Suprimir el canvi d'hora: preguntes, respostes i tot el que sabem sobre un debat etern

La matinada de dissabte a diumenge vinent, a les tres seran les dues. Entrarem d'aquesta manera a l'horari d'hivern, i el govern espanyol ha aprofitat l'ocasió per tornar a posar damunt la taula el debat sobre la necessitat d'establir un únic horari per a tot l'any.

Es tracta d'un assumpte que no pot decidir Espanya pel seu compte, sinó que s'hauria de debatre i aprovar per a tota la Unió Europea. De moment, la Comissió ha recollit el guant i admet que el camí que proposa Espanya és "el més lògic".

Però el canvi, si arriba, anirà per llarg. De moment, i d'acord amb la normativa en vigor, l'horari que estrenem aquest cap de setmana s'estendrà fins a la matinada del 28 al 29 de març del 2026. 

Es tracta d'una pràctica que durant anys s'ha justificat per l'optimització energètica i l'aprofitament de les hores de sol, però que ja fa temps que està en dubte perquè es dona més importància al rellotge intern de l'organisme, el que s'anomena ritme circadià.

Des de quan canviem d'hora?

El canvi es va introduir a Europa per estalviar energia durant la Primera Guerra Mundial i molts països el van recuperar amb la crisi energètica dels anys 70.

La Unió Europea el va començar a legislar el 1980 amb l'objectiu d'harmonitzar els canvis horaris dins del mercat únic europeu, i des del 2002 s'aplica de manera unificada. 

A Espanya, i a Catalunya, el canvi d'hora es va introduir el 1918 i s'aplica permanentment des del 1974.

Qui fixa les normes?

La Comissió Europa és l'encarregada de fixar una data i una hora comunes a tots els estats membres per al començament i la fi del conegut com a horari d'estiu.

L'última comunicació va ser del 2021, quan la Comissió va traslladar que fins a l'any 2026 els canvis d'horari es faran l'últim cap de setmana de març i octubre, respectivament, a les 02.00 hora nostra.

El calendari dels canvis es revisa cada cinc anys i, per tant, el que tenim vigent està a punt d'acabar-se. Per això Espanya ha plantejat el debat. Des de Catalunya, el govern s'ha sumat a la proposta.

Qui podria eliminar el canvi?

Ho haurien de negociar el Consell Europeu (format pels governs) i el Parlament Europeu sobre la base d'una proposta de la Comissió Europea.

Els estats sí que són lliures d'escollir a quina zona horària volen estar. Espanya es troba a l'Hora de l'Europa central (CET), com França i Alemanya, mentre que Portugal està a l'Hora de l'Europa occidental (WET).

S'ha intentat mai?

La Comissió Europea va intentar-ho el 2018, quan el llavors president de l'executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, va proposar posar fi al canvi horari bianual i donar llibertat a cada país per decidir si volia consolidar al seu territori un fus o un altre.

La manca d'avaluacions d'impacte i la por a la fragmentació dins de la UE, on hi ha països que s'oposen a la proposta, va portar llavors els estats membres a aparcar la revisió.

Mantindríem l'horari d'estiu o el d'hivern?

No queda clar. La Comissió plantejava donar llibertat a cada estat, i Espanya no ha aclarit quina decisió prendria. La vicepresidenta primera de la Comissió Europea, la socialista espanyola Teresa Ribera, sí que ha dit que el més probable és que Espanya es quedés en l'horari d'hivern.

Quan es faria fosc?

Si ens quedéssim sempre en l'horari d'hivern, des del novembre fins al març el sol sortiria entre les 7 i les 8 del matí, i es pondria entre les 5 i les 6 de la tarda, tal com passa ara.

El canvi es notaria quan arribés la primavera i l'estiu. D'abril a octubre es faria clar entre quarts de 6 i quarts de 7 del matí, i el sol es pondria entre quarts de 8 i quarts de 9 del vespre. S'acabarien els vespres de juny amb claror fins després de les 10.

Què en pensa la gent?

La Comissió Europea va impulsar una consulta pública l'estiu del 2018 per avaluar el suport a la iniciativa. Dels més de 4,6 milions de ciutadans que van respondre, el 84% es va declarar a favor d'eliminar el canvi d'hora a la UE. Només a Grècia i Xipre una majoria ajustada prefereix mantenir el sistema actual. En canvi, a Espanya més del 90% dels consultats vol eliminar-lo. 

Quins són els avantatges i inconvenients?

Tot i ser un tema recurrent, no hi ha estudis concloents sobre els beneficis o inconvenients de canviar d'hora. Les dades són estadístiques i, tot i els indicis que puguin apuntar, encara és difícil establir relacions causa-efecte.

Segons recull un informe del Parlament Europeu del 2017, passar a l'horari d'estiu beneficia el mercat interior, sobretot el sector del transport i les activitats a l'aire lliure, i suposa un "estalvi marginal" en el consum d'energia, però també provoca una "la interrupció del bioritme humà".

Què és millor per a la salut?

Cada cop apareixen més estudis que plantegen que canviar d'hora altera el nostre ritme circadiari --el cicle de 24 hores amb processos bioquímics, fisiològics o de comportament-- i pot afectar l'organisme i desencadenar algunes afectacions de salut, en àmbits com el cardiovascular, neurovascular, metabòlic i trastorns mentals o del son.

Fa uns anys, societats europees de recerca en ritmes biològics i en trastorns del son van escriure una carta a la Comissió Europea per destacar que les proves científiques mostraven que instaurar de forma permanent l'horari central europeu (CET), el d'hivern, era "la millor opció per a la salut pública". 

Els motius eren diàfans: "Amb el CET hi haurà més exposició a la llum al matí a l'hivern i menys a l'estiu. Això sincronitzarà millor el nostre rellotge biològic i la gent s'adormirà abans en relació amb la seva feina o als horaris escolars."

A l'estiu, a Catalunya, el desplaçament horari no és d'una, sinó de dues hores respecte de l'horari solar. Durant el dia, hi ha més hores de llum, i el nostre horari social i laboral no s'ajusta al del rellotge biològic.

Què passa amb l'economia?

El sector econòmic que més depèn de l'energia és la indústria, però el Col·legi d'Enginyers recorda que els usos de l'energia han canviat molt, i els grans estalvis no arriben de mesures com el canvi d'hora, sinó de l'aposta per l'eficiència energètica. 

Pel que fa a la Pimec, la patronal de la petita i mitjana empresa, són partidaris de fixar un horari d'hivern per tot l'any, però donant suport a sectors com la restauració i el comerç.

En aquest sentit, recorden que sempre s'han associat les hores de llum a l'augment de l'hàbit de consum i l'activitat econòmica, i per això pensen que el canvi hauria d'anar associat a un avançament de les nostres rutines.

"El canvi passa per millorar la mobilitat col·lectiva i afavorir la reforma horària perquè la gent disposi de més temps per poder mantenir certs hàbits de consum", apunta el secretari general de Pimec, Josep Ginesta.

Què fan a la resta del món?

Canvien d'hora uns 70 països que tenen un terç de la població mundial, entre els quals hi ha la Unió Europea i bona part dels Estats Units i el Canadà. 

No canvia d'hora cap país africà excepte Egipte, que el va suprimir el 2011 i el va restablir el 2023.

Tampoc fan cap canvi a la Xina, al Japó, Corea del Sud o l'Índia, i els últims anys el van suprimir l'Azerbaidjan, Jordània, Namíbia, Rússia, Turquia o l'Uruguai. 

A Llatinoamèrica, Bolívia i Panamà no han canviat mai l'hora, i l'Argentina i el Brasil ho han deixat de fer. Sí que canvien d'hora Xile, Cuba, el Paraguai i algunes zones de la frontera de Mèxic amb els Estats Units.