
DIMARTS, A LES 23.40
S'han adaptat, les empreses, a la realitat de les persones LGTBi? A "Valor afegit"
Com es posa de manifest en el documental de "Sense ficció" "EnFemme", un dels entorns on més costa entre els transsexuals "sortir de l'armari " és en el món laboral per por de les represàlies. El neguit de ser acomiadat, canviar de lloc de treball forçadament perquè s'està fent una feina de cara al públic, rebre un tracte discriminatori, són alguns dels motius que tiren enrere a l'hora de fer el pas.
Per evitar aquestes situacions, a Catalunya existeix una de les lleis antidiscriminació de les persones LGTBi més avançades d'Europa. Es va aprovar al 2014, però les empreses han trigat a adaptar-s'hi. És justament ara, aquest últim any, quan s'ha accelerat l'interès pel tema, també per part de multinacionals espanyoles com Telefónica, Santander o Inditex.
A "Valor afegit", presentat i dirigit per Albert Closas, es coneixerà la història de la Tina, agent cívica de BSM, que va tenir un complicat però reeixit procés de trànsit de gènere, sense haver de canviar ni de feina ni d'empresa. I també, entre d'altres, la de l'Álvaro, gai, que treballa en una consultora immobiliària, que defensa els valors LGTBi des del moment de la seva fundació. La majoria d'experts coincideixen que la inclusió de gènere no és només justa, sinó que, a més, amplia les possibilitats de negoci de les empreses.
Consumidors de més qualitat
Es calcula que entre el 9 i el 14 per cent de la població espanyola forma part del col·lectiu LGTBi, i no para de créixer. Són uns consumidors generalment més exigents que la resta, amb gustos més innovadors i saludables, que aposten per productes i serveis de més qualitat. Un bon negoci per a les empreses, però moltes encara no ho han sabut descobrir. Ho explica la vicepresidenta sènior de Nielsen, una de les consultores de consum més importants del món, i que van encarregar el primer estudi a fons sobre els gustos i necessitats dels gais, lesbianes, bisexuals i trans.
El món de la publicitat reflecteix com ningú les tendències i canvis en la societat. La realitat LGTBi comença a treure el nas en els anuncis i els mitjans de comunicació. Però potser encara ho fa de manera tímida. Com ho gestionen les empreses i els creadors? Fins a quin punt s'inclou el discurs de la diversitat, per convenciment o per oportunisme?