Sofia Coppola divideix Canes amb la seva "Maria Antonieta"

Sofia Coppola ha defensat la seva heroïna: "És una persona fascinant i singular, convertida en un símbol i que em proporcionava un tema interessant. Sempre m'ha atret el segle XVIII a França". Però dos segles després de ser guillotinada a França, Maria Antonieta tampoc no ha tingut gaire sort ara a Canes. Aplaudiments i xiulets s'han barrejat després de la projecció del film, una biografia molt personal firmada per la directora de l'ovacionada "Lost in translation". Les principals crítiques han subratllat la frivolitat de la cinta, per la poca profunditat dels papers secundaris i per l'ús de música pop per acompanyar algunes seqüències ambientades en el segle XVIII. Sofia Coppola ha encaixat estoicament les crítiques i ha explicat que "volia barrejar música del segle XVIII i moderna per donar qualitat emocional" i "certa modernitat" a la història.

Amb tot, l'acurada ambientació, amb el vestuari de la italiana Milena Canonero, i les localitzacions al mateix Palau de Versalles han estat alguns dels punts més lloats de la pel·lícula, la primera gran producció de la directora, amb 40 milions de dòlars de pressupost.