"Som invisibles", familiars de persones mortes per suïcidi reclamen més suport i acompanyament

Aquest desembre farà 15 anys de la mort de Rosa Domínguez. "La recordo amb compassió, amb amor, amb moments fugaços de felicitat. Va fer el millor que va poder com a mare en les seves circumstàncies vitals."

En parla el seu fill, Darío Nogués. És president d'APSAS, Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l'Atenció al Supervivent. Sent que ja ha passat el dol, però hauria agraït un acompanyament des del sistema de salut pública.

"Vaig anar per la via privada. Una vegada fet el reconeixement del cos i les gestions judicials, no hi va haver ningú... Ningú em va trucar."

És una de les reivindicacions que any rere any segueixen repetint-se entre els familiars i l'entorn més proper d'aquells que han mort per suïcidi. 

"Estàs amb un dolor tan bèstia que no saps reaccionar, no saps programar, no saps planificar què has de fer", relata Carles Alastuey, portaveu de l'associació de supervivents Després del Suïcidi. 

"Salut hauria de fer un esforç perquè la gent que ha perdut algú per suïcidi entengui que té dret a rebre una atenció. A hores d'ara som pràcticament invisibles." 

El Departament de Salut admet que no té la informació de qui són el 70% de morts per suïcidi, perquè la persona no havia donat una alerta que fes activar el sistema de salut. 

I en conseqüència, en la gran majoria de casos no fan cap contacte amb la família després del suïcidi. Per això, estan treballant amb el Departament d'Interior per conèixer les morts per suïcidi pràcticament en temps real.

"Des de Salut tindríem aquesta informació i la podríem utilitzar perquè els centres puguin oferir ajuda proactiva als familiars, als supervivents", explica Diego Palao, coordinador del pla PRESC de prevenció del suïcidi a Catalunya. 

Espera que aquesta millora en el registre de les dades es pugui fer efectiva de cara a l'any vinent. "El primer semestre del 2026 serà una realitat", assegura. 

 

Reducció dels suïcidis

Les darreres dades conegudes de morts per suïcidi mostren una disminució. Així, si el 2023 van morir 631 persones a Catalunya, el 2024 van ser 538, gairebé un 15% menys. 

Un altre dels indicadors que millora són les consultes a urgències o al 061 per conductes suïcides. L'any passat es van atendre 8.726 persones. 

I per primera vegada, són més els que avisen que tenen un pensament suïcida que no pas els que ja ho han intentat. Pel Departament de Salut, és una bona notícia. 

"Això només es pot explicar perquè d'alguna forma ha arribat el missatge a la ciutadania que cal buscar ajuda i que el suïcidi es pot prevenir", afirma Palao. 

Amb les noies i dones d'entre 15 i 29 anys, però, les xifres de morts, d'intents de suïcidi i d'idees suïcides han continuat en augment. 

"Tenen una taxa de suïcidis molt preocupant", assenyala Clara Rubio, presidenta de l'Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi. "Segurament té molt a veure la pressió per la imatge i les xarxes socials, perquè el suïcidi té molta relació amb l'autoestima."

També la gent gran és una altra assignatura pendent. Són, de fet, el col·lectiu amb més suïcidis. "Parlen de desesperació, de solitud, d'aïllament, diuen que la seva vida ja l'han feta, que no volen patir ni que els seus familiars pateixin per ells", apunta Nogués. 

I totes les entitats assenyalen que, sobretot, cal seguir parlant de prevenir el suïcidi, fer-ho visible en l'espai públic i tenir present l'atenció comunitària. 

"Un dels factors protectors més importants del suïcidi són els vincles personals, la família, l'entorn laboral, l'escola, els veïns... Nosaltres també podem acompanyar i reduir la taxa de mort per suïcidi", descriu Rubio. 

El responsable del pla de prevenció de Salut explica, alhora, que els Mossos d'Esquadra ja tenen un mapa dels punts físics més crítics al territori i que aviat s'hi col·locaran missatges amb els recursos disponibles, com el telèfon 061.