Sergi Pàmies estrena la sisena temporada de "Tot el temps del món"

"A les dues seran les tres". Aquesta frase, tan tòpica un cop l'any, dona títol a l'últim recull de contes de Sergi Pàmies, on s'hi torna a trobar la seva peculiar mirada sobre les coses, sobre molts moments de la seva biografia. Aquesta vegada, però, potser parla de coses menys "pesants", moments certament significatius, però menys transcendents, que els que explicava, per exemple, a "L'art de portar gavardina". El lector el percep més lleuger, més juganer, i Pàmies ho confirma a l'entrevista: hi ha una distància diferent, més gran, sobre les coses, que li permet parlar-ne d'una altra manera.

El llibre parla de pas del temps, sense nostàlgia (que és com el porno, diu) i de l'ofici d'escriure. Narrativa, però també periodisme: hi ha homenatges explícits a col·legues: el més clar, el conte que explica un viatge amb Manuel Vázquez Montalbán. Es parlarà amb ell d'això, i també de la seva arribada a Barcelona i la importància que va tenir llavors per a ell tocar la guitarra, de la coberta del llibre, o de l'atzar, i de com aquest fa que acabi trobant, o reconeixent, els títols dels seus llibres.

LLIBRES DE L'ENTREVISTA:

"A LES DUES SERAN LES TRES"

Sergi Pàmies
Ed. Quaderns Crema

"A LES TRIES, PARLEM DE: QUE NO S'APAGUI LA FLAMA"

Miriam Toews
Trad. Octavi Gil Pujol/Julia Osuna Aguilar
Ed. Les Hores/Sexto Piso

"L'ÚNIC PROBLEMA"

Muriel Spark
Trad. Míriam Cano
Ed. Labreu

"A CASA TENÍEM UN HIMNE"

Maria Climent
Ed. L'Altra

3cat.cat/toteltempsdelmon