Sílvia Munt, Premi Gaudí d'Honor 2026 per una llarga carrera "d'ofici i compromís"
El guardó reconeix les més de quatre dècades de carrera de l'actriu, directora i guionista catalana
04/12/2025 - 13.00 Actualitzat 04/12/2025 - 16.05
La directora, actriu i guionista Sílvia Munt ha estat distingida amb el Premi Gaudí d'Honor 2026. L'Acadèmia del Cinema Català reconeix amb aquest guardó un professional de prestigi que hagi contribuït amb la seva obra i el seu compromís a enaltir el cinema català. De fet, en destaquen que suma dècades d'ofici i compromís. És l'únic dels premis que s'anuncia abans de la gala.
D'actriu a directora
Munt primer va ser ballarina, però a finals dels anys 70 ja va debutar com a actriu. I ben aviat, el seu paper de Colometa a "La plaça del Diamant" la va catapultar a l'Olimp de les grans intèrprets catalanes. La mateixa Mercè Rodoreda la va escollir entre les finalistes del càsting. Un personatge que li va donar una gran popularitat i li va obrir les portes del teatre, del cinema i de la televisió.
Però encara s'hauria de tornar a reconvertir. En aquest cas, a directora i guionista. Per tot plegat, l'Acadèmia del Cinema Català li reconeix una fructífera carrera de gairebé 50 anys amb el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2026.
L'Acadèmia en destaca el compromís amb la professió d'actriu, que l'ha portat a interpretar alguns dels personatges més icònics de la història del cinema català. I també el seu compromís amb la feina de directora i guionista, que l'ha portat a actualitzar alguns clàssics i a utilitzar el cinema per denunciar les desigualtats socials.
Una actriu prolífica
Ha treballat a més de 50 produccions i amb directors tan coneguts com José Luis Cuerda ("Pares y nones", 1982), Fernando Trueba ("Sal gorda", 1983), Ventura Pons ("El perquè de tot plegat", 1994), Vicente Aranda ("La pasión turca", 1994), Manuel Gutiérrez Aragón ("El rey del río", 1994), Montxo Armendáriz ("Secretos del corazón", 1996), Judith Colell ("El dominio de los sentidos", 1996, i "53 días de invierno", 2006), Jordi Cadena ("Els papers d'Aspern", 1990, i "Nexo", 1993), Roger Gual ("Remake, 2006") o Leticia Dolera ("Requisitos para ser una persona normal", 2014), entre moltes d'altres.
Ha guanyat dos Premis Goya, el primer com a actriu a "Alas de mariposa" (1991), la primera pel·lícula de Juanma Bajo Ulloa. Després, pel seu debut com a directora amb el curtmetratge "Lalia" (2000), rodat al Sàhara en una setmana, que també va ser premiat per l'Acadèmia espanyola.
La necessitat de dirigir
La direcció era el que necessitava creativament en aquells moments, ja fa 25 anys. Des d'aleshores, ha estat al capdavant de títols com "Las buenas compañías" (2023), premiada al Festival de Màlaga; "La granja del pas" (2015), millor documental a la Seminci; "Pretextos" (2008), millor direcció al Festival de Màlaga, o "Elena Dimitrievna Diakonova. Gala" (2003).
També ha escrit i dirigit pel·lícules per a la televisió, com "Les filles de Mohamed" (2003), "Coses que passen" (2006), "Bajo el mismo cielo" (2009), "Mar de plàstic" (2010), "Meublé" (2011), "El cafè de la Marina" (2014) o "Vida privada" (2017).
Actualment, té en fase de muntatge "Rodoreda", pel·lícula documental dedicada a l'univers creatiu de l'escriptora catalana.
Darrere els escenaris
El perfil de Sílvia Munt seria incomplet sense destacar també els seus èxits com a directora teatral a muntatges com "El preu" (2014), "Les noies de Mossbank Road" (2017), "Dogville" (2019), "Casa de nines" (2019), "Eva contra Eva" (2020), "Les irresponsables" (2021/22), "Els Buonaparte" (2024/25) o "Les mans"(2024).
Una artista que ha defensat sempre la seva independència creativa i que, ara, es veu reconeguda amb un Gaudí d'Honor. El recollirà a la divuitena gala dels premis més importants del cinema català, el 8 de febrer al Gran Teatre del Liceu.
Tots els Gaudí d'Honor
- Jaime Camino (2009)
- Josep Maria Forn (2010)
- Jordi Dauder (2011)
- Pere Portabella (2012)
- Montserrat Carulla (2013)
- Julieta Serrano (2014)
- Ventura Pons (2015)
- Rosa Maria Sardà (2016)
- Josep Maria Pou (2017)
- Mercedes Sampietro (2018)
- Joan Pera (2019)
- Francesc Betriu (2020)
- Carme Elías (2021)
- Tomàs Pladevall (2022)
- Jaume Figueras (2023)
- Rosa Vergés (2024)
- Paco Poch (2025)
- Sílvia Munt (2026)
Avui és notícia
La UE acorda facilitar l'expulsió de migrants i avala el model de centres de deportació de Meloni
Un any sense Al-Assad a Síria: entre la reconstrucció, la violència sectària i un nou rol mundial
Sis experts, dos de l'IRTA, investigaran l'origen i de quin laboratori hauria sortit la pesta porcina
Cues a l'AP-7, la C-16, la C-14 i l'N-260 en direcció Barcelona: les vies més plenes de l'operació tornada
Quan un embús fantasma atura el trànsit: per què passa i en quins punts n'hi ha més