Famosos del nostre temps

Aquests dies hem seguit, de prop o de lluny, que Michael Jackson és mort. Crec que ha quedat gairebé tot dit en el programa d'avui i que no podrem, ningú de nosaltres, ni esbrinar les raons de la seva vida ni de la seva mort. Ara, aquest fet m'ha fet pensar, quan jo era petit, a qui seguia?



Musicalment parlant potser no tinc tanta memòria, però sí recordo gent que quan sortia per la tele em feia quedar-me quiet en el meu seient i parar atenció. Eren temps de La Trinca, Gila, Eugeni, Martes y Trece, Faemino y cansado, Filiprim, Vostè Jutja... tants personatges que em feien mirar la TV que probablement si me'ls trobés algun dia els saludaria com qui saluda a un vell amic. Segurament Michael Jackson, com tants altres, ha estat això, un ésser vingut del no res i present en molts aspectes de la meva vida.

És un moment aquest que vivim en el que començaran a caure peces i en sortiran de noves. Estic d'acord amb el que ha dit avui el Jordi, les grans figures del nostre temps tenen una durada efímera al nostre record perquè la globalització fa que tot escampi i s'oblidi molt ràpidament. Crec, però, que ha valgut la pena, i espero que les generacions posteriors comprenguin que de vegades ens deixem emportar per aquestes inèrcies.