"Som creadors d'èxits": els DJ es reivindiquen i defensen l'autoria de les seves sessions

El DJ, un gran coneixedor de música; el que crea atmosferes i emocions; el que col·lecciona música, la selecciona i la punxa; el mesclador per excel·lència; el creador d'èxits; el xaman del segle XXI; el que estableix un diàleg amb el públic i la pista de ball. El DJ, el que fa ballar la gent.  

Són les descripcions que han fet el productor musical i president de l'Associació Espanyola de DJs i Productors (AEDYP), Julio Posadas; el creador del megamix dels 80 i també fundador d'AEDYP, Mike Platinas; el DJ i curador musical Jordi Carreras; Marta Riera –més coneguda com a DJ Trapella–, i la DJ i locutora de ràdio musical Leo Garriga en ser preguntats per la feina que desenvolupa un DJ.

A principis d'abril, l'AEDYP es va reunir amb el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, per traslladar al govern espanyol les reivindicacions del que consideren un sector "maltractat".

Fa tres anys l'associació va impulsar el reconeixement dels DJ com a artistes en l'àmbit laboral.

I ara l'última novetat és que, després de la reunió amb el ministeri, han aconseguit la seguretat jurídica que necessitaven per poder aplicar l'IVA reduït del 10% en les factures. Així, deixen de tributar el 21%, sempre que tinguin un contracte directe amb l'organitzador.

Com és la feina d'un DJ?  

Hi ha més reivindicacions i una d'elles té a veure amb els drets d'autor. Abans, però, endinsem-nos en el seu món, per entendre què fan, com es preparen les sessions que punxen i com connecten amb el públic.

Leo Garriga punxa música dels 90 i dels 2000 i la combina amb la d'ara. L'electrònica l'ha acompanyat des de sempre i no ha estat fins que ha fet de DJ que ha sentit alguna cosa "indescriptible": "He plorat, he rigut, m'ha passat de tot punxant només veient la reacció de la gent i la reacció del meu propi cos."

La connexió amb la gent és brutal.

Assegura que viu la música "des del més profund de l'ànima". Un sentiment similar descriu Marta Riera –DJ Trapella–, que punxa, sobretot, pop: "Soc una friqui."

"M'estic setmanes descobrint les novetats que hi ha, la música que sona a la ràdio o la que es viralitza a TikTok. Inclús sé de quin remix es tracta escoltant els primers segons d'una cançó", diu Riera.

Explica que una de les coses que la caracteritzen com a DJ és com lliga una cançó amb l'altra: "Vull que es quedin més a la sessió perquè se sorprenguin de com he pogut mesclar una cançó de Bad Bunny amb Oques Grasses."

Tant ella com la Leo posen en valor la feina prèvia que hi ha darrere d'una actuació, que implica preparar possibles mescles i conèixer molta música.

En aquesta línia, Mike Platinas destaca: "Un DJ ha de ser un gran coneixedor de música. Coneix milers de cançons i les coneix molt bé."

Jordi Carreras afirma que "no és un ofici fàcil perquè requereix un bagatge cultural i una dedicació 24/7" i també posa en valor la influència que té el DJ:  

És un creador d'èxits: descobreix música i la dona a conèixer i fa que soni a les plataformes perquè l'ha punxat.

En aquest sentit, DJ Trapella introdueix el concepte d'"educació de pista": "És mostrar el que ens agrada, en un intercanvi. Jo t'ensenyo una cançó i, a canvi, te'n dono tres que ja et coneixes."

Alterar els estats mentals de la gent

Al llibre "Historia del DJ", Frank Broughton i Bill Brewster parlen del "poder del DJ d'alterar els estats mentals de la gent".

És el que Julio Posadas apuntava, recordant Jeff Mills, Richie Hawtin o Carl Cox: "El DJ dona al públic allò que no sabia que necessitava."

Leo Garriga explica que el que ella fa és tenir un diàleg amb el públic, "un circuit tancat, de bona comunicació, on la pista de ball ho és tot".

I per tenir aquest diàleg –de què també parla DJ Trapella–, cal "llegir la pista": "L'única manera d'aconseguir-ho és aixecant el cap i mirant la gent." 

El DJ com a "autor de creació"

L'Associació Espanyola de DJs i Productors vol que es consideri el DJ com a "autor de creació". Volen que ells mateixos generin drets d'autor amb les sessions, tot i fer-ho a partir de música d'altres.

Mike Platinas ho explica: "El DJ és el creador d'una llista, d'una selecció de cançons, i això el fa autor d'aquest llistat. I, com que la gran majoria punxem en directe alterant les cançons originals de forma creativa, això també ens converteix en autors." 

Tant ell com la Leo coincideixen a dir que el que està per veure és "com s'articula això a la pràctica". Però defensen que el que estan creant és "una nova obra derivada".

Aquesta reivindicació l'han traslladat al Ministeri de Cultura explicant-los que a França ja es reconeix els DJ legalment com a generadors de drets d'autor i el que voldrien seria "millorar" el model del país veí.

Què diu la llei de propietat intel·lectual?

La llei protegeix les obres derivades i les compilacions, però no defineix si una sessió de DJ és una obra nova i tampoc si el DJ és autor o intèrpret. 

Això obliga a plantejar-se una qüestió que la llei no resol, de moment: quin percentatge dels diners generats per drets d'autor correspon al DJ i quin als autors originals? El DJ cobraria per la sessió com a obra derivada? Cobraria com a intèrpret o com a autor? 

La Leo i DJ Trapella creuen que la sessió que generen és una obra seva, però reconeixen que ho fan a partir de música d'altres: "Música que no és nostra." 

En aquest sentit, la Leo diu: "Més enllà de poder cobrar drets d'autor, m'encantaria que YouTube no em tallés un tema, encara que no sigui meu, en una sessió que penjo."

Julio Posadas explica que també han traslladat al Ministeri de Cultura un problema, relacionat directament amb els drets d'autor i els artistes, per identificar i recopilar les cançons que sonen a les sales de ball, discoteques o locals on es posa música.

Un sistema rudimentari amb paper i bolígraf

Des de l'AEDYP, tant el Julio com el Mike asseguren que el sistema actual és del tot rudimentari: "Quan un DJ acaba la seva sessió, ha d'omplir un full de varietats amb les cançons que ha punxat i presentar-lo a la SGAE."

Expliquen que només hi ha un centenar de locals a Espanya que utilitzen les tecnologies de reconeixement musical (MRT), que permeten identificar i registrar quines obres musicals sonen en un local, i garantir un repartiment equitatiu dels drets d'autor per a artistes i compositors.

A la resta, aquesta identificació i recopilació es fa de manera manual, amb un paper i un boli.

Tant la Leo com DJ Trapella expliquen els problemes que això pot generar: "No hi ha cap manera de demostrar que aquelles cançons van sonar de veritat i qualsevol pot anotar les que li interessin més."

Per això, des de l'AEDYP creuen que els DJ, fent sonar cançons i portant un registre detallat de cadascuna de les obres que sonen, poden ajudar a regularitzar aquesta problemàtica.

Una professió estigmatitzada

És una professió que sovint ha vingut acompanyada d'un cert descrèdit i, com apunta DJ Trapella, "es continua jutjant el món de la nit."

Tot i així, cada vegada es valora més i més la seva feina, fins al punt d'arribar a haver-hi milers de persones ballant al mateix ritme, mirant cap a una sola direcció: on hi ha la cabina del DJ.

DJ Trapella explica que ella i els companys de professió "es cuiden moltíssim": 

Som conscients que estem treballant. Hem d'estar neurològicament desperts i tenir el cervell sense influències de cap mena de substància.

Leo Garriga afegeix: "A tot arreu hi ha droga. Això vol dir que tothom s'ha de drogar per treballar en el món del clubbing? No."

I fa una reflexió final: "Hi ha gent que necessita drogar-se més del compte per gaudir de la música. En realitat no els agrada la música, el que volen és sortir, i és totalment acceptable. Però si t'agrada la música no et cal res més perquè, amb perdó de la frase, la droga és la música."