Supervivents de la tragèdia dels Andes: "Era més complicat beure aigua que menjar carn humana"

El 13 d'octubre de 1972, un avió que duia un equip uruguaià de rugbi es va estavellar a la serralada dels Andes de camí a Xile. Hi havia 45 persones a bord entre passatgers i tripulació. Contra tot pronòstic, setze van sobreviure els 72 dies que va durar el malson. 

A 4.000 metres d'altitud, sense aigua, menjar ni roba adequada. Si ja era un miracle no haver mort durant l'impacte, arribar a explicar-ho podia semblar una quimera. Però no ho va ser, segons expliquen dos dels supervivents a "El matí de Catalunya Ràdio".

Nando Parrado va estar tres dies en coma amb fractura de crani. Explica com aquell 13 d'octubre els va canviar la vida. L'avió cau. Per sort, impacta amb una ala, i una gran part del fusellatge, del cos de la nau, queda sencera. Tindran aixopluc malgrat arribar a 30 graus negatius cada dia. El folre dels seients els servirà de manta. Però què feien amb la gana i la set? 

" La gana és la por més profunda i terrible que té l'ésser humà."

L'objectiu és clar: sobreviure. I això ens porta al fet més conegut d'aquesta odissea, però no va ser el més complicat.

"Era més complicat beure aigua i protegir-se del fred que no pas menjar carn humana."

Passats deu dies aconsegueixen una petita ràdio a través de la qual s'assabenten que les autoritats els donen per morts. Els busquen a 100 quilòmetres d'on són. Si no surten ells, ningú els trobarà. S'organitzen i fan expedicions, com explica Roberto Canessa, l'altre supervivent, a "El matí de Catalunya Ràdio".  Canessa envia aquest missatge a tothom per a quan estigui en hores baixes.

"Anavem pujant la muntanya i quan arribavem a dalt pensàvem que era el cim, però ens adonavem que hi havia tres cims més per escalar. A la teva vida sempre hi ha un cim, i quan et desanimis només has de mirar d'on vens."

Enmig de la recerca i la incertesa per trobar una sortida, Canessa explica que troben un traginer que transporta mercaderies sobre una mula. Serà ell --Sergio Catalán-- qui cavalcarà 8 hores fins al punt de carabiners més pròxim i 72 dies després de caure l'avió els rescataran. 

"Vam refer la vida, i vam refer l'equip. Som uns eterns agraïts."

El barceloní J. Bayona està gravant un nou film d'aquesta història d'amor i fe, expliquen Parrado i Canessa, que ara fan xerrades motivacionals. Unes experiències que es recullen al llibre "La societat de la neu, el relat del supervivents dels Andes 50 anys després de l'accident", de l'Editorial Alrevés. L'ha escrit el periodista i amic dels supervivents Pablo Vierci.

"Ens reconcilia amb la vida. Quedar-nos atrapats en la necrofàgia, que va ser guanyar temps, és escurçar la història."

L'obra arribarà a les llibreries el 7 de novembre.