Suspenen un judici per bigàmia i estafa a l'Audiència de Girona perquè els delictes han prescrit per vint dies

"Depèn de la resolució", ha continuat Casamor. "Però sembla que per uns vint-i-pocs dies hi hauria la casualitat que s'haguessin complert els cinc anys de termini màxim perquè es considerés delicte", ha continuat l'advocat de l'acusació particular, que demanava divuit anys de presó per l'acusat, que actualment resideix a Eivissa. Per Casamor, el fet que aquest cas es regís encara pel Codi Penal del 1995 ha resultat determinant, "perquè no hem pogut entrar en la prescripció de deu anys, ja que el delicte no és prou greu segons aquella legislació".

L'advocat de l'acusació particular ha lamentat la situació d'indefensió en què queden les vuit víctimes de Ballesta, residents a localitats diverses com Siurana, Figueres, l'Escala i Girona. "Això no és fàcil d'explicar", ha assegurat Casamor. Segons ha dit, ara només falta esperar la sentència de la sala "i estudiar si es pot recórrer o no".

Delictes d'estafa i bigàmia

L'any 1991 Josep Ballesta va falsificar la defunció del seu sogre i va canviar el nom pel de la seva primera muller, una dona irlandesa amb la qual estava casat des del 1972, aprofitant la semblança de noms entre l'esposa (Patrícia) i el seu pare (Patrick) per materialitzar l'engany. Seguidament, l'acusat va tornar a pujar a l'altar sense cap mena d'impediment, fent-se passar per vidu. Un cop casat amb la segona esposa, va anar estafant diverses sumes de diners a membres i amics de la seva nova família política fent-los creure que era inspector d'Hisenda.

Per aconseguir que confiessin en ell, Ballesta també es feia passar per advocat, economista i inversor de valors. Segons relatava l'acusació pública, el processat assegurava a les víctimes que obtindria beneficis amb les quantitats que li deixessin. A més, se servia "del bon nom" i les coneixences de la nova família política, resident a l'Alt Empordà, a l'hora de portar a terme els enganys. Els primers estafats van ser els seus mateixos sogres, que li van deixar 48.000 euros amb la promesa que generarien beneficis per valor de 126.000 euros.

Després, va venir una amiga de la família, que va entregar al processat fins a 120.000 euros, creient-se les seves falses promeses, que li tornaria els préstecs multiplicats amb els diners que generessin els beneficis. A més d'aquests, Ballesta també va estafar 6.000 euros a dos amics més de la nova família. Els enganys es van anar succeint fins al 1994, i en totes les ocasions el processat portava les seves pràctiques fins al límit. El darrer dels delictes va tenir lloc el maig del 1994.

El processat va signar un contracte de compravenda d'un xalet a l'Escala. La casa costava 600.000 euros i l'acusat hi va anar a viure amb la promesa de pagar el xalet. En aquesta ocasió, a més de fer-se passar per auditor d'Hisenda, Josep B. C. va explicar a la immobiliària que era inversor d'una empresa andorrana.