Set municipis reclamen una nova comarca, l'Alta Segarra: "Ara som el cul de l'Anoia"

Hi ha 7 municipis que, oficialment, formen part de l'Anoia, però, històricament se senten de l'Alta Segarra, una comarca que, ara per ara, no existeix, si més no en els papers. 

Segons l'historiador Josep Maria Solà, "el sentiment de pertinença és gairebé mil·lenari. De fet, aquests municipis a l'època romana pertanyien administrativament a la Segarra i la capital històrica era els Prats de Rei, que llavors es deia Sikarra". 

Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera reclamen constituir-se com a comarca. 

Geogràficament estan situats al nord de l'Anoia, tocant al Bages, la Segarra i el Solsonès. Sumen 5.200 habitants, la majoria concentrats a la capital natural, Calaf. La resta de municipis són micropobles. 
 

"Ara som el cul de la comarca de l'Anoia, sense poder de decisió"

No formen part de la vegueria on pertany l'Anoia, la del Penedès, sinó que, administrativament, formen part de la vegueria de la Catalunya Central, tal com volen.

"Tot el que ens envolta són camps d'ordi i de blat, és pura Segarra", diu l'historiador Josep Maria Solà. Per Xavier Nadal, alcalde de Calonge de Segarra, "som com un cul de comarca amb poca població i això comporta que estem perdent serveis". 

Nadal creu que tenir comarca pròpia implicarà "tenir poder de decisió sobre el nostre territori. Ara a l'Anoia tenim poc pes polític". 

A Calaf ara estan construint una residència d'avis finançada per l'Ajuntament, que s'ha hagut d'endeutar. Ha de donar cobertura als set pobles. 

"Si fóssim comarca, financerament ja estaríem coberts", explica l'alcaldessa de Calaf, Montse Mases. A més, explica que necessiten una comissaria dels Mossos d'Esquadra, millores en l'atenció sanitària o més branques d'estudis perquè els joves no hagin de marxar a fora a estudiar. 

40 anys de Mancomunitat

El 1995 aquests municipis van crear la Mancomunitat de l'Alta Segarra justament per compartir serveis. L'ens el financen els 7 ajuntaments. "Treballem com a comarca però sense dotació pressupostària", afirma Xavier Nadal, alcalde de Calonge de Segarra.

Tenen mancomunats serveis com la recollida selectiva de residus o el transport a demanda, molt necessari en una zona amb escassetat de transport públic. 

Van demanar que l'Eix Bus que va de Girona a Lleida per l'Eix Transversal i passa a 300 metres de Calaf parés en aquesta població. Però "com que Calaf no és capital de comarca ens van dir que no podíem tenir aquest servei", afegeix Nadal.

 

El Lluçanès: l'últim precedent 

El maig del 2023 es va crear la comarca del Lluçanès, la número 43 de Catalunya. Es va crear 8 anys després d'una consulta on 5 dels 13 municipis van quedar fora. I en una nova consulta fa uns mesos, Olost també va decidir marxar-ne. 

A l'Alta Segarra defensen la seva unitat. Com relata Josep Maria Solà: "Fa més de 92 anys que reclamem una comarca pròpia. Amb la nova demarcació de Pau Vila ja apareixen uns articles en una revista de Calaf on es diu que no pertanyem a l'Anoia on ens posaran, sinó a la Segarra."  

I des de fa un any aquests set pobles publiquen una revista trimestral: Alta Segarra, amb títols a la portada que són tota una declaració d'intencions. "Segarrejant" o "Set de Comarca".