Terribas explica la nova sèrie sobre els homes de l'Opus Dei: "Implosionen d'una manera més dura"

La periodista parla a "El Suplement" d'"El buen espíritu", la segona part de la sèrie documental sobre l'Opus centrada en el paper dels homes dins de la institució ultracatòlica

Redacció

Dos anys després d'endinsar-se en el món de l'Opus Dei amb el documental "El minuto heroico", premiat amb un Ondas, que narra la vida dins de l'Obra des de la perspectiva de les dones, aquest divendres s'ha estrenat "El buen espíritu".

Aquesta vegada s'investiga el paper dels homes dins l'organització en una segona part que narra fins on arriben els tentacles de l'Opus Dei. 

L'autora de la sèrie documental, la periodista Mònica Terribas, n'ha parlat a "El Suplement" de Catalunya Ràdio.

El rol dels homes en la institució és molt més executiu que el de les dones i, per tant, els afectats que ara retrata la sèrie carreguen amb molta més responsabilitat i molta més culpa. 

Ells governen totes les estructures dins de l'Opus i el grau d'implicació en el funcionament de l'organització és màxim. 

Això i altres factors lligats a la masculinitat tradicional fan que aquesta segona part sigui més impactant: "Com que als homes els costa més explicar que els han fet mal, quan ho fan, implosionen d'una manera molt més dura, molt més trista, amb molta més impotència perquè s'han reprimit molt més temps", assegura la periodista. 

Una imatge d''El buen espíritu: detrás de la puerta del Opus Dei' , que es va estrenar divendres (HBO Max)

El bon i el mal esperit

Com es pot descriure "el bon esperit" que recull el títol? 

Terribas fa una llista de creences inculcades per l'Obra en els seus seguidors, que es podrien resumir en l'obediència: "El bon esperit és fer el que diuen els directors de l'Opus Dei, complir les normes, fer el testament a favor de l'Opus. Tenir bon esperit és no queixar-te. Allunyar-te de la teva família de sang perquè t'has d'entregar en cos i ànima a l'Obra".

I el mal esperit, tot el que vagi en contra d'això: "Quan tens esperit crític, quan et preguntes coses, tens dubtes. És de mal esperit no donar tot el teu sou a l'Obra. És de mal esperit pensar que a fora de l'Opus Dei pots tenir una vida." 

Bé, és tot el seguit de coses que et portarien a tenir llibertat.

Víctimes i victimaris

Terribas creu que, pel fet de ser executors, molts numeraris carreguen amb un pes enorme que ve de la consciència que no només han estat víctimes, sinó també han victimitzat altres persones: "Els homes han organitzat, han administrat, han tocat diners, han anat amunt i avall."

"Han tingut el poder de l'Opus Dei i, en sortir d'aquesta institució sentint que tu has estat no només víctima sinó victimari, costa molt més de refer-te, i més si has trigat més anys".

La periodista diu que li consta que el papa Lleó XIV té la voluntat de seguir la investigació sobre els abusos espirituals, i demana al voltant del pontífex que "el vegi, l'analitzi i faci alguna cosa, perquè l'Església catòlica té responsabilitat sobre el que passa a l'Opus".

Teràpia de conversió per l'homosexualitat

"Has d'encaixar en un motlle, tant sí com no". És la frase amb què Juan Hernández, de 36 anys, resumeix la seva experiència com a membre de l'Opus Dei quan era estudiant universitari. 

Tota la seva família és de l'Opus, i ell hi estava predestinat des que va néixer. Va estudiar a la Universitat de Navarra, va ser numerari i anava cap al sacerdoci: "Has d'entrar perfectament en el motlle, des de la manera de vestir fins a la manera de pensar o d'expressar-te".

Però ell no hi podia entrar. Mentre era a la universitat va descobrir que era homosexual, cosa que li va generar enormes contradiccions internes.

Terribas en un moment de l'entrevista amb Juan Hernández, un dels testimonis que surt al documental (3cat)

Un numerari li va recomanar un llibre escrit per un catedràtic que encara exerceix a Navarra on es parlava de teràpies de conversió per als homosexuals. 

I recorda que se li va obrir el món, perquè hi havia solució: "Tenia una solució a aquell sentiment de repulsa, de rebuig i de fàstic que tenia sobre mi mateix".

"M'ho poden arreglar", va pensar.

Hernández va fer la teràpia de conversió amb aquest catedràtic i un equip de psicòlegs online fins que va tocar fons. A la clínica de Navarra li diagnostiquen ansietat i depressió. 

Decideix sortir de l'Opus i aleshores és quan esclata pels sentiments de fàstic i autoodi que li provoca la seva orientació sexual. Fins al punt que un estiu s'intenta suïcidar i es posa en mans de psicòlegs professionals per poder tirar endavant. 

Ara fa 16 anys que va deixar l'Opus i 7 que està casat amb el seu company.

El documental "El buen espíritu: detrás de la puerta del Opus Dei" està construït amb el testimoni de 13 homes més, que com ell, també van deixar l'Opus i ara narren les experiències viscudes en el si de la institució.