a la letargia d'un dia per l'altre, quan en desapareix tota la població al final del període estiuenc. "Camping life. La ciutat efímera" és, en definitiva, una celebració de la vida a l'aire lliure i de la llibertat en temps de confinaments i restriccions de mobilitat.

Premis

Millor Documental, Toronto Beaches Film Festival, Canadà, 2021
Medalla de plata als 7th Spotlight Documentary Film Awards, Atlanta, Estats Units, 2021
Premi al Best Tourism Services Film, International Tourism Film Festival, Montenegro, 2022
Menció d'honor al Festival Simfest, Romania, 2021

Festivals

BELDOCS, Belgrad, Sèrbia, 2022
Fimmer - Festival Internacional de Migmetratges de Manzanares el Real, 2022
Travel Film International Film Festival de Moscou, 2022
London International Documentary Festival – LIDF, 2022
The Filmy Monks Film Festival ONTFM, Índia, 2022
Festival de Cine Etnográfico de Ecuador, 2021
La Cabina - Festival Internacional de Migmetratges de València, 2021
Festival de Cinema de Girona, 2021
EATSA Art & Tourism Film Festival de Portugal, 2021
Begur Costa Brava Film Fest, 2021
Zagreb Tourfilm Festival, Croàcia, 2021

Fitxa tècnica

Direcció, guió, realització, fotografia, producció i muntatge: Josep Pérez
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció delegada TVC: Daniel Barea
Etalonatge: Roger Lleixà
Lingüista: Odile Arqué
Grafisme: Jesús Novillo
Mescla de so: Jose Luis Molero
2021

Una producció de Jopergon en coproducció amb TV3, el suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), i la col·laboració del Patronat Turisme Costa Brava Girona, la Diputació de Girona i el  Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

Les audiències de la tretzena temporada

Just abans de tancar la temporada amb l'emissió, demà a la nit, dels dos últims documentals, el "Sense ficció" ha registrat una audiència mitjana de 254.000 espectadors i una quota de pantalla de l'12,4%. A més, ha obtingut una audiència acumulada de 3.380.000 espectadors, que han connectat amb el programa almenys un minut.

Els tres documentals més vistos han estat "Torna La Trinca", emès el 24 de maig, amb una quota del 23,6% i 526.000 espectadors; en segon lloc, "Per molts anys, Mr. Bean!", que el 4 de gener va ser vist per 498.000 espectadors i va tenir un 21,1% de quota de pantalla, i en tercera posició "Àngel Casas tal com raja", que es va emetre el 26 d'octubre i va tenir 448.000 espectadors i una quota del 20,3%.

Pel que fa al panell qualitatiu de GFK, "Sense ficció" és un dels programes més ben valorats de TV3, amb un 8,5 sobre 10 d'índex qualitatiu. A més, un 87,5% de panelistes el consideren un programa de molta qualitat. Ambdós atributs estan per sobre dels nivells de mitjana de la cadena. Altres atributs que destaquen són l'interès que generen els temes tractats, tal com ho manifesta el 95.6% del panell; la notorietat, ja que el 95.5% el comentaria en el seu entorn, i l'índex de recomanació, que és d'un 8.5 sobre 10.

A nivell d'audiències digitals, aquesta ha estat la millor temporada del programa. S'han fet més d'1.500.000 de reproduccions de vídeo, en directe i a la carta, obtenint una mitjana setmanal de prop de 20.100 usuaris únics i 34.800 reproduccions de vídeo.

El documental amb més audiència digital ha estat "102 minuts que van canviar Amèrica", amb 52.500 reproduccions en directe i a la carta.

A les xarxes socials, el programa té 27.600 seguidors a Twitter, 20.200 a Facebook i 5.500 a Instagram.

tv3.cat/senseficcio

#SenseFiccióTV3

twitter.com/senseficcio
facebook.com/senseficcio