"Terra de músics" i "El patró de la corona", a "Cosins germans"
Viatjar tot un any, de festa en festa, buscant les arrels de la cultura popular, és una experiència inoblidable per a qualsevol, excepte per a Ferran Torrent. Enemic declarat de les aglomeracions, els balls i les disfresses, el Ferran patirà al llarg d'aquesta temporada esdeveniments tan esgarrifosos com la Patum de Berga, les festes de Sant Joan de Ciutadella o les falles de València. Per sort, comptarà amb l'ajuda inestimable de quatre amigues: Sílvia Bel, Araceli Segarra, Llucia Ramis i Elisabet Carnicé, que li faran el camí més planer.
Terra de músics
La música forma part de la vida diària. Però poques vegades un es para a pensar qui són els nostres músics, quin n'és l'origen i quina la seva funció social. Corals i bandes de música han estat responsables d'acostar la cultura al poble, a les classes humils. Creen identitat i promouen la socialització del seu entorn. Amb Llucia Ramis com a companya de viatge, el Ferran viurà un dia d'estrena al Liceu de Barcelona. Per Santa Cecília, patrona dels músics, acompanyarà una jove de Pego el dia que entra a la banda del poble. Visitaran un dels millors fabricants de trompetes a Xirivella, i descobriran la rivalitat centenària de dues de les millors bandes de música, les de Llíria.
El patró de la Corona
Soldat romà, màrtir cristià, cavaller matadracs o sant guerrer protagonista de la Reconquesta: són els rostres sota els quals s'ha venerat la figura de sant Jordi. Però què hi ha de realitat i de mite al voltant del patró de l'antiga Corona d'Aragó? Per esbrinar-ho, Ferran Torrent i Sílvia Bel viuran a Barcelona la diada cívica del llibre i la rosa. I a Alcoi, s'endinsaran a les festes de Moros i Cristians més importants i sumptuoses del País Valencià.