NP "Camp d'Argelers"
"Alceu el puny, camarades!" Amb aquest lema i aquest gest que repeteixen diàriament, els refugiats republicans responen als maltractaments i a les dures condicions de vida al camp
07/12/2009 - 11.10 Actualitzat 27/02/2020 - 11.02
"Alceu el puny, camarades!"
Amb aquest lema i aquest gest que repeteixen diàriament, els refugiats republicans responen als maltractaments i a les dures condicions de vida al camp. Combatents, vells, mutilats, dones i criatures aconsegueixen superar la misèria moral i material que els toca viure a la platja d'Argelers, envoltats de quilòmetres de filat espinós."Camp d'Argelers" va més enllà dels tòpics i explica què va ser realment aquest camp de concentració per a 100.000 republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme.
Els republicans viuen tancats en un rectangle fet de filat espinós i custodiats sota l'amenaça de les baionetes. El primer aliment que reben són pans llançats des d'uns camions, cosa que provoca picabaralles... Els internats alliberen els intestins vora la mar. Beuen aigua contaminada. Obtenen cinc tendes de campanya com a infermeria, però només disposen d'aspirines. S'estenen la sarna i els polls. Els morts no es comptabilitzen.
Des del febrer del 1939 fins al setembre del 1941, són gairebé dos anys i mig de sofriment i penalitats. Sobreviure a les dures condicions del camp ja és una manera de lluitar contra Franco. Al començament no hi ha barraques, ni latrines, ni serveis sanitaris, aigua o menjar. Les dones pateixen assetjaments constants i els nadons moren.
Amb el testimoni de les persones que ho van viure i recreant les situacions que no mostren les imatges d'arxiu, el documental narra la vida diària dels refugiats fins que finalment són enviats a altres camps el setembre de 1941 i Argelers és clausurat. Una nova recerca històrica sobre el Camp d'Argelers prova també que contra els horrors del camp els republicans actuen units i solidaris. Quan els homes són obligats a treballar fora del camp, les dones es revolten per defensar els brigadistes internacionals deportats a l'Àfrica. El càstig és el mateix per a tots: se'ls talla el cabell i se'ls tanca a un camp durant mesos, un lloc batejat com l'Hipòdrom.
D'aquesta manera "Camp d'Argelers" mostra de manera inèdita i sorprenent com la resistència d'aquests homes i dones va ser en realitat un moviment profund que va mobilitzar a milers de republicans refugiats a França, molts dels quals ho acabarien pagant amb la seva vida. "Camp d'Argelers" és, en definitiva, un documental de 90 minuts sobre la dignitat humana.
"Camp d'Argelers" és una coproducció de Televisió de Catalunya, Utòpic i Kalimago Films amb la participació de France Télévisions, Regió Languedoc-Roussillon, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Mairie d'Argelès-sur-Mer i la Diputació de Girona.
Veure el dossier de premsa del documental
Fitxa
Direcció i realització: Felip Solé
Guió: Jordi Sanromà
Producció: Reinald Roca, Assumpta Planas, François Boutonnet,
Jordi Campàs, Roser Costa, Sara Chuang i Bernard Arnauld
Documentació: Mercè Bofill
Ajudant de realització i muntatge: David Burillo
Direcció de fotografia: Domènec Gibert
Amb aquest lema i aquest gest que repeteixen diàriament, els refugiats republicans responen als maltractaments i a les dures condicions de vida al camp. Combatents, vells, mutilats, dones i criatures aconsegueixen superar la misèria moral i material que els toca viure a la platja d'Argelers, envoltats de quilòmetres de filat espinós."Camp d'Argelers" va més enllà dels tòpics i explica què va ser realment aquest camp de concentració per a 100.000 republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme.
Els republicans viuen tancats en un rectangle fet de filat espinós i custodiats sota l'amenaça de les baionetes. El primer aliment que reben són pans llançats des d'uns camions, cosa que provoca picabaralles... Els internats alliberen els intestins vora la mar. Beuen aigua contaminada. Obtenen cinc tendes de campanya com a infermeria, però només disposen d'aspirines. S'estenen la sarna i els polls. Els morts no es comptabilitzen.
Des del febrer del 1939 fins al setembre del 1941, són gairebé dos anys i mig de sofriment i penalitats. Sobreviure a les dures condicions del camp ja és una manera de lluitar contra Franco. Al començament no hi ha barraques, ni latrines, ni serveis sanitaris, aigua o menjar. Les dones pateixen assetjaments constants i els nadons moren.
Amb el testimoni de les persones que ho van viure i recreant les situacions que no mostren les imatges d'arxiu, el documental narra la vida diària dels refugiats fins que finalment són enviats a altres camps el setembre de 1941 i Argelers és clausurat. Una nova recerca històrica sobre el Camp d'Argelers prova també que contra els horrors del camp els republicans actuen units i solidaris. Quan els homes són obligats a treballar fora del camp, les dones es revolten per defensar els brigadistes internacionals deportats a l'Àfrica. El càstig és el mateix per a tots: se'ls talla el cabell i se'ls tanca a un camp durant mesos, un lloc batejat com l'Hipòdrom.
D'aquesta manera "Camp d'Argelers" mostra de manera inèdita i sorprenent com la resistència d'aquests homes i dones va ser en realitat un moviment profund que va mobilitzar a milers de republicans refugiats a França, molts dels quals ho acabarien pagant amb la seva vida. "Camp d'Argelers" és, en definitiva, un documental de 90 minuts sobre la dignitat humana.
"Camp d'Argelers" és una coproducció de Televisió de Catalunya, Utòpic i Kalimago Films amb la participació de France Télévisions, Regió Languedoc-Roussillon, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Mairie d'Argelès-sur-Mer i la Diputació de Girona.
Veure el dossier de premsa del documental
Fitxa
Direcció i realització: Felip Solé
Guió: Jordi Sanromà
Producció: Reinald Roca, Assumpta Planas, François Boutonnet,
Jordi Campàs, Roser Costa, Sara Chuang i Bernard Arnauld
Documentació: Mercè Bofill
Ajudant de realització i muntatge: David Burillo
Direcció de fotografia: Domènec Gibert
Avui és notícia
Nit de Nadal sota el pont de la C-31 per a una cinquantena dels desnonats del B9 a Badalona

De què són responsables les administracions en el desallotjament del B9? Un marc normatiu "confús"
Alertes per pluges, neu i mala mar: el mal temps marcarà Nadal i Sant Esteve
Detecten un cas de grip aviària a l'Urgell, el primer en una granja de Catalunya des del 2023
Què se sap del brot de grip aviària: origen, riscos i com pot afectar els preus