"Monarquia o república?"
Estrena, dimecres 15 de febrer de 2012 Un recorregut pels arguments de dos models d'estat. Per molts, vivim el període democràtic més llarg
13/02/2012 - 13.41 Actualitzat 27/02/2020 - 11.02
Estrena, dimecres 15 de febrer de 2012
Un recorregut pels arguments de dos models d'estat.
Per molts, vivim el període democràtic més llarg i sòlid de la història de l'estat espanyol i la monarquia de Joan Carles I ha estat decisiva per consolidar-lo. El compromís del rei amb la democràcia i el seu paper clau en episodis com el 23-F han fet de la monarquia una institució ben valorada, per molts inqüestionable i fins no fa gaire intocable.
Del regnat de Joan Carles s'ha dit que era una "república coronada", una manera d'expressar el suport que el monarca ha rebut de partits tradicionalment republicans, com el Partit Comunista i el PSOE. Un ampli espectre polític, que va de la dreta a l'esquerra, passant per una part del nacionalisme català, considera que la monarquia és garantia d'estabilitat i continuïtat. O dit d'una altra manera, prefereixen un rei neutral i sense poders que un president de la república vinculat a un partit.
Però també hi ha sectors que es declaren republicans i que creuen que darrere de la imatge amable i "campechana" de Joan Carles I s'amaguen aspectes que no es volen aclarir: sabia, el rei, les intencions colpistes del 23-F? Ha participat en fosques operacions financeres que han incrementat la seva fortuna? Els seus afers privats o els de la seva família han acabat repercutint en les arques públiques?
Aquests grups opinen que, després de la mort de Franco, s'havia d'haver preguntat al poble espanyol si volia monarquia o república, el sistema legalment escollit el 1931 i enderrocat pel cop d'estat militar. Creuen que s'ha exagerat el paper del rei durant la Transició i que la democràcia hauria arribat igualment després de la mort del dictador perquè era el que el poble desitjava i pel que havia lluitat. Per ells, la III República és un deute històric.
Partidaris de Joan Carles I com Luis María Anson, el comte de Sert, Sabino Fernández Campo, Paul Preston, Nicolás Franco, Simeó II de Bulgària, Aleix Vidal-Quadras, Gregorio Peces-Barba, Santiago Carrillo, Mariángel Alcázar, etc. ens donen els seus arguments a favor de la monarquia.
Partidaris de la República com Joan Tardà, Iñaki Anasagasti, Héctor López Bofill, Josep M. Terricabras, José Antonio Barroso, Amadeo Martínez Inglés, Toni Albà, etc. ens expliquen per què creuen que la monarquia no és un bon sistema.
FITXA TÈCNICA:
Un documental de: MONTSE ARMENGOU I RICARD BELIS
Producció: TONA JULIÀ
Imatge: WALTER OJEDA, JORDI MONTÓN I FERRAN PRAT
Muntatge: JORDI DÍAZ
Còmics i animacions: JAUME CAPDEVILA "KAP" I PEP PRESAS
Documentació: MONTSE FORTINO
Muntatge musical: ALBERT CARLOTA
Un recorregut pels arguments de dos models d'estat.
Per molts, vivim el període democràtic més llarg i sòlid de la història de l'estat espanyol i la monarquia de Joan Carles I ha estat decisiva per consolidar-lo. El compromís del rei amb la democràcia i el seu paper clau en episodis com el 23-F han fet de la monarquia una institució ben valorada, per molts inqüestionable i fins no fa gaire intocable.
VERSIÓN EN CASTELLANO
Del regnat de Joan Carles s'ha dit que era una "república coronada", una manera d'expressar el suport que el monarca ha rebut de partits tradicionalment republicans, com el Partit Comunista i el PSOE. Un ampli espectre polític, que va de la dreta a l'esquerra, passant per una part del nacionalisme català, considera que la monarquia és garantia d'estabilitat i continuïtat. O dit d'una altra manera, prefereixen un rei neutral i sense poders que un president de la república vinculat a un partit.
Aquests grups opinen que, després de la mort de Franco, s'havia d'haver preguntat al poble espanyol si volia monarquia o república, el sistema legalment escollit el 1931 i enderrocat pel cop d'estat militar. Creuen que s'ha exagerat el paper del rei durant la Transició i que la democràcia hauria arribat igualment després de la mort del dictador perquè era el que el poble desitjava i pel que havia lluitat. Per ells, la III República és un deute històric.
Partidaris de Joan Carles I com Luis María Anson, el comte de Sert, Sabino Fernández Campo, Paul Preston, Nicolás Franco, Simeó II de Bulgària, Aleix Vidal-Quadras, Gregorio Peces-Barba, Santiago Carrillo, Mariángel Alcázar, etc. ens donen els seus arguments a favor de la monarquia.
Partidaris de la República com Joan Tardà, Iñaki Anasagasti, Héctor López Bofill, Josep M. Terricabras, José Antonio Barroso, Amadeo Martínez Inglés, Toni Albà, etc. ens expliquen per què creuen que la monarquia no és un bon sistema.
FITXA TÈCNICA:
Un documental de: MONTSE ARMENGOU I RICARD BELIS
Producció: TONA JULIÀ
Imatge: WALTER OJEDA, JORDI MONTÓN I FERRAN PRAT
Muntatge: JORDI DÍAZ
Còmics i animacions: JAUME CAPDEVILA "KAP" I PEP PRESAS
Documentació: MONTSE FORTINO
Muntatge musical: ALBERT CARLOTA
Avui és notícia
El virus de pesta porcina no és el mateix que tenien al laboratori del CReSA, segons l'informe de l'IRB

Dos catalans morts i dos més de ferits en un accident de trànsit a l'Aràbia Saudita
No hi haurà moratòria en les sancions per no portar la balisa V16
Obert el registre per obtenir l'abonament únic de transport per a joves: com demanar-lo
Pisos turístics en territoris palestins ocupats per Israel: Consum exigeix retirar els anuncis