"Tindrem la jornada de treball de 8 hores!": Salvador Seguí i la lluita pels drets laborals

Qui va ser l'home que va liderar la conquesta de la jornada laboral de 8 hores? Una eloqüència verbal que seduïa immediatament les concurrències, i una gran capacitat de lideratge. Aquestes eren les armes de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, per transformar el sindicalisme des dels postulats anarquistes en un context de gran violència a Barcelona. 100 anys després del seu assassinat, i amb la interpretació de l'actor Ivan Morales, recollim en un documental la seva vida i el significat de la seva lluita, confrontant-la amb la precarietat laboral que encara perviu.

Quan la mitjana d'edat d'un treballador era de 35 anys

"La mitjana de vida d'un obrer era de 30 o 35 anys. A vegades, els nens i les nenes treballaven només per un entrepà".

La historiadora Teresa Abelló, especialitzada en moviments obrers, descriu les condicions socials de la Catalunya del començament del segle XX. Quan esclata la Primera Guerra Mundial, Barcelona es converteix en la gran fàbrica d'Europa, que necessita tota mena de productes. Hi ha molta feina, però molt precària. La inflació puja sense parar, i les diferències socials són abismals. És en aquest context que Salvador Seguí, sindicalista convençut, comença a pensar en la necessitat d'un sindicat únic que eviti la fragmentació del moviment obrer.

"És l'època en què Seguí comença a anar sempre acompanyat dels seus amics Lluís Companys i Francesc Layret", relata Maria Coll, historiadora i periodista de la revista Sàpiens. I Xavier Díez, autor d'"El pensament polític de Salvador Seguí", il·lustra la relació amb aquesta analogia:

"Tots tres fan una banda com els Beatles. Generen una gran potència intel·lectual"

La vaga de La Canadenca

"Salvador Seguí, el Noi del Sucre" descriu el paper del líder sindical en la reorganització profunda de la CNT, el sindicat que convoca, el 1919, la vaga de La Canadenca (Riegos y Fuerza del Ebro), que deixa Barcelona a les fosques. Aquella vaga va marcar un abans i un després en la història del moviment obrer, i va suposar la conquesta de la jornada de treball de 8 hores.

"Els vells ja no aniran a les fàbriques, i nosaltres tindrem una jornada laboral de 8 hores."

Aquesta va ser la proclama de Salvador Seguí al míting final de La Canadenca, a Les Arenes de Barcelona, que va posar punt final a la vaga.

És el moment de glòria escenogràfica de Seguí. Es consagra com a gran líder. Però hi ha un sector opositor dins mateix de la CNT,  perquè Seguí frena la proposta d'una revolució.

Aquell dia, diu Teresa Abelló, Seguí va firmar la seva sentència de mort.

El pistolerisme

El documental recull la reacció de la patronal, que opta pel tancament de fàbriques i la creació dels "sindicats lliures", que, a la pràctica, i protegits per pistolers i sicaris, es converteixen en perseguidors dels obrers implicats en les mobilitzacions, "i que acaben sent els protagonistes d'aquesta guerra civil enfrontant grups de sindicats lliures amb pistolers de la CNT".

L'historiador David Martínez Fiol descriu l'època amb aquesta analogia:

"Com en el món de l'AMPA de Nova York, de Chicago o de diferents ciutats industrials dels Estats Units: "Allò: tu en mates un, jo te'n mato dos, jo te'n mato tres…."

El llegat de Seguí i la precarietat que perviu

 

Salvador Seguí va morir assassinat el 1923, ara fa 100 anys. Què se n'ha fet, del seu llegat?

"Les turbulències socials, econòmiques i culturals dels primers vint anys del segle XX, d'alguna forma també troben un eco en l'actualitat. La flexibilització del mercat de treball també ha generat capes de treballadors precaris i precàries, que tampoc estan reconeguts ni a nivell salarial ni a nivell de prestacions socials ni a nivell de representació col·lectiva."

"L'amarga lluita del Noi del sucre" radiografia també aquesta anàlisi del sociòleg Ivan Miró, més enllà de la reivindicació de la figura de Salvador Seguí, el documental del "Sense ficció" confronta la seva lluita amb la precarietat laboral que encara perviu. És el cas de les kellys, els riders i altres treballadors que, encara ara, han hagut de lluitar per tenir unes mínimes condicions laborals.

Fitxa tècnica:

Direcció: Raúl Cuevas

Guió: Sergi Pons, Raúl Cuevas

Producció executiva Abacus: Marc Roma i Oriol Cortacans

Direcció executiva TV3: Montserrat Armengou Martín

Producció executiva TV3: Sílvia Pairó Vila

Producció: Carla Alpeñés

Producció Abacus: Tatiana Iriarte

Direcció de fotografia: Neil Murphy

Muntatge: Otto Gómez (AMMAC), Núria Campabadal (AMMAC)

So directe: Let's Sound