Teatre en estat pur: les obres més potents de 2025

El teatre sempre ha estat un mirall de la societat, un espai de reflexió i d'aprenentatge, i un lloc on les emocions prenen vida i les històries es converteixen en experiències col·lectives. Amb adaptacions de grans clàssics, noves creacions contemporànies i propostes musicals, el programa teatral del 2025 es presenta ben ric en diversitat.   

Barcelona continuarà sent el centre neuràlgic d'aquesta efervescència creativa, amb el Teatre Nacional de Catalunya, el Lliure o la Beckett com a escenaris imprescindibles. Enguany, també torna la iniciativa Cap Butaca Buida per omplir les sales de teatre, després del gran èxit de la primera edició --que va aconseguir superar els 55.000 espectadors en un únic dia.

Abans de capbussar-nos en els muntatges que marcaran la temporada, cal destacar dos grans espectacles que s'afegeixen a l'oferta escènica. D'una banda, el Cirque du Soleil, amb "Corteo", una proposta plena d'acrobàcies i màgia visual que serà al Palau Sant Jordi del 27 de març al 6 d'abril. I a l'octubre, després de l'aventura internacional, torna als escenaris el Mago Pop carregat d'il·lusions inèdites.  

 

Clàssics reinterpretats i noves propostes contemporànies 

Els grans clàssics tornen a brillar aquest any al Teatre Nacional de Catalunya i al Teatre La Biblioteca. El TNC dona la benvinguda al febrer amb l'obra d'Àngel Guimerà "L'aranya", un drama costumista que adapta el director Jordi Prat i Coll i descriu com un drama "entre un de De Filippo i un d'Ibsen, però a la catalana". L'obra parla dels problemes de fertilitat d'una parella en plena època franquista. Després del TNC, farà gira per diverses ciutats de Catalunya.  

Qui també s'atreveix a versionar grans clàssics és Oriol Broggi, que encapçala les produccions de La Perla 29: "A Macbeth song" i "La tempestat", dues creacions de William Shakespeare. Des del febrer a l'abril, els actors Enric Cambray, Màrcia Cisteró i Andrew Tarbet interpreten una versió musical i grotesca de la tràgica història de Macbeth juntament amb el grup musical londinenc The Tiger Lillies. Més que teatre, "A Macbeth song" és tot un xou que qüestiona la moral humana, el poder i l'ambició.  

Al mateix Teatre La Biblioteca arribarà al juny l'última obra teatral escrita en solitari per Shakespeare, "La tempestat". L'obra comença amb el naufragi del rei de Nàpols en mans del duc de Milà i pertany a la sèrie de textos màgics i fantàstics del dramaturg.  

 

L'aposta del Teatre Lliure 

La multipremiada peça de Matthew López sobre la llarga ombra de la sida arriba al Lliure. Josep Maria Mestres porta a escena "L'herència", protagonitzada per Carlos Cuevas i Albert Salazar. L'obra se situa a Nova York dècades després de l'esclat de la malaltia i reflexiona sobre l'homosexualitat i el llegat que travessa la comunitat queer.  

Més enllà de les adaptacions, el nou Teatre Lliure de Julio Manrique ofereix altres autors contemporanis amb noves peces. Una d'elles és l'ànima de la companyia Escenaris Especials i la creadora de "Mare de sucre", Clàudia Cedó, que torna a portar actors amb diversitat funcional sobre els escenaris amb la comèdia de tocs fantàstics "Fantàstic Ramon". 

El director del Festival d'Avinyó, Tiago Rodrigues, reflexiona sobre el pas del temps en retrospectiva: torna al seu primer text del 2007, "Cor dels amants", una història d'amor que encarnen la parella d'intèrprets Joan Carreras i Marta Marco. 

I pel juny, arriba el nou projecte de La Calòrica amb dramatúrgia de Joan Yago, "La brama del cérvol". Després de l'èxit de "Le congrés ne marche pas", la companyia presenta nou muntatge, una comèdia existencial i política ambientada en un vell hotel de muntanya enmig del no-res on diferents personatges busquen el contacte amb la natura.  

El mateix mes, i després de l'èxit de la temporada passada, torna a representar-se "L'imperatiu categòric" de Victoria Szpunberg, la rocambolesca història d'una professora de filosofia sobrepassada per la precarietat que qüestiona els límits de l'ètica. La dramaturga argentina també estrena nou text, en aquest cas, però, al TNC: "La tercera fuga". Es tracta d'una obra de ficció sobre el desarrelament basada en la vida de l'autora i protagonitzada per la guanyadora del Gaudí, Clara Segura.  

 

Més creacions noves de trinca, reestrenes i d'altres de transgressores 

El febrer és un mes de tornades als escenaris. El Teatre Goya acull l'obra "Un Déu salvatge", de Yasmina Reza, que ens mostra com un conflicte pot obrir la capsa de Pandora de retrets i contradiccions inherents en l'ésser humà.  

I si Pere Arquillué torna a acollir l'obra de Reza quinze anys després de la primera representació al mateix Goya, Josep Maria Miró ho fa amb "El principi d'Arquimedes" a l'Espai Texas. Tretze anys després de la seva estrena i èxit internacional, l'obra continua obrint dilemes morals i interrogants sobre les relacions humanes. 

Va passar pel Lliure de Gràcia i ara arriba al Teatre Poliorama: Nil Cardoner es posa al capdavant de "Tot el que passarà a partir d'ara", dirigida per Glòria Balañà i Altimira i amb dramatúrgia de Joan Yago, un monòleg cru i punyent sobre el dol en què encarna l'Èric, un jove de setze anys que afronta la mort del seu pare en una etapa d'aparent efervescència vital.  

Al Maldà ens hi espera el muntatge "Quan la vaig conèixer" de Dani Anglès, l'èxit de l'Off-Broadway que s'emmiralla i s'inspira en Barbra Streisand. El tàndem de Pau Miró a l'autoria i Toni Casares a la direcció porten a la Sala Beckett la disputa entre tres germans per l'herència de la casa d'estiueig familiar amb "Expulsió". I, al Teatre Romea, Jordi Bosch interpreta un actor jubilat que estableix una peculiar relació amb el seu jove cuidador a la tragicomèdia "Mort d'un comediant".  

 

El Temporada Alta comença a rodar 

El gran festival de teatre i arts escèniques del país, el Temporada Alta, condensa la seva programació durant els mesos d'octubre, novembre i desembre a Girona i Salt, però ja escalfen motors a l'altre banda de l'oceà. L'escena catalana construeix ponts amb l'altre costat de l'Atlàntic a la XIII edició del Temporada Alta a Iberoamèrica.  

El festival ja ha donat el tret de sortida i la programació s'allarga fins al 16 de març amb més de 30 espectacles en fins a 10 països diferents: Lima, Buenos Aires i Montevideo en són algunes de les parades. Aquesta trobada, que va començar a celebrar-se el 2013, s'ha consolidat com una plataforma d'intercanvi creatiu i de projecció internacional de l'oferta escènica catalana. 

 

En clau musical 

La iniciativa del Departament de Cultura per impulsar la producció de musicals de gran format en català ens ha permès veure el 2024 les estrenes d'"El dia de la marmota" i "Mar i cel", obres musicals de referència a l'escena catalana que continuaran a la cartellera aquest any. El muntatge basat en la popular pel·lícula dels anys noranta serà fins al març al Teatre Coliseum i el comiat de Dagoll Dagom després de cinquanta anys dalt dels escenaris serà, previsiblement, al Teatre Victòria pel juny. 

Sense anar més lluny, el TNC durant el mateix mes acollirà "Hannibal", de Michael De Cock i Junior Mthombeni, una barreja d'òpera, slam i house sobre la guerra que reinterpreta "Dido i Aeneas" del compositor barroc Henry Purcell. 

I el trio The Feliuettes torna al Maldà per qüestionar com vivim l'amor en els nostres temps amb "Amor a mort". L'amor romàntic, la por a la soledat o la dependència musical són alguns dels temes que posen música en directe a aquesta comèdia.  

Des de grans produccions a creacions més petites, de monòlegs commovedors a musicals apoteòsics, de reestrenes esperades a nous muntatges contemporanis, la diversitat d'obres que arriben a escena aquest 2025 garanteix que tots els espectadors trobin una proposta a la seva mida. Quina és la teva?