"Tenim 800 amics a Facebook, però quan vam passar l'última tarda amb algun d'ells?", diu Carl Honoré
El periodista canadenc Carl Honoré, impulsor del moviment 'slow', presenta el seu nou llibre 'La lentitud como método' a 'El matí de Catalunya Ràdio'.
18/03/2013 - 18.32 Actualitzat 30/11/2022 - 13.11
El programa El matí de Catalunya Ràdio, amb Manel Fuentes, ha entrevistat avui el periodista canadenc Carl Honoré, impulsor del moviment slow i autor d'Elogi de la lentitud. Honoré ha presentat el seu nou llibre, La lentitud como método, i ha explicat com les solucions lentes ajuden a millorar la vida quotidiana i a generar un món millor. Aquí trobareu un recull de les seves declaracions més interessants durant la conversa amb Manel Fuentes a Catalunya Ràdio.
Agafar el camí curt
"Jo crec que el cervell està gairebé programat per buscar les solucions ràpides. Vam arribar al món modern buscant aquells premis químics de dopamina. Això de buscar una solució lenta requereix un esforç. Físic i intel·lectual. Per una qüestió de mandra, i també per una qüestió de pressa, evitem aquell camí i sempre busquem una drecera i la solució que promet un saldo màxim per un esforç mínim."
L'addicció a les presses
"La pressa genera una excitació química en el cos. És gairebé com una droga, som addictes a la velocitat, a la hiperestimulació, etc. D'altra banda, hem creat un tabú molt arrelat i molt fort contra la lentitud. ¿Lent' va passar a ser una paraula pejorativa, significa estúpid, mandrós, improductiu... Això fa que, tot i que ens adonem que ens aniria bé trepitjar el fre una miqueta, tenim por de fer-ho o sentim vergonya, llavors quedem encallats en el fast forward. En certa manera també, la velocitat va passar a ser una manera de negació, una forma d'evitar les preguntes més profundes i difícils en la vida: qui sóc, quin és el meu paper en aquest món... Perquè sempre estem lluitant amb les coses trivials, urgents, i acabem privilegiant el que és urgent al que és important i la quantitat a la qualitat."
El virus de la pressa i les relacions afectives
"Aquest virus de la pressa va acabar contaminant-ho tot, fins i tot les nostres relacions afectives i humanes. Per exemple, tenim 800 amics a Facebook, però quan va ser l'última vegada que vam passar una tarda amb algun d'ells? Hem superficialitzat molt les relacions afectives, i això passa també amb els pares i els nens. Els nens sobrecarregats van corrent de la classe de ballet a la classe de matemàtiques, al beisbol, al futbol... i passen més temps al cotxe que xerrant a taula. Això genera una paradoxa: en aquest moment al món estem més connectats electrònicament que mai, però molts de nosaltres ens sentim més sols."
El mal d'esquena necessita una solució lenta
"L'esquena, la tinc molt bé, gràcies. Gràcies a una solució lenta, perquè jo havia caigut en aquesta trampa de les solucions ràpides respecte a la meva esquena. He tingut problemes des de fa vint anys, i havia caigut en un carrusel de solucions ràpides, corrent, saltant d'aromateràpia a acupuntura, etc., i fins i tot vaig arribar a visitar un curandero brasiler. Però res va funcionar, perquè tenia tanta pressa, que no deixava que aquestes curacions funcionessin. Llavors en un moment em vaig dir: 'això no pot seguir així', i vaig tornar a la càrrega amb un esperit més slow, un esperit més lent, i em sento molt millor. Practico ioga dos cops per setmana, és una solució lenta en si mateixa, és un exercici físic, però també t'obliga a repensar la teva postura, la teva manera de moure't al carrer, la teva manera de seure, llavors és una solució amb molts matisos."
La lentitud como método, el nou llibre de Carl Honoré
"La lentitud como método, la solució lenta, és una mena de cavall de Troia. Porta el missatge de fer les coses millor a la vida quotidiana però dins hi ha un missatge més profund, que a través d'aquesta revolució slow podem generar un món millor, menys superficial, més solidari i més sostenible."
El matí de Catalunya Ràdio s'emet de dilluns a divendres, de les sis del matí a les dotze del migdia.
Catradio.cat/mati
Facebook.com/elmatidecatalunyaradio
Twitter.com/maticatradio
Agafar el camí curt
"Jo crec que el cervell està gairebé programat per buscar les solucions ràpides. Vam arribar al món modern buscant aquells premis químics de dopamina. Això de buscar una solució lenta requereix un esforç. Físic i intel·lectual. Per una qüestió de mandra, i també per una qüestió de pressa, evitem aquell camí i sempre busquem una drecera i la solució que promet un saldo màxim per un esforç mínim."
L'addicció a les presses
"La pressa genera una excitació química en el cos. És gairebé com una droga, som addictes a la velocitat, a la hiperestimulació, etc. D'altra banda, hem creat un tabú molt arrelat i molt fort contra la lentitud. ¿Lent' va passar a ser una paraula pejorativa, significa estúpid, mandrós, improductiu... Això fa que, tot i que ens adonem que ens aniria bé trepitjar el fre una miqueta, tenim por de fer-ho o sentim vergonya, llavors quedem encallats en el fast forward. En certa manera també, la velocitat va passar a ser una manera de negació, una forma d'evitar les preguntes més profundes i difícils en la vida: qui sóc, quin és el meu paper en aquest món... Perquè sempre estem lluitant amb les coses trivials, urgents, i acabem privilegiant el que és urgent al que és important i la quantitat a la qualitat."
El virus de la pressa i les relacions afectives
"Aquest virus de la pressa va acabar contaminant-ho tot, fins i tot les nostres relacions afectives i humanes. Per exemple, tenim 800 amics a Facebook, però quan va ser l'última vegada que vam passar una tarda amb algun d'ells? Hem superficialitzat molt les relacions afectives, i això passa també amb els pares i els nens. Els nens sobrecarregats van corrent de la classe de ballet a la classe de matemàtiques, al beisbol, al futbol... i passen més temps al cotxe que xerrant a taula. Això genera una paradoxa: en aquest moment al món estem més connectats electrònicament que mai, però molts de nosaltres ens sentim més sols."
El mal d'esquena necessita una solució lenta
"L'esquena, la tinc molt bé, gràcies. Gràcies a una solució lenta, perquè jo havia caigut en aquesta trampa de les solucions ràpides respecte a la meva esquena. He tingut problemes des de fa vint anys, i havia caigut en un carrusel de solucions ràpides, corrent, saltant d'aromateràpia a acupuntura, etc., i fins i tot vaig arribar a visitar un curandero brasiler. Però res va funcionar, perquè tenia tanta pressa, que no deixava que aquestes curacions funcionessin. Llavors en un moment em vaig dir: 'això no pot seguir així', i vaig tornar a la càrrega amb un esperit més slow, un esperit més lent, i em sento molt millor. Practico ioga dos cops per setmana, és una solució lenta en si mateixa, és un exercici físic, però també t'obliga a repensar la teva postura, la teva manera de moure't al carrer, la teva manera de seure, llavors és una solució amb molts matisos."
La lentitud como método, el nou llibre de Carl Honoré
"La lentitud como método, la solució lenta, és una mena de cavall de Troia. Porta el missatge de fer les coses millor a la vida quotidiana però dins hi ha un missatge més profund, que a través d'aquesta revolució slow podem generar un món millor, menys superficial, més solidari i més sostenible."
El matí de Catalunya Ràdio s'emet de dilluns a divendres, de les sis del matí a les dotze del migdia.
Catradio.cat/mati
Facebook.com/elmatidecatalunyaradio
Twitter.com/maticatradio
Avui és notícia
Reubiquen part dels desallotjats del B9, mentre que una setantena es neguen a marxar de Badalona

Fiscalia insta a aclarir urgentment si Albiol ha ofert solucions als desallotjats del B9
Del "tots som persones" al "tenim por": com viu el barri del Sant Crist el desallotjament del B9
Com queden les tarifes del transport públic per al 2026 a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona
L'economia que ve segons el Banc d'Espanya: boom del consum a cop de crèdit i alça salarial