"Tenim el dron a casa i el podem convertir en una arma de guerra"

Aquest dimecres, Rússia ha acusat Ucraïna d'atacar amb drons el Kremlin amb l'objectiu d'atemptar contra Putin. Malauradament, aquesta és l'última notícia, però no l'única que situa aquests dispositius com a protagonistes dels atacs en la guerra.

I és que --segons explica el professor de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Enric Pastor, a Catalunya Ràdio-- els drons han arribat per quedar-se en el marc dels conflictes bèl·lics:

"El volum d'operacions amb drons que s'estan fent al conflicte d'Ucraïna està incrementant i és conegut que tots dos  estan desenvolupant nous models, sobretot amb l'objectiu de reduir costos."

Segons Pastor, la possibilitat de substituir els míssils per una alternativa més barata és precisament la clau d'aquest augment en la utilització dels drons. De fet, en aquest sentit, l'expert lamenta que s'hagi produït "una democratització dels drons a la guerra", recordant que els que s'utilitzaven en altres conflictes (com el dels Estats Units en territoris del Pròxim Orient), eren molt més grans i costaven milions de dòlars:

"Ara tenim el dron a casa i el podem convertir en una arma de guerra."

Un perill que, alerta Pastor, pot arribar a mans de terroristes que actuen en solitari i pel qual, avisa, ja s'està intentant posar en marxa una estratègia a nivell europeu per evitar-lo.

Moltes classes de drons

Sobre la possibilitat que s'ha apuntat des d'alguns fronts que Ucraïna dugui a terme missions suïcides usant drons modificats d'origen xinès i que -en molts casos-- costarien menys de 7.000 dòlars, l'expert apunta que podria ser versemblant. De fet, diu que al país hi ha drons de producció pròpia i que si se'n compren fora és només pel gran nombre de dispositius que necessitarien:

"Avui en dia, fabricar un dron ja no és excessivament complicat."

En aquest sentit, explica que existeixen drons amb característiques molt diferents: des dels que tots tenim al cap i que volen entre mitja hora i 50 minuts, fins a altres amb ales que aguanten més temps. A més, apunta que alguns poden recórrer de dos a quatre quilòmetres, "d'una trinxera a una altra", però també hi ha d'altres que poden volar-ne centenars:

"Els russos estan fent atacs amb uns drons que tenen forma com d'ala delta,  que treballen amb GPS, i ja no els controles tu, sinó que en programes la ruta. En el fons són míssils de baix cost."

Pel que fa al dron que hauria explotat sobre el Kremlin, Pastor apunta que sembla que no seria molt gran i, per tant, s'hauria d'haver llançat des de molt a prop, "des des dins del mateix territori rus".

Però, com és possible que no fos detectat? Diu l'expert que els drons són vehicles molt petits i difícils de detectar pels radars que estan pensats per detectar avions:

"Si els configures per detectar coses petites, vol dir que --quan passi un ocell-- el detectarà i, per tant, tindràs una confusió permanent. Existeixen dispositius que detecten el senyal radioelèctric que generen els drons, però en un abast de distància molt petit. No és estrany que s'hagi colat."