Setembre decisiu

Artur Mas en el Consell extraordinari del seu partit ahir va entusiasmar els que estan segurs que el dia nou de novembre aniran a votar. I va fer dubtar els que pensaven que no s'hi podrà anar. A aquests la força i l'entusiasme del president els va fer veure'n la possibilitat. Mas i Convergència es mouen.
Mas defineix la nova Convergència que malda per néixer com a paret mestra del procés de Catalunya. Les parets mestres són les que carreguen el pes de l'obra i sostenen voltes i arcades d'un edifici. Una metàfora ben diferent del pal de paller del pujolisme que volia articular la palla, o sigui el país, al seu voltant.
Mentrestant, des de l'altra banda, és sorprenent que la secretària general del PP, la senyora de Cospedal cregui que ara pot articular una mena de Front Popular entès amb un signe molt diferent a l'històric que articuli les forces no sobiranistes a Catalunya. No se'n surt, és clar.
1.720 milions d'euros addicionals diu ara el ministre Cristobal Montoro que arribaran a Catalunya. Ss'entén que si no anem a votar. Comença a semblar que l'estratègia del govern espanyol canvia. De menystenir el clam de la gent, a assegurar que una Catalunya independent quedaria fora del món vagant per l'espai, a oferir-li més diners hi ha molts passos. Tard, el govern espanyol comença a mirar de seduir els catalans veient la determinació que tenen per decidir el seu futur. El nou líder del Psoe, Pedro Sánchez, que no admet la consulta del 9 de novembre, diu que els catalans no volen marxar d'Espanya. I té ró, hi ha molts catalans que volen que Espanya marxi de Catalunya.
Per cert, que el Sunday Times publica avui que per primera vegada en les enquestes d'intenció de vot pel referèndum per la independència que faran els escocesos el dia 18 de setembre, per primer cop guanya el sí.
D'aquí quatre dies, la V de Volem, la V de Votar, la V de Victòria articularà la Diada. Aquest setembre és decisiu.