Tiktokers que trenquen amb els cànons de bellesa a les xarxes

Va néixer trencant els cànons de bellesa establerts per la societat. Amb més de 1.200 pigues a la pell i amb una piga gegant que li ocupa mitja cama, l'Alba Parejo és una de les poques persones a Espanya que té nevus melanocític gegant, una malaltia minoritària que afecta una de cada 20.000 persones.

Des del seu naixement ha passat més de 30 vegades per quiròfan per extreure's possibles tumors cancerígens de la pell i, com a conseqüència, té mig cos ple de cicatrius. A partir dels 14 anys va decidir penjar a les xarxes socials imatges de la seva pell per donar visibilitat a la malaltia.

 

A Madrid, la Marta Casado, una noia de 22 anys nascuda a Ponferrada i que estudia periodisme, també va decidir mostrar per TikTok la seva pròtesi, conseqüència de l'amputació de la cama esquerra a causa d'un càncer ossi. "Els meus vídeos es van fer virals perquè la gent va veure una cosa totalment diferent i els va impactar la normalitat amb la qual ho tractava".

 

@martacasado00

 

? sonido original - ??????||????????

 

Consells d'autoestima i l'humor com a teràpia

Amb 52.000 seguidors a Instagram i 100.000 a TikTok, l'Alba intenta crear comunitat i penja continguts cada dia sobre consells d'autoestima.

Entre els seus vídeos, sovint recomana anar al psicòleg, tenir un bon entorn que et doni suport i seguir persones referents a les xarxes.

També interactua amb els seus seguidors: "A vegades els demano que em passin fotografies dels seus complexos i jo les penjo al meu perfil sense etiquetar-los". D'aquesta manera els ajuda a superar les seves inseguretats davant la falta de referents de cossos no normatius.

La Marta, amb 2 milions de seguidors a TikTok i 125.000 a Instagram, es decanta per l'humor per fer front a la seva malaltia i normalitzar la pròtesi que porta a la cama esquerra.

Considera l'humor molt important i necessari perquè un problema greu es faci més lleuger. "Jo sempre dic que m'aixeco cada dia amb el peu dret. Pot ser una frase feta, però si realment t'ho creus, realment t'ho prens molt millor i ets més feliç amb la teva vida".

Una adolescència difícil

Amb l'arribada de l'adolescència, l'Alba era cada cop més conscient de la seva diferència física i va començar a tenir problemes d'autoestima.

Les mirades dels curiosos i els comentaris que rebia cada cop eren més evidents. "Sempre em comparaven amb dàlmates, vaig tenir males experiències amb nois i va ser una època molt dura", explica.

Les pors i les inseguretats feien que es tapés tot el cos i les cicatrius amb la roba. Només ensenyava les pigues de les mans i de la cara. Amb 13 anys va acabar anant al psicòleg, on li van donar les eines necessàries per gestionar emocionalment la malaltia i aprendre a estimar-se.

Amb l'amputació de la cama als 14 anys, la Marta va veure frustrat el somni d'arribar a ser esportista d'elit. Al final, va trobar en l'atletisme paralímpic l'impuls per seguir endavant.

Córrer de nou amb la pròtesi li va donar molta esperança després d'haver passat mesos sense poder caminar i amb rehabilitació. "L'esport m'ha ajudat molt a la meva recuperació física i mental". Actualment és campiona d'Espanya paralímpica de 100 metres llisos i salt de longitud.

Falta de referents a les xarxes socials

Tant l'Alba com la Marta insisteixen en la falta de referents a les xarxes socials, uns referents que van trobar a faltar quan més els necessitaven. Expressen que la societat i les empreses haurien de normalitzar tota mena de cossos, perquè tothom tingui accés a les mateixes oportunitats.