Descobrint Aria

Escrit per: Eloi Prieto

L'altre dia vaig passar per davant una de les tendes de còmics que acostumava a freqüentar. Sense adonar-me m'hi vaig trobar a dins, com un mariner atret pel cant de la sirena. Com tenia temps vaig donar-hi un cop d'ull a les sèries de gènere manga (les d'origen japonès).

Actualment n'hi ha de bones i divertides, però per coses del destí la meva vista es va posar en una que va editar Ivrea fa uns tres anys: "Aria". Només n'han editar set dels dotze volums, i desprès de llegir-los me n'adono que és una de les moltes grans obres que no han rebut el tracte que mereixen.



De què va?

La història està localitzada en el futur. En ell Mart s'ha terraformat (adaptat les condicions ambientals per a que el planeta sigui com la Terra) i està cobert d'aigua, passant-se a anomenar Aqua. La ciutat que hi ha allà s'anomena Neo-Venècia, la qual és una recreació de la Venècia de la Terra que s'ha enfonsat al mar i perdut per sempre. Encara que s'insinua que en la Terra la tecnologia està molt avançada, en Aqua la gent viu com a mitjans del segle XX. En aquesta ciutat viu la protagonista, la qual vol ser una gondolera. Treballa com a aprenent en la companyia Aria, la qual només té 3 membres: Ella, la seva mestre i un gat. Què hi passa?

Res. Bàsicament el manga va d'ella navegant per Neo-Venècia, coneixent els seus habitants i llocs i anant amb les seves amigues. Qui busqui una història d'acció, aventures, relacions humanes recargolades, grans transfon, màgia o batalles espacials millor que s'estigui a més de cent metres d'aquesta obra.

Llavors?

En contra del que pugui semblar la força de l'obra està en la simplicitat d'aquesta. Els paisatges, la relació entre els personatges i el dibuix de l'autor donen una sensació de pau difícilment aconseguida en altres obres. Es podria descriure com una oda a la vida, a gaudir de les coses senzilles i a l'ecologisme. Quan es llegeix es poden sentir sensacions contradictòries, com serenitat i a l'hora enveja per no poder estar en una utopia com la que es mostra.



Altres detalls

Una cosa que em va sorprendre en principi va ser que està catalogat com shonen (per nois). A la història apareixen majoritàriament noies, les quals disten molt de l'estàndard de bellesa d'aquest gènere. No hi ha acció, cap pic argumental, la protagonista és una noia i els nois que apareixen són secundaris i tenen els estereotips que sempre se'ns adjudiquen (despistats, irreflexius o directes).

No obstant, el tipus de dibuix és més shonen i la forma de narrar la història també. A més, desprès de llegir uns quants capítols te n'adones que la protagonista s'assembla a aquella amiga que t'hagués agradat tenir o, fins i tot, a aquella noia que t'hagués agradat que fos la teva xicota. Pot ser el públic femení pensi que als personatges els hi falta fons o no es puguin identificar amb cap dels personatges.

Existeix una sèrie d'animació: "Aria the animation" (originals...). Està bé, però personalment prefereixo el còmic. En ell pots recrear-te amb el dibuix, tornar a llegir un capítol o apreciar els detalls, mentre que l'animació és més simple.

Existeix una sèrie anomenada "Aqua", la qual tracta de l'arribada a Aqua de la protagonista i de com es converteix en treballadora de Aria.

En resum

La obra s'assembla més a una mena de quadre, on pots seguir la vida d'un habitant en una ciutat idealitzada, que a un manga normal.

Per tant, és una obra molt recomanable per tot aquell que vulgui llegir alguna cosa tranquil·la, delitar-se amb les vinyetes i somiar amb un món millor i pacífic.