
Sou i jubilació dels expresidents de la Generalitat: quant cobren i fins quan hi tenen dret
La llei fixa que cobrin, com a màxim, la meitat del temps que han estat presidents, tot i que el mínim que percebran seran quatre anys encara que hagin estat menys temps en el càrrec, com l'expresident Torra que n'hi va estar dos
16/09/2025 - 17.47 Actualitzat 17/09/2025 - 09.53
Pere Aragonès ha renunciat al sou d'expresident un any i mig després de perdre les eleccions i ha anunciat que se'n va a treballar a la cadena hotelera que dirigeix la seva família des de fa 60 anys.
També farà classes a la Universitat de Vic on s'incorporarà com a professor d'Història Econòmica, a la Facultat d'Empresa i Comunicació.
En un comunicat penjat a X, Aragonès ha dit que "de la política institucional se n'ha de voler i poder sortir". I en cap cas "aferrar-se als càrrecs, ni convertir-los merament en un mitjà de subsistència".
La decisió de Pere Aragonès implica que deixarà de percebre el sou d'expresident que ha cobrat durant un any, de l'estiu passat fins a aquest.
La legislació estableix que quan deixen el càrrec, tots els presidents tinguin una assignació equivalent al 80% de la del president de la Generalitat. Això suposa un total anual de gairebé 93.000 euros.
Què diu la llei del sou com a expresident
Aquesta assignació és per sempre? No. Depèn del temps que hagin ostentat el càrrec. La llei, aprovada el 2003, fixa que cobrin, com a màxim, la meitat del temps que han estat presidents.
El mínim a cobrar són quatre anys, tant si han estat en el càrrec només dos anys --com el cas de Quim Torra--, o si han avançat les eleccions, com en el cas d'Aragonès.
Ara bé, aquesta retribució es pot suspendre, ja sigui per voluntat pròpia, per incompatibilitat o si es vulnera l'honorabilitat de càrrec. Aquest últim supòsit l'hauria d'aprovar el Parlament per majoria qualificada, si fos el cas.
No és el cas de l'expresident Aragonès, que ha decidit voluntàriament passar a treballar a l'empresa privada, un dels casos que la llei considera incompatible amb l'assignació d'expresident.
"No volia ser cap quota, ni entrar per cap porta giratòria"
Tampoc està permès exercir un càrrec públic o participar en el consell d'administració d'una empresa, ja sigui pública o privada. Son altres incompatibilitats que assenyala la llei.
Si per alguna raó, Aragonès decidís deixar l'empresa privada, podria recuperar l'assignació d'expresident en el punt en què la va deixar i cobrar els tres anys a què ara renúncia. Però és una possibilitat que ni tan sols contempla.
Ho va fer l'expresident José Montilla. Quan el Parlament el va designar senador el 2011, va deixar de rebre l'assignació d'expresident. Però la va recuperar vuit anys més tard quan va deixar el Senat.
Qui cobra actualment com a expresident?
Fins l'any passat només cobraven aquesta assignació Pere Aragonès, que el 2024 va cobrar 42.695 euros d'ençà que va deixar el càrrec, i Quim Torra, que l'any passat va percebre prop de 93.000 euros fins al 28 de setembre, moment en què van complir-se els quatre anys com a expresident.
Mas i Maragall perceben 91.941 euros, la jubilació que correspon als expresidents a partir dels 65 anys. L'import mensual està estipulat en el 60% del sou del president de la Generalitat. Montilla té suspesa la jubilació des que al juny del 2020 va entrar al consell d'administració d'Enagas, un càrrec incompatible amb la pensió vitalícia.
L'oficina d'expresident
Aragonès mantindrà oberta l'oficina d'expresident, perquè no és incompatible i encara hi ha feina per fer. Aquesta oficina té una dotació pressupostària en funció de la seva activitat, ja sigui representativa, protocol·lària o de recopilació d'informació, com en el cas de l'oficina d'Aragonès. Totes les despeses s'han de detallar en una memòria anual.
De totes les oficines obertes, l'any passat, va ser la d'Artur Mas amb gairebé 42.000 euros, la que va tenir més despeses. Seguida de l'oficina de Montilla, que va gastar uns 34.000.
Els despatxos de Carles Puigdemont i Pasqual Maragall tenen una despesa molt petita, amb 2.862 i 3.760 euros, respectivament, el 2024. El primer, perquè és a Bèlgica. En el cas de Maragall --afectat per l'Alzheimer--, el govern va autoritzar destinar les despeses de l'oficina a cobrir les seves necessitats bàsiques i preservar la seva dignitat.
Avui és notícia
Tres milions de porcs i senglars morts: el viatge de la pesta porcina per la Unió Europea
Senglars: d'estar prop de l'extinció a ser un risc per a l'expansió de la pesta porcina africana
El preu del porc segueix baixant en picat per evitar excedents i facilitar l'exportació a Europa
S'eleven a 13 els positius per pesta porcina africana, tots dins de la zona afectada
Els pescadors de peix blau podran vendre una part de les tonyines que capturin accidentalment