Una vista a "Yokohama Kaidashi Kikou"

Escrit per: Eloi Prieto

Quan vaig fer l'entrada d'"Aria" el lector que s'identifica com a "dvd" va preguntar si era de l'estil de Yokohama Kaidashi Kikou (a partir d'ara YKK). Per poder respondre-li vaig llegir un parell de volums d'aquesta obra. Ara l'he acabat i crec que estaria bé poder dedicar-li un petit espai a aquesta història.



De què va?

La història d'YKK és molt senzilla. En el futur hi ha una mena de cataclisme que destrueix la major part del món, fent que la raça humana entri en decadència (en el sentit de pèrdua de la seva etapa daurada, no de corrupció i llibertinatge). Després d'unes generacions, la humanitat accepta la seva lenta extinció, vivint en una certa harmonia amb aquest entorn canviant.

En aquest món viu Alpha, un robot de forma femenina que treballa en una cafeteria d'un camí poc transitat. Bàsicament tota la història tracta de la relació d'ella amb una família que viu aprop i d'un parell de robots més que arriba a conèixer. No obstant, de tant en tant hi ha històries annexes de la vida d'aquests personatges.
Què hi passa?

Igual que en "Aria", no hi passa gran cosa. La història és molt relaxada. Alguns dels capítols és ella observant ploure, anant en moto o caminant per un camí. Pot semblar avorrit, però el dibuix i el ritme narratiu encaixen d'una forma curiosa, fent que et transmeti una sensació de pau a l'hora de malenconia.



Punt central

En la meva opinió, YKK tracta sobre viure la vida de forma senzilla, però també sobre la pèrdua, el retrobament i la malenconia. Hi ha un diàleg que crec que descriu perfectament la idea. En ell l'Alpha s'ha fet amic d'un noi d'uns tretze anys i la seva germana petita. En un moment el noi marxa i deixa a la nena i a l'Alpha soles. (el diàleg és aproximat, ja que no el recordo exactament)

(Alpha) - Saps? Em feu una mica d'enveja...
(Nena) - Per què?
(Alpha) - Perquè vosaltres creixeu alhora i formeu part de la mateixa generació. No obstant, jo no sé quan de temps podré continuar sent de la vostra generació fins que passi a la següent.

Llavors, és un drama?

No, tot al contrari. Seria fàcil explotar els molts drames que s'insinuen per captar la complicitat i reflexió del lector. Alguns com la el fet de ser en certa manera immortal i veure morir a tothom que coneixes, que hi hagin pocs de la teva "raça" o els desavantatges de la pèrdua de la tecnologia. És agradable veure que el còmic es basa en la part positiva d'apreciar les petites coses bones de la vida, com el soroll de la pluja, una nevada verge o fer una excursió.



En resum

Una altre història sobre viure la vida i deixar-se estar de punyetes. L'argument és senzill, el dibuix molt agradable i la maquetació és correcte. Molts lectors poden pensar que la història té molts caps sense lligar, però m'agrada pensar que quan llegeixes el còmic et sents com un habitant més, que no ho pots saber tot i que la vida és així.

El dibuixant és un noi, així que espereu trobar detalls curiosos, com que la majoria de robots són femenins i que es transmeten la informació a través de la llengua. Traient lo anteriorment esmentat, crec que pot agradar a tothom que tingui ganes de llegir un còmic sense pretensions, que s'aproxima més a un poema sobre la vida que a un còmic en si.