Dia dels Innocents
Indonèsia
Balises trànsit v16
Perry Bamonte The Cure
Despeses Nadal
Llevantada Inuncat
Registre patinets elèctrics
Bulgària euro
Fàrmac Alzheimer
Villamanín loteria Nadal
Donald Trump
Dermatosi Nodular
Kyrgios Sabalenka
Dakar 2026
Bilbao Basket Barça

Les crítiques de Philippe Regol

Suculent: un oasi gastronòmic a la Rambla del Raval

Un altre exemple d'"alta cuina de barri". Va començar fa més de 6 anys com una casa moderna de menjar sota els auspicis del cuiner Carles Abellán

02/11/2018 - 10.00 Actualitzat 15/01/2019 - 10.09

A poc a poc, el seu cap de cuina, Toni Romero, ha anat agafant la seva independència empresarial i a hores d'ara intenta desenvolupar la seva proposta gastronòmica de nivell en aquest barri en constant evolució.

Va passar un parell d'anys pel Bulli i va fer una llarga estada en un tres estrelles francès, cosa que li dona un excel·lent bagatge per fer una cuina tècnicament impecable i en un ambient informal que agrada cada vegada més a la seva clientela.

És molt recomanable escollir un dels tres menús proposats: de 48€, 68€ i 80€ per als que volen un festival. Però també és possible menjar a la carta. Aquests preus es justifiquen per la qualitat del producte i el nivell de cuina, similars als de qualsevol restaurant amb estrella Michelin de la ciutat. Com a exemples, el llamàntol del deliciós tàrtar servit sobre una pell de pollastre cruixent o les gambetes vermelles que entren en el ceviche amb alvocats.

 

S'ha de tastar també el tàrtar de vaca gallega, servit sobre un moll de l'os a la brasa, i la seves impecables patates suflés. Trobareu moltes còpies d'aquest plat a tot arreu, però aquest és l'original!

No us podeu perdre el fantàstic all i pebre, una de les poques referències valencianes de la carta. I m'agradaria que el Toni, que és de Castelló, s'atreveixi a proposar-nos també un bon arròs.

Però com a aperitiu, per picar abans de qualsevol dels menús, és imprescindible demanar la seva nova creació: una amanida russa molt saborosa que a dins porta una petita sorpresa en forma de patates palla cruixents; per mi, potser, la millor de la ciutat.

Postres excel·lents, com les natilles de blat de moro amb whisky o el tremolós pastís de brie amb vainilla i gel de moscatell.

 

 

Potser aquesta casa no aconseguirà mai l'estrella Michelin, potser per la informalitat de la sala, però els puc assegurar que la cuina s'ho mereix clarament.

Detalls interessants: obren també el diumenge, migdia i nit. I disposen d'un privat per a àpats de grups, amb menús concertats.

Philippe Regol