Successió a la Corona

El fill dels prínceps es convertirà en l'hereu de la Corona, després de Felip de Borbó. Si ara morís el rei Joan Carles, el succeiria el seu fill, el príncep Felip. En cas que ell faltés, l'ordre successori continuaria amb la filla gran dels reis, la infanta Helena, i, després, els seus dos fills. La seguirien la infanta Cristina en cinquè lloc i, després, els seus tres fills, per ordre d'edat. Si el fill dels prínceps Felip i Letícia és un baró, aquest serà l'hereu de la Corona automàticament. Si és filla també en serà l'hereva, però només en principi, ja que si després neix un germà baró, aquest serà el futur rei. Es podria donar el cas que el príncep Felip no fos coronat per mort o incapacitat. Arribat aquest cas, Letícia seria nomenada regent, a l'espera que l'hereu arribés a la majoria d'edat. Però les normes de successió no han estat sempre les mateixes. Han estat, fins i tot, més restrictives. El Borbó Felip V va promulgar la llei sàlica, que prohibia a les dones heretar la Corona al final de la guerra de Successió per evitar que els Habsburg poguessin recuperar el tron a través de línies dinàstiques femenines. Aquesta llei va permetre que els seus tres fills, Lluís I, Ferran VI i Carles, fossin successivament reis d'Espanya. La norma va estar vigent amb Carles IV i després amb el seu fill, el rei Ferran VII. Aquest, que no va tenir descendència masculina, va derogar la llei sàlica i va instaurar la vella llei de partides per permetre que la seva filla Isabel arribés a la Corona. Aquesta abolició va donar pas a les guerres civils carlines. La norma ha estat vigent al llarg del segle XIX, amb els seus successors, Alfons XII i Alfons XIII, i fins a l'actualitat, amb Joan Carles I i el seu fill Felip. Ara, la intenció del govern socialista és canviar la llei per imposar la igualtat de sexes en la successió de la Corona. Reforma de la Constitució Durant el seu discurs d'investidura com a president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero va oferir un consens per modificar les normes que regulen l'ordre de successió de la Corona, en el marc d'una reforma limitada de la Constitució espanyola. Segons Zapatero, es volen adaptar aquestes normes al principi constitucional de no-discriminació de la dona. El líder de l'oposició, Mariano Rajoy, està d'acord amb aquest canvi a la successió reial. Però el PP i el PSOE discrepen en el mètode d'aquesta reforma. Els socialistes volen emprendre les quatre reformes previstes a la Constitució a la vegada, i el Partit Popular es reserva la seva opinió fins que sàpiga els termes precisos de la reforma del Senat. En tot cas, sense el suport del PP al Congrés i al Senat, ara mateix, la reforma de la Constitució no seria possible. Si, finalment, la reforma del Títol II -el que parla de la Corona- tira endavant, haurà de rebre els vots de dos terços del Congrés i del Senat. Llavors, s'haurien de dissoldre les Corts i convocar eleccions. Després, els nous diputats i senadors haurien d'aprovar el text i, seguidament, sotmetre'l a referèndum.