Si no entenem el que llegim, no aprendrem

Catalunya fa anys que no millora en comprensió lectora. Les aules cada vegada són més diverses i complexes, una complexitat que augmenta molt de pressa, molt més del que ho fan els recursos. Si no entenem el que llegim, no aprenem.
 

Hauria de ser una prioritat?

Segons alguns experts, com el neurocientífic Héctor Ruiz, la gran majoria de fracassos escolars venen derivats de fracassos lectors. Si no entenem el que llegim, no podem aprendre i no podem avançar en cap matèria.

És evident que sí, la millora en la comprensió lectora ha de ser una prioritat. Aquest és un dels principals maldecaps en moltes escoles de primària. A l'escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú, fa dos cursos que han redoblat esforços en la lectura.

Tot el claustre s'ha format per ensenyar a llegir amb nous mètodes centrats en l'evidència científica. Francesc Martín, director de l'escola, ens explicava aquesta setmana que aquest és un dels temes que més els preocupa: la lectura és un aprenentatge essencial que catapulta cap a altres coneixements.

Aquesta setmana coneixíem el contingut de l'informe de la Fundació Bofill "Comprensió lectora: l'assignatura pendent", on la professora de secundària i doctora en Lingüística Anna Llauradó planteja 7 propostes per a sortir-se'n en aquesta matèria. A més, l'informe ho quantifica en 27 milions d'euros anuals i hi posa calendari: en 6 anys es podria arribar a la mitjana europea en comprensió lectora.

Entre d'altres, demana que el currículum concreti més què i com abordar la comprensió lectora en cada etapa educativa, dotar de més docents els centres, per poder desdoblar grups i donar una atenció més personalitzada a l'alumnat; poder impulsar les biblioteques dels centres --que, segons l'estudi, el nombre d'escoles i instituts públics amb biblioteca ha caigut del 81 al 72 %--, incorporar la figura del bibliotecari o bibliotecària, acompanyar millor els centres i detectar abans les dificultats en l'alumnat.
 

Comprensió lectora, on som?

Tots els canvis, en matèria d'educació, són lents. Calen anys i paciència per veure com les mesures i els reforços que s'impulsen per a la millora en qualsevol àmbit comencen a donar els seus fruits.

Els mals resultats en comprensió lectora, però, no són nous. En els últims 20 anys, Catalunya només ha estat en dues ocasions lleugerament per sobre de la mitjana de l'OCDE en aquesta matèria, va ser a les proves PISA --que passen els estudiants de 15 anys-- dels anys 2012 i 2015.

Veníem de mals resultats, i vam continuar caient, 14 punts menys que la mitjana a les últimes proves PISA, les del 2022. Un any abans, a les proves específiques de comprensió lectora que es fan internacionalment cada 15 anys, les PIRLS, també vam caure de manera preocupant, amb 21 punts menys de la mitjana europea. Aquestes proves les fan alumnes de 4t de primària.

A les proves de competències bàsiques --que passen cada any tots els alumnes a final d'etapa, és a dir, de 6è de primària i 4t de l'ESO--, la primària es manté el gruix d'alumnat a nivells mitjà-alt i alt, però en comprensió lectora, encara hi ha més d'un 26% d'alumnes a la franja mitjana-baixa i baixa. Aquest percentatge supera el 30% en el cas dels estudiants de 4t d'ESO.

Per què no remuntem?

És evident que l'alumnat no és el mateix ara que el de fa 20 anys. Catalunya cada vegada té aules més diverses i complexes que requereixen nous enfocaments i més recursos. La pobresa afecta cada vegada més els nens i nenes, i això afecta de ple en les seves oportunitats d'aprenentatge.

"No és que s'estigui de braços plegats, però és evident que no avancem, o no tan ràpid com avancen les dificultats."

El Departament d'Educació va engegar, fa dos cursos, el Pla de millora de competència lectora, on hi ha la Xarxa de Competència Lectora, amb 500 centres implicats, on s'ha impulsat la creació de biblioteques escolars. També s'ha engegat el pla pilot de detecció precoç de dificultats de la lectoescriptura i nous postgraus universitaris, i s'està revisant la formació permanent del professorat en aquesta àrea.
 

La clau, més inversió i formació

Segurament tot passa per invertir més, reflexiona Montserrat Fons, mestra jubilada doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació i que havia estat professora de Didàctica de la Llengua de la Universitat de Barcelona, però sobretot per gestionar millor els recursos en un moment en què, com dèiem, l'alumnat també canvia i ho fa molt de pressa.

No es llegeix igual ara que als anys 80, quan la lectura era lineal, d'esquerra a dreta. Ara llegim en diferents formats, en una pantalla, continguts que es consumeixen molt més ràpid. Tot plegat demana actualitzar els plans d'estudis de les universitats on es formen els futurs docents, que, recorda Fons, que fa anys que estan pendents de renovar-se.

També podem fer-hi molt les famílies, sent models lectors a casa. La lectura en veu alta captiva els nens i nenes, que no han d'estar pendents de descodificar sinó d'escoltar i deixar-se portar per la història que els expliquem.

M'apunto a l'optimisme de Fons, que assegura: "Això ho remuntarem! Tenim docents apassionats" que treballen perquè els seus alumnes se'n surtin.

Però també ens cal arribar a aquest 6% del PIB d'inversió en educació que fa 16 anys que esperem assolir --ho recull la LEC (Llei d'Educació de Catalunya) del 2009--, però que no hi ha manera d'arribar-hi. Amb xifres del 2023, estem al 4,09%.

Correm el perill que la passió sense recursos, es desinfli.