"Témer la policia" i "La rebel·lió dels drons", a "60 minuts"
"Témer la policia"
Un programa del Departament de Defensa, el 1033, permet que el Pentàgon faciliti, pràcticament de franc, un munt de material en desús a unes 8.000 unitats policials de les 18.000 que hi ha arreu del país. Traduït en diners, vol dir 6.000 milions de dòlars cedits en material militar a la policia.
La creixent militarització de les policies nord-americanes està tenint uns efectes devastadors sobre la població que diuen que protegeixen, i cada dia estan socialment més qüestionades. L'any 2017, mil persones van morir per trets de la policia, un 20% més que la mitjana d'un país europeu, i només en 13 casos s'ha obert una investigació judicial.
La legislació nord-americana autoritza els policies a disparar en el cas que se sentin amenaçats i en algunes formacions s'inculca als agents la idea que, si cal, han de disparar a matar per protegir-se.
El període de formació d'aquests agents és només de 7 mesos, molts menys que a la majoria de països europeus, i el resultat de tota aquesta dinàmica és tan pervers que, de vegades, el simple gest de treure's la cartera de la butxaca del darrere et pot costar la vida.
Dirigit per Sébastien Gilles.
"La rebel·lió dels drones"
Amb la nova generació de robots voladors —des de diminuts sensors que prenen decisions pel seu compte fins a avions gegants no tripulats— podrem veure drons tan grossos com un avió jumbo o tan petits com ocells, desenvolupant accions extretes directament de la ciència-ficció. Els drons estan canviant la nostra relació amb la guerra, la vigilància i, fins i tot, entre uns i altres de manera sorprenent i terrorífica. Però, quanta gent coneix realment els drons i les seves capacitats? Molts dels requisits necessaris per obtenir aquests aparells i les seves possibilitats —com ara matar— s'ha mantingut en secret. "La rebel·lió dels drons" ("Rise of the drones") descobreix les tecnologies d'avantguarda que enceten un nou capítol de la història de l'aviació.
La tecnologia permet a l'usuari de l'avió no tripulat descobrir pràcticament qualsevol persona i, en qualsevol lloc, independentment de les fronteres nacionals, cosa que planteja un seguit de preguntes al voltant de la regulació internacional. En l'últim any, els Estats Units (EUA) han dut a terme centenars d'atacs aeris en quatre països. Només els que s'han fet a l'Afganistan formen part d'una guerra autoritzada públicament, mentre que els atacs practicats al Pakistan, Somàlia i el Iemen són operacions encobertes. El govern dels EUA afirma que els avions no tripulats han delmat els principals líders d'Al-Qaeda amb baixes civils limitades, però els analistes lluiten per verificar-ne tots els detalls.
Els drons suposen un nou element en la guerra tàctica, però aquest canvi no es limita només a una revolució americana. Hi ha 55 països més que actualment els construeixen, els compren o els usen en la robòtica militar aèria i no s'utilitzen només per a la caça de l'enemic. A algunes persones els ha començat a preocupar el fet que en pocs anys els EUA puguin tenir 30.000 avions travessant el cel acumulant informació.
"La rebel·lió dels drons" proposa una reflexió sobre aquesta qüestió i posa llum sobre la cultura secreta dels drons i la seva evolució en els camps de l'enginyeria, la robòtica, l'aviació i l'aeronàutica, i fa una extrapolació sobre què podria significar si totes aquestes capacitats acaben sent d'ús generalitzat dins de les fronteres nord-americanes, per part dels governs o d'organitzacions privades i ciutadanes.
Dirigit per Peter Yost.
Sant Joan Despí, 15 de febrer del 2019