La revolució de les cèl·lules mare
Gràcies a les cèl·lules mare s'arribarà a fer l'autoreparació d'òrgans. El reporter Miquel Piris se sotmet a un experiment en el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona
15/04/2009 - 21.30 Actualitzat 10/07/2020 - 10.48
Gràcies a les cèl·lules mare s'arribarà a fer l'autoreparació d'òrgans.
El reporter Miquel Piris se sotmet a un experiment en el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona. Una cèl·lula extreta de l'arrel d'un dels seus cabells es convertirà en una cèl·lula mare i posteriorment se la manipularà perquè esdevingui una cèl·lula cardíaca capaç de bategar. Aquest experiment el dirigeix la doctora María José Barrero.
Però la utilització de les cèl·lules pluripotents que produeix el cos humà ja és una realitat que va més enllà de la prova feta amb els cabells de Miquel Piris, com ho demostren en aquest programa el dr. Macchiarini i el dr. Fontdevila.
A l'Hospital Clínic, el doctor Paolo Macchiarini fa trasplantaments repoblant la tràquea d'un donant amb cèl·lules mare del receptor per evitar rebutjos. I al mateix hospital, "Quèquicom" assisteix a una operació del cirurgià plàstic Joan Fontdevila, que fa servir el greix que extreu en una operació de liposucció per regenerar parts del cos d'una persona.
Marc Boada explica en el plató que reprogramar un cèl·lula és aconseguir que s'expressin un gens que estaven adormits, alhora que es desactiven els anteriors; d'aquesta manera la cèl·lula aprèn la funció a què se la vol destinar.
Els científics tenen per objectiu regenerar òrgans amputats, com ho fa l'axolot, un amfibi americà que es capaç de regenerar-se les extremitats, com es mostra en el programa.
Conceptes didàctics/paraules clau:
-Regeneració de teixits
-Manipulació embrionària
-Les cèl·lules mare
-Diferenciació cel·lular
-Trasplantament d'òrgans
-Immunosupressió
El reporter Miquel Piris se sotmet a un experiment en el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona. Una cèl·lula extreta de l'arrel d'un dels seus cabells es convertirà en una cèl·lula mare i posteriorment se la manipularà perquè esdevingui una cèl·lula cardíaca capaç de bategar. Aquest experiment el dirigeix la doctora María José Barrero.
Però la utilització de les cèl·lules pluripotents que produeix el cos humà ja és una realitat que va més enllà de la prova feta amb els cabells de Miquel Piris, com ho demostren en aquest programa el dr. Macchiarini i el dr. Fontdevila.
A l'Hospital Clínic, el doctor Paolo Macchiarini fa trasplantaments repoblant la tràquea d'un donant amb cèl·lules mare del receptor per evitar rebutjos. I al mateix hospital, "Quèquicom" assisteix a una operació del cirurgià plàstic Joan Fontdevila, que fa servir el greix que extreu en una operació de liposucció per regenerar parts del cos d'una persona.
Marc Boada explica en el plató que reprogramar un cèl·lula és aconseguir que s'expressin un gens que estaven adormits, alhora que es desactiven els anteriors; d'aquesta manera la cèl·lula aprèn la funció a què se la vol destinar.
Els científics tenen per objectiu regenerar òrgans amputats, com ho fa l'axolot, un amfibi americà que es capaç de regenerar-se les extremitats, com es mostra en el programa.
Conceptes didàctics/paraules clau:
-Regeneració de teixits
-Manipulació embrionària
-Les cèl·lules mare
-Diferenciació cel·lular
-Trasplantament d'òrgans
-Immunosupressió
Avui és notícia
Els socis d'investidura pressionen Sánchez perquè mogui fitxa pels escàndols que esquitxen el PSOE

Els pescadors catalans podran pescar finalment 143 dies al Mediterrani el 2026
Mor l'actor Héctor Alterio als 96 anys
La variant K de la grip A, protagonista d'una temporada de grip que es preveu excepcional
Jubilar-se abans o després del que toca: quines opcions tens i quins avantatges i inconvenients hi ha