Exactament què volem?

Volem jugar als videojocs amb subtítols en català? O molt millor, doblats al català?
Volem que la Generalitat de Catalunya obligui o pagui aquesta possibilitat per la nostra pròpia complaença?



La indústria del videojoc es compara permanentment amb la del cinema. Sobretot després que el pastís econòmic s'hagi decantat cada vegada més en l'oci electrònic. Però jo sempre les he vist com dues indústries diferents, nascudes amb gairebé un segle de diferència. Un temps massa llarg perquè se les compari. Les generacions que han vist nèixer aquestes dues indústries no tenen ni han tingut res a veure. És evident que la generació digital que han viscut a l'inici dels videojocs viuen en un món segurament més globalitzat.

D'acord, no entrarem amb els arguments repel·lents del valor de jugar a un videojoc amb la seva banda sonora original, però imagino que estareu d'acord amb mi que formem part d'una generació políglota que accepta més l'anglès com a llenguatge oficial de la indústria. Diguem que no podrem canviar aquesta característica. El videojoc és en anglès.

Llavors, tornant al principi. Volem el català als videojocs per la nostra pròpia complaença no?

Jo no ho vull.
Reconec que em sentiria més còmode jugant amb la meva llengua. És evident. Però prefereixo crear indústria. Prefereixo que la Generalitat ajudi a les empreses de casa nostra del sector, que ajudi les iniciatives web que informen en català sobre les novetats aparegudes en el món del videojoc. Que formi als joves catalans que volen dedicar-se a això.
Em sap greu, aquesta ajuda no és compatible amb cap llei que obligui a res. Aquesta ajuda permetria, per posar un exemple, que és conegués Catalunya amb una triple A i en conseqüència estariem fent país.
Crec que fins que el canvi generacional no arribi als dirigents polítics, tot això és paper mullat.

Mentretant això no arriba, hi ha persones de la petita indústria del videojoc de casa nostra que marxen a Sony UK perquè els ajudin en una idea esbojarrada de realitat virtual i bitxos per una consola portàtil i d'altres desenvolupen pel mercat japonès i tenen 50 persones treballant en això a la dreta de l'Eixample de Barcelona i d'altres estudis independents intenten trobar el filó als nous models de mercat.

Exctament què volem?