Tarragona puja o baixa? La importància de la catedral en el nomenclàtor de la ciutat

A mitjanit de cada 21 de setembre, surten les bèsties i els gegants de la catedral de Tarragona. Després de baixar els dinou esglaons, la comitiva travessa la plaça de les Cols i camina pels carrers fins a arribar a la plaça del Rei. En aquest punt, s'acaba el que es coneix com a Primera Baixada.

Així i tot, la ciutat en té moltes més per on els seus habitants transiten cada dia.

Josep Maria Macias, professor de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, explica que el primer govern municipal va néixer al voltant de la catedral, i és per aquest motiu que, des de dalt, tots els carrers fan baixada:

"Qui està a dalt, és qui posa els noms. Aquest primer govern municipal del segle XIV-XV neix al voltant de l'església."

La referència de la catedral com a quilòmetre 0 fa que l'entramat de camins descendeixi fins a la platja del Miracle. No obstant això, des de la part baixa de la ciutat, que acull molts dels espais més turístics, com són l'amfiteatre i el circ romà, el Balcó del Mediterrani i el Serrallo, tot és pujada.

Tarragona és un petit turó costaner d'un quilòmetre de longitud que creix fins als 80 metres d'alçada i mor al mar. És per aquesta raó que la població titlla "d'optimistes" els noms de molts carrers.

Una característica ben visible al nomenclàtor és la manca de referències ascendents. En canvi, sí que compta amb una bona mostra de baixades, com la del Roser, l'antiga baixada de Pilars, ara carrer de Sant Hermenegild; la baixada del Miracle, que conserva el nom, però no el rètol i, en d'altres, com la de la Beneficència, on els veïns només hi veuen una grandíssima pujada.