Sergi Pàmies se situa al capdavant de les llistes de vendes amb un recull de vint contes

Els icebergs amaguen, sota l'aigua, nou desenes parts del seu volum. Basant-se en aquesta imatge, l'escriptor Ernest Hemingway deia que, a l'hora d'escriure ficció, només s'ha d'explicar allò que és imprescindible, que correspondria a la part visible de l'iceberg. Per al lector, quedaria la feina d'intuir el que l'autor obvia. És a dir, la part submergida del gel. Aquest és l'estil, els principis amb els quals Pàmies ha tornat a les llibreries.

Fidels a aquesta filosofia, i ocults sota l'embolcall d'un seguit de trames aparentment intranscendents, els últims contes de Sergi Pàmies parlen de dificultat de comunicar-se, de l'ofici d'escriure, de la por de la pèrdua dels éssers estimats i, sobretot, de la maduresa d'un escriptor que ara ja es mira a distància les vel·leïtats juvenils.

"Quan tenia 30 anys parlava més de temes de joventut i evidentment els temes que toco ara -que si als amics se'ls moren els pares o han d'anar a l'hospital més sovint o algú et diu que ha agafat un infart- doncs és evident que els temes que et toquen de més a prop són diferents, potser no són tan alegres però són igual de vitals", ha explicat Pàmies a TV3.

Tots aquests contes, fins a 20 en total, han estat aplegats al llibre "Si menges una llimona sense fer ganyotes". Un títol llarg per a un volum de només 143 pàgines, l'alçada del qual amb prou feines supera la d'un bolígraf. "Si jo proposo un estil basat en la contenció no podia fer un llibre de 800 pàgines", ha explicat l'autor.

Sergi Pàmies col·labora en diversos mitjans de comunicació, tant audiovisuals com escrits. Veient que l'escriptor ha trigat sis anys a donar forma als seus últims relats, es podria pensar que aquesta intensa activitat mediàtica ha demorat el seu projecte literari. Pàmies, però, nega aquesta possibilitat i revindica el seu caminar lent a l'hora de destil·lar les paraules que conformen la part visible del seu iceberg.