"Tenia davant el Lute, un heroi i antiheroi alhora, el més gran "fuguista" d'Espanya"

Estava molt ocupat mirant d'armar un projecte que parlava sobre una cosa tan etèria com la felicitat, i un dels personatges que volia abordar per saber el punt de vista sobre aquest tema era Eleuterio Sánchez, "el Lute". Vaig coincidir amb ell en una conferència que feia a Benidorm i em vaig colar al sopar posterior que van oferir els organitzadors. En poder parlar personalment amb ell, el projecte sobre la felicitat es va esvair de seguida, i va emergir un nou projecte sobre aquest personatge mític, de qui s'havien fet pel·lícules, però cap documental. El tenia davant meu, viu, amb el seu perfil d'heroi i antiheroi, en plena forma física i intel·lectual, "sense ficció". Un home nascut en la misèria de l'Espanya més negra, un oprimit pel feixisme que va assistir a la mort de la seva mare en la indigència més absoluta, condemnat a morir al garrot vil, el més gran "fuguista" d'Espanya, per qui van mobilitzar més de 6.000 guàrdies civils per caçar-lo i abatre'l i, sobretot, un home capaç de vèncer la ignorància de l'analfabetisme que l'oprimia per convertir-se en tot un erudit intel·lectual.

En aquell moment em vaig adonar que l'Eleuterio representava perfectament l'evolució d'Espanya, un país que en molt pocs anys ha canviat molt, malgrat que alguns ho hagin oblidat.

Necessitàvem un contrapunt del personatge, un "alter ego" que ens permetés donar la rèplica, i qui millor que Eugenio Suárez, el gran empresari dels mitjans de telecomunicació del franquisme, fundador i director d'El Caso, entre d'altres, setmanari mític dels 60 que seguien centenars de milers de lectors. El problema és que l'Eugenio tenia 96 anys, i no sabíem si continuaria viu gaire temps. Per això, abans de començar el documental "Eleuterio Sánchez contra el Lute", vam anar a Astúries a entrevistar-lo. Gràcies a això, vam aconseguir una entrevista extensíssima d'aquest personatge, just deu dies abans que es morís. Aquest testimoni està inclòs en la pel·lícula i rescatat per sempre.

Vam emprendre el projecte sense cap mena de subvenció ni ajuda financera. Tot i comptar amb una història tan apassionant, sembla que cap mitjà audiovisual estava disposat a participar-hi. L'esforç financer estava resultant molt ardu, i quan ja havíem rodat una part del documental, per terres andaluses i d'Extremadura, un problema personal m'impedia continuar el projecte. Llavors vaig trucar al meu amic i realitzador de documentals Luis Alaejos, amb qui ja havia treballat en un altre documental, perquè continués la realització.

I així vam acabar explicant una història que durava tres hores, i les tres hores eren apassionants. El que passa és que, en la majoria de televisions, tens un espai predeterminat d'emissió, que sol ser de 52 minuts. Això ens va obligar a triar la narració, i desestimar aspectes del personatge que no hi vam poder incloure.

Un d'aquests aspectes que ens va resultar especialment dolorós suprimir va ser el que es refereix a les seves múltiples parelles de vida. És curiós que a un home que va ser torturat fins al novè cercle de l'infern, que va ser ferit i va patir tota mena de desgràcies, alçant-se sempre davant de l'adversitat, la ruptura matrimonial de la seva quarta dona i mare de dos dels seus fills gairebé el porta a la tomba a causa d'una profunda depressió. I això és perquè l'Eleuterio no és el tipus dur que es podria esperar, sinó que és pura emoció, humanitat i sensibilitat, cosa que l'engrandeix encara més.